Una dels arguments
que presenten els qui estan en contra de la Consulta que Catalunya celebrarà el 9 de novembre,
és el dictamen del Tribunal Constitucional, ja que si aquesta institució emet
un resolució desfavorable, la
Consulta (segons els qui s’oposen al dret a decidir) no s’hauria
de celebrar. I per això demanen que el President Mas acate la legalitat (la
prohibició!) i no convoque la
Consulta.
Però què ha passat
reiteradament amb les sentències del TC i també del Superior de Justícia Valencià
i del Suprem, en relació a la nostra llengua? Els Presidents de la Generalitat del País
Valencià, Francisco Camps i Alberto Fabra, amb els seus consellers Alejandro Font
de Mora o Mª José Català, ¿quin cas han fet dels reiterats dictàmens a favor de
la unitat lingüística, i per tant de la legalitat que consagra aquesta unitat?
El 2 de juliol de
2008 (i aquest només és un exemple dels molts que hi ha) el TSJ Valencià donava
la raó a les Universitats de València i d’Alacant en el seu litigi contra l’Orde
de la Conselleria
de Cultura i Educació de la
Generalitat , de 19 de juliol de 2006. La Conselleria ,
absurdament, negava el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana per
acreditar els coneixements de valencià a les oposicions de personal docent a
l’ensenyament secundari al País Valencià. L’alt tribunal valencià va estimar
els recursos de les Universitats de València i d’Alacant, amb els mateixos
arguments que la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional Espanyol, que
avalava la doble denominació, valencià/català, per a la llengua, oficialment
valenciana a l’Estatut del País Valencià, i catalana en l’àmbit acadèmic.
Aquesta era la
quinzena sentència del TSJ Valencià a favor de la unitat de la llengua, i la
que feia 17, si tenim en compte els pronunciaments del Constitucional i del
Suprem Espanyols.
Davant la sentència
del Tribunal Constitucional i de les múltiples sentències del Tribunal Superior
de Justícia Valencià i del Tribunal Suprem, i per tant, de la legalitat, la Generalitat Valenciana ,
a més de no haver tingut mai la intenció de complir les resolucions judicials,
i per tant de desobeir-les, ha perdut com a mínim 60000 euros per la mania
d’interposar recursos (que ha perdut sempre!) contra les sentències de la Justícia.
Ara la Consellera Mla Llengua a modificar la
definició de valencià (que a ells no els agrada!) que consagra, amb unes
sentències fermes, el Constitucional. el Suprem i el Superior de Justícia.
Quan el Sr. Alberto
Fabra ( que era alcalde de Castelló) protestava perquè el Sr. Camps ens impedia
als valencians de veure TV3, ¿no seria perquè reconeixia que els valencians i
els catalans parlem la mateixa llengua? O bé seria perquè volia aprendre
català, una llengua diferent al valencià?
Segons els qui
estan en contra del 9N, no es pot celebrar la
Consulta a Catalunya pel fet que el TC ho prohibirà. I segons
ells s’ha d’acatar la decisió del TC. Però per al reconeixement de la unitat de
la llengua, la Generalitat
Valencianala Sra.
Català
Si la Generalitat del País
Valencià ha desobeït reiteradament les sentències del TC (i no ha passat res!) la Generalitat de
Catalunya s’ha de sentir obligada a fer cas de la sentència del TC?
En un nou numeret
d’aquest sainet, la Consellera
M ª José Català també es canviarà el seu cognom?. Si el Conseller
Santamaría amb la
Consellera Català vol que l’AVL modifique la definició de
valencià, obligaran també el TC, el Superior de Justícia i el Suprem, a modificar
les reiterades sentències sobre la unitat de la llengua? De pas, que obliguen també
a modificar la llei de la gravetat, el teorema de Pitàgores i el principi
d’Arquímedes!!
.
Aquest article ha estat publicat avui a la Veu del País Valencià (http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/4250/el-9n-i-el-tc)
ResponElimina