Per segon any consecutiu el papa Francesc ha convocat els cristians i tots els hòmens de bon voluntat, a una jornada de pregària i de dejuni per la pau, demà dia 7 de setembre, «vespra de la festa de la Nativitat de Maria, Reina de la Pau». Són les diverses situacions de conflicte bèl·lic a Síria, Iraq, Israel i Palestina, Mali, Nigèria o el Congo, que demanen, com ha dit el papa, «iniciatives a favor de la pau».
El papa Francesc més d'una vegada ha fet una crida per canviar la cultura de la confrontació i del conflicte per la cultura de l'encontre i del diàleg, com a únic camí per aconseguir la pau. Perquè és només el llenguatge de la reconciliació i del perdó, l'única via per curar les ferides, construir ponts d'entesa i així fer realitat un món nou, més pacífic, més fratern, més just.
La guerra, les diferents guerres existents, unes més visibles i altres com mig amagades, no fan sinó provocar el sofriment i la mort de milers i milers de persones. Per això el papa ha demanat reiteradament canviar l'odi en amor, la venjança en perdó i la guerra en pau. Una pau que només serà autèntica si està fonamentada en la justícia i en el diàleg, com demanava també el bon papa Joan XXIII en l'encíclicaPacem in terris.
Al llarg de la història mil·lenària del monaquisme benedictí, i pel que fa a la construcció d'Europa, la pau ha estat com un lema de la vida monàstica. De fet a la Regla de Sant Benet, un text del segle VI, el Pare dels monjos insisteix molt en la importància d'aconseguir un cor pacífic, una pau que ha de ser l'ambient i el clima dels monestirs. Ja des del Pròleg de la Regla, un text d'una gran humanitat, Sant Benet posa la pau com un element que el monjo ha de buscar constantment: «Si vols la vida veritable i perpètua, guarda't la llengua de mal i que els teus llavis no parlen amb engany; decanta't del mal i fes el bé, busca la pau i segueix-la» (Pròleg 17).
També al capítol IV de la Regla, Sant Benet fa una llarga llista d'allò que ell anomena «instruments de les bones obres», entre els quals sobreïxen aquells que ajuden a construir la pau: «No satisfer la ira, no guardar ressentiment, no donar una pau fingida, no tornar mal per mal, no fer cap ofensa, estimar els enemics, no tornar maledicció per maledicció, no odiar ningú, no tindre gelosia, no ser amic de baralles, fer les paus abans de la posta de sol amb qui s'haja renyit» (RB IV).
En aquesta invitació a la pregària i al dejuni que el papa fa als catòlics, «als germans cristians no catòlics, a aquells que tenen altres religions i a tots els hòmens de bona voluntat», hi ha el desig urgent a acollir i a fer germinar la pau, que sempre és un do de Déu, com ho deixa entendre un apotegma dels pares del desert: una dona va vore Jesús mateix al darrere d'una parada del mercat, que li oferia tot allò que ella desitjara. La dona va demanar pau per al món, salut per als malalts, treball per a qui no en tenia... Però Jesús, somrient li digué: «No m'has entès bé. Jo no venc fruits sinó llavors». I és que la llavor de la pau és sempre un do de Déu. Però som nosaltres que l'hem de plantar perquè germine i l'hem de cuidar per tal que puga créixer i estendre's més i més.
Per això demà dia 7, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, de les 7 de la vesprada a la mitjanit, hi haurà una pregària per la pau, a la qual també ens hi podem unir des de les nostres parròquies o des de casa, per demanar al Senyor que els governants treballen per un món pacífic, on la guerra i la violència siguen substituïdes pel diàleg, la justícia i la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada