Quan el 7 de
desembre de 2012, el bisbe valencià Joan Piris (nascut a Cullera) es va reunir
amb l’Assemblea de la
Plataforma de Persones afectades per la hipoteca de Lleida
(PAH) va conèixer de primera mà la situació i el sofriment de tantes famílies
que viuen a la intempèrie.
Aquesta trobada del
bisbe Piris amb la PAH ,
el portà a prendre una decisió plenament evangèlica. I és que el bisbe de
Lleida quedà escandalitzat per la situació injusta de les famílies desnonades, sense
entendre com es possible que el Govern de l’Estat rescate els bancs i no les
persones. Per això va prendre la decisió de cedir una part de l’antic Seminari
de Lleida, per tal de reconvertir-lo en habitatges socials per a famílies
desnonades o en risc d’exclusió. El bisbe Joan afirmava que aquesta mesura “no té més pretensions que les que té. No
soluciona gran cosa, però pot ser un signe públic que pot fer canviar una forma
de viure, de pensar, de treballar, de donar-se suport els uns als altres i de
fer front a les situacions problemàtiques que van apareixent a la nostra vida”.
La part del
Seminari de Lleida, actualment ja en obres, i cedit per acollir les persones
que no tenen casa, crearà 19 habitatges que tindran entre 50 i 70 metres quadrats, amb 2
o 3 dormitoris, i que entraran en funcionament a finals d’aquest 2014.
Com ha dit Carles
Sanmartí, Delegat de Pastoral Caritativa i Social del bisbat de Lleida, “la finalitat és que aquestes famílies que ho
han perdut tot, puguen refer-se. Primer tindre una llar, i paral·lelament,
l’assessorament d’un equip de tècnics que els ajudaran a vincular-se amb la
societat”.
Amb aquest gest solidari
del bisbe Joan, l’Església de Lleida es
posa al costat dels qui estan passant-ho malament, per fer-los costat i
ajudar-los a eixir del sofriment on viuen. El bisbe Joan, seguint l’exemple de
Jesús, que va vindre a humanitzar la vida dels qui més patien, presenta
l’autèntica imatge d’una Església servidora, sempre atenta als goigs i a les
esperances, al dolor i a les joies del nostre món.
Com ha dit el
teòleg basc Joseba Andoni Pagola, “Si vivim
d’esquena als qui ho passen malament, perdem la nostra identitat cristiana; no
som fidels a Jesús”. Per això cal “deixar-nos
afectar més pel patiment d’aquells que no saben el que és viure amb pa i
dignitat. Després, comprometre’ns en xicotetes iniciatives, concretes, locals,
que ens ensenyen a compartir i ens identifiquen més amb l’estil de Jesús”.
Com ha fet el bisbe Joan i com fan tants i tants cristians, que des de Càritas
(i cal recordar que la paraula Caritat vol dir amor) obrint camins nous
d’esperança per a la gent que sofreix.
És d’aquesta
manera, més amb obres que amb paraules, i sempre al costat dels qui pateixen
(no dels poderosos d’aquest món) que els cristians farem més creïble
l’Església. Així i només així, anunciarem Jesús, que va vindre a “portar la
Bona Nova
I és que la gent (que
no s’entreté en llegir encícliques ni pastorals) sí que entén el llenguatge de
la fraternitat, de la solidaritat, de la proximitat, de la justícia i de la
compassió, és a dir, de fer nostra la passió de l’altre, del com-patir amb els
altres.
Amb aquest gest, el
bisbe valencià Joan Piris ha mostrat a la gent com l’Església està al costat
dels pobres, dels qui sofreixen, dels qui no compten per a ningú. Com va fer
Jesús. Com fan els capellans, les religioses i els laics que segueixen el
manament del Senyor d’estimar-nos els uns als altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada