Hui dia 26 de setembre l'Església celebra la festa dels sants Cosme i Damià, que segons la tradició van ser dos germans bessons i metges a Síria. Sant Gregori de Tours en el seu llibre De gloria martyrium, ens diu que «curaven per les seues virtuts i les seues pregàries». Per això «si algun malalt va amb fe al seu sepulcre, al moment obté la curació». Així ho canten uns Goigs antics dedicats a aquests dos metges: «Per la terra i per lo mar/ vostres devots socorréu,/ no tardant en ajudar/ als que son servents de Deu:/ tots dos hi posau la ma,/ y curáu ab diligencia».
Amb una gran veneració a l'Orient cristià, ja des de la primera meitat del segle V, a Constantinoble hi havien dues esglésies dedicades als dos germans màrtirs. I també n'existien d'altres a Capadòcia, a Jerusalem i a Mesopotàmia. Per la seua part, a Edessa Cosme i Damià eren els patrons d'un hospital construït el 457.
Germans bessons
El culte als dos sants metges passà de l'Orient a l'Occident cristià, estenent-se a Sardenya gràcies aSant Fulgenci. També a Ravenna, ja als segles VI i VII, existien uns mosaics d'aquests sants. L'Oracional Visigòtic de Verona els incloïa en el calendari dels sants que celebrava l'Església d'Espanya. Però va ser a Roma on el culte als sants Cosme i Damià prengué una gran importància, fins al punt que hi havia més de 10 esglésies dedicades als dos germans.
La tradició ens diu que Cosme i Damià eren originaris d'Aràbia i que van estudiar a Síria, arribant a ser metges. Com que eren cristians, mai van acceptar res pel seu treball de curar els malalts. Per això a l'Orient cristià se'ls coneixia com «els sense diners» i eren molt estimats per tots els favors que feien: «Exercíreu en lo mòn / de metges la professió,/ curant gratis a tothom / malalts, parts, febres i dolors. / Vulgàunos continuar / tan noble solicitud».
En desencadenar-se la persecució de Dioclecià contra els cristians, foren detinguts per Lísies, governador de Cilícia. Després de diversos turments van ser decapitats i les seues restes van ser portades a Síria: «En vá Lisias emplea/ lo ferro, l'aygua y lo foch. / Per probar si vos aterra/ o si vacileu un poch: / lo que no pogué lograr / tot son poder absolut». I així van ser turmentats: «Gran martiris ne patíreu / per ordre superior. / En lo potro os analtíreu / glorificant al Senyor. / Sofrint de Diocleciá / la cruel esclavitud».
El papa Fèlix (526-530) va erigir una bonica basílica dedicada a honor dels dos germans, a Roma, amb uns bonics mosaics.
Que els Sants Cosme i Damià ajuden els metges a ser hòmens plens d'humanitat, de sol·licitud pels malalts, per així perpetuar en el seu treball l'esperit d'amor i de caritat d'aquests dos sants germans: «No heu de metges escollida / la carrera per negoci, / que talment com sacerdoci, / en tot temps heu exercida, / procurant, com es degut, / al proïsme aconhortar».
I per demanar la salut, així canten els Goigs als sants germans: «Puig és bén reconegut / que tornáu lo malalt sá: / Manteniunos ab salut / Sant Cosme i Sant Damià».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada