Hui 12 de febrer,
l’Església Catòlica, i també l’Ortodoxa, celebra la festa de Santa Eulàlia de
Barcelona, una jove, d’entre 13 i 15 anys, nascuda a Sarrià, al costat de
Barcelona, a finals del segle III. De família cristiana i noble, Eulàlia un nom
grec que vol dir “que parla bé” o
també, “bon parlar”, es distingia per
la seua humilitat, prudència i saviesa.
Degut a l’expansió
del cristianisme, l’emperador Dioclecià
envià el ferotge i cruel pretor Dacià a Hispània, per acabar amb la fe
dels deixebles de Jesús. Dacià buscava els cristians perquè oferiren sacrificis
als déus. Per pròpia iniciativa, Eulàlia es presentà davant Dacià: “Sóc Eulàlia, serventa del meu Senyor
Jesucrist”. La jove es negà a oferir sacrificis, ja que per ella, “Déu Altíssim està per damunt dels emperadors”.
Detinguda i assotada, la crueltat de Dacià va fer que Eulàlia fóra posada al
poltre on fou torturada. També li van posar foc sobre els seus pits i la van
introduir dins d’una bota plena de vidres, que van fer baixar per un carrer.
Finalment, despullada, va ser clavada a una creu en forma d’aspa, perquè les
aus devoraren el seu cos. Conta la tradició que per cobrir la seua virginitat,
va començar a nevar, i així, la neu cobrí el cos despullat de la màrtir. Una
vegada morta, i d’amagat, els cristians
la despenjaren de la creu i l’enterraren.
La història de
Santa Eulàlia va ser escrita tres segles després del seu martiri, en el relat, El viatge persecutori de Dacià, que
narra el viatge d’aquest pretor per Hispània.
La devoció de la màrtir
Santa Eulàlia començà per la viva tradició, i va ser fixada en la litúrgia pel
bisbe Quirze, al segle VII, que va escriure un himne llatí dedicat a aquesta
verge màrtir, que diu: “Lluminosa i feliç
Barcelona,/ com brilla el teu nom en el món!/ Quin honor conservar aquest cos!/
D’Eulàlia de foc,/ emperlat amb els fúlgids estigmes/ de la seua passió”.
Tant aquest himne del bisbe Quirze, com la narració del viatge de Dacià,
pressuposen el convenciment clar d’aquesta màrtir de Barcelona.
Sarcòfag amb les relíquies de la Santa
El 22 d’octubre del
877, el bisbe Frodoi va traslladar les restes de Santa Eulàlia des de
l’església de Santa Maria de les Arenes, a la primitiva catedral visigòtica de
Barcelona. Finalment, el 1339 les seues
relíquies van ser dipositades al bell sarcòfag de la cripta de la nova catedral
gòtica de la ciutat comtal.
A més del
patronatge de Santa Eulàlia sobre Barcelona, aquesta verge i màrtir també era
patrona d’alguns gremis, i va ser aclamada implorant la pluja, l’amor i la pau,
en uns segles agitats i guerrers.
Santa Eulàlia va
ser canonitzada el 633, com a màrtir de Crist, tal i com canten els Goigs que
li han estat dedicats: “Contempleu
radiosa la Verge /
que, abrandant el seu pit/ amb intrèpida fe, desconcerta/ Dacià, el jutge
inic,/ i proclama la creu salvadora,/ llum i guia de l’únic camí”.
No hem de confondre
aquesta màrtir, amb Santa Eulàlia de Mèrida, nascuda també a finals del III, la
festa de la qual se celebra el 10 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada