El nunci Dadaglio (LEVANTE-EMV, 28/09/2014)

 Hui fa 100 anys naixia Luigi Dadaglio, el qui a Madrid i durant 13 anys, del 1967 al 1980, va ser nunci apostòlic del papa a l´Estat espanyol. 

Luigi Dadaglio, treballador, silenciós i bon diplomàtic, va ser l´home clau de la Santa Seu en la firma de l´acord entre el Govern espanyol i el Vaticà, pel qual Espanya renunciava al privilegi de presentació de bisbes.

Luigi Dadaglio, d´una manera discreta i alhora eficient, ajudà l´Església espanyola, juntament amb els cardenals Tarancon i Jubany, i els bisbes Josep Pont i Gol, Antonio Añoveros, Alberto Iniesta, Victorio Oliver o Ramón Echarren, a alliberar-se del Règim franquista, i a aconseguir la independència Església-Estat. A més, Dadaglio va gestionar la llibertat de nombrosos presos polítics i el 1974, va saber afrontar amb valentia el cas Añoveros, no acceptant que el bisbe de Bilbao fóra expulsat de l´Estat.

Dadaglio va nàixer el 28 de setembre de 1914, hui fa 100 anys. Fou ordenat prevere el 1937 i el 1942 passà a ser secretari de la nunciatura en la República Dominicana. Posteriorment passà a Haití i a Puerto Rico, i el 1950 es feu càrrec de la Delegació Apostòlica de Washington. Després anà a Canadà, Austràlia i el 1961 a Veneçuela. I va ser el 1967 quan el papa Pau VI el nomenà nunci apostòlic a Espanya, on Dadaglio treballà per canviar el Concordat de 1953 entre la Santa Seu i l´Estat espanyol. Va ser el 1979, quan Dadaglio firmà els acords que regulen les actuals relacions Església-Estat.

Dadaglio un bisbe marcadament aperturista, visqué els anys tan difícils del final del Règim franquista i els inicis de la Transició democràtica, amb el cas dels preveres empresonats per la dictadura (amb motiu de les homilies i del compromís dels capellans) a la presó de Zamora. 

Com va dir el cardenal Tarancon (amb qui va formar un bon tàndem en la renovació de l´Església espanyola) en referència a Dadaglio, "no sempre va ser compresa la seua tasca"

Com s´ha dit, fins el Concili i l´arribada del nunci Dadaglio, a Espanya (amb escasses excepcions) dominava l´ultradreta episcopal, integrista i filofranquista. Per això el trio Montini-Bertelli-Dadaglio, va promoure un episcopat amb hòmens vinculats als sectors més oberts de l´Església. Així, durant el temps que Dadaglio va ser nunci a Espanya, van ser nomenats bisbes de la talla de Jaume Camprodon a Girona, Javier Osés a Huesca, Ramón Echarren, Victorio Oliver i Alberto Iniesta com a auxiliars de Tarancon a Madrid, Miquel Moncadas a Menorca, Joan Martí Alanis a Urgell, Ramon Torrella, Josep Campmany, Ramon Daumal i Josep Mª Guix com a auxiliars de Barcelona, Ramon Malla a Lleida, Josep Mª Cases a Sogorb-Castelló, Teodor Úbeda a Mallorca, Jose Mª Setién a Sant Sebastià i Ramon Buxarrais a Zamora. 

Dadaglio va morir el 22 d´agost de 1990. Per això en el centenari del naixement del nunci Dadaglio, cal reconèixer el seu treball, ja que amb Tarancon i Jubany, propicià una Església fidel al Vaticà II, compromesa amb la modernitat i oberta a la democràcia.