Hui dia 14 de
setembre, l’Església celebra la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. Als
llibres litúrgics romans trobem dues festes en honor de la
Santa Creu : l’anomenada Invenció, que fa
referència al seu trobament per Santa Elena, i que se celebrava el 3 de maig i
l’Exaltació, el 14 de setembre, tot i que és aquesta última festa la que commemora
realment el trobament de la
Creu.
El relat de Santa Elena
sobre el trobament de la Santa Creu ,
tot i ser molt tardà, ens relata el pelegrinatge de la mare de l’emperador
Constantí a Terra Santa, el 326. Va ser Santa Elena la que manà destruir un
temple dedicat a Venus, situat al Calvari, per construir en aquell lloc una
basílica cristiana. En els treball d’excavació van ser trobades tres creus, una
de les quals s’atribuí a aquella on morí Jesús, ja que una dona malalta va
recobrar la salut en tocar aquella creu.
Uns anys després,
el 351, Sant Macari també feia referència al trobament de la Creu en temps de Constantí,
però sense relacionar-la amb Santa Elena.
La festa de
l’Exaltació, originàriament era pròpia només de Jerusalem. Va ser la peregrina
Egèria, la que ens va deixar una descripció d’aquesta festa a la ciutat santa:
“La dedicació de les Esglésies del
Martyrium i de l’Anàstasi, se celebra amb gran honor, perquè en aquest mateix
dia, va ser trobada la Creu
del Senyor”.
També el Chronicon Paschale, de principi del
segle VII, recull la celebració de l’Exatació, on es mostrava al poble, la Creu del Senyor.
De Jerusalem,
aquesta festa del 14 de setembre passà a altres llocs. A Roma, concretament es
va introduir el segle VII. I mentre Roma reproduïa la festa que se celebrava a
Jerusalem, a la Gàl ·lia
s’introduia la festa de la
Invenció de la Santa Creu ,
el 3 de maig. És així com el calendari litúrgic tenia les dues festes de la Creu : la Gal ·licana, amb el nom d’Inventione Santae Crucis, per al 3 de
maig, i l’oriental del 14 de setembre, In
Exaltatione Santae Crucis.
Va ser en la
reforma del postconcili, de 1969, quan el missal de Pau VI suprimí com a festa
universal la celebració del 3 de maig, deixant com a única festa de la Creu la del 14 de setembre. I
així canten a la Creu
els Goigs populars: “Vós sou l’arbre de
salut/ en el qual per nostra sort/ Jesús pagà amb cruel mort/ el rescat del món
perdut,/ de sa sang amb profusió/ vos deixà del tot banyada./ Puix de nostra
Religió/ sou la insígnia sagrada:/ Siau de tots adorada/ amb cordial devoció”..
És el poble de
Llombai, juntament amb la parròquia del barri del Carme de València, que tenen
les seus esglésies dedicades a la Santa Creu ,
arbre de vida, de perdó i de consol. També són diverses les ermites valencianes
dedicades a la Santa Creu ,
com a Xelva, Estivella, Montesa o Vallada, així com les que genèricament
s’engloben en les anomenades del Calvari.
I amb aquests Goigs
antics, el poble canta a la Creu
del Crist: “Puix lo Cel, mogut d’amor,/
nos fa la gràcia peregrina:/ Adorem la Creu
Divina / del Divino Redemptor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada