dimecres, 12 de febrer del 2014

Santa Eulàlia de Barcelona (LEVANTE-EMV, 12/02/2014)

Hui 12 de febrer, l’Església Catòlica, i també l’Ortodoxa, celebra la festa de Santa Eulàlia de Barcelona, una jove, d’entre 13 i 15 anys, nascuda a Sarrià, al costat de Barcelona, a finals del segle III. De família cristiana i noble, Eulàlia un nom grec que vol dir “que parla bé” o també, “bon parlar”, es distingia per la seua humilitat, prudència i saviesa.

Degut a l’expansió del cristianisme, l’emperador Dioclecià  envià el ferotge i cruel pretor Dacià a Hispània, per acabar amb la fe dels deixebles de Jesús. Dacià buscava els cristians perquè oferiren sacrificis als déus. Per pròpia iniciativa, Eulàlia es presentà davant Dacià: “Sóc Eulàlia, serventa del meu Senyor Jesucrist”. La jove es negà a oferir sacrificis, ja que per ella, “Déu Altíssim està per damunt dels emperadors”. Detinguda i assotada, la crueltat de Dacià va fer que Eulàlia fóra posada al poltre on fou torturada. També li van posar foc sobre els seus pits i la van introduir dins d’una bota plena de vidres, que van fer baixar per un carrer. Finalment, despullada, va ser clavada a una creu en forma d’aspa, perquè les aus devoraren el seu cos. Conta la tradició que per cobrir la seua virginitat, va començar a nevar, i així, la neu cobrí el cos despullat de la màrtir. Una vegada morta, i  d’amagat, els cristians la despenjaren de la creu i l’enterraren.

La història de Santa Eulàlia va ser escrita tres segles després del seu martiri, en el relat, El viatge persecutori de Dacià, que narra el viatge d’aquest pretor per Hispània.

La devoció de la màrtir Santa Eulàlia començà per la viva tradició, i va ser fixada en la litúrgia pel bisbe Quirze, al segle VII, que va escriure un himne llatí dedicat a aquesta verge màrtir, que diu: “Lluminosa i feliç Barcelona,/ com brilla el teu nom en el món!/ Quin honor conservar aquest cos!/ D’Eulàlia de foc,/ emperlat amb els fúlgids estigmes/ de la seua passió”. Tant aquest himne del bisbe Quirze, com la narració del viatge de Dacià, pressuposen el convenciment clar d’aquesta màrtir de Barcelona. 

                                  Sarcòfag amb les relíquies de la Santa

El 22 d’octubre del 877, el bisbe Frodoi va traslladar les restes de Santa Eulàlia des de l’església de Santa Maria de les Arenes, a la primitiva catedral visigòtica de Barcelona.  Finalment, el 1339 les seues relíquies van ser dipositades al bell sarcòfag de la cripta de la nova catedral gòtica de la ciutat comtal.

A més del patronatge de Santa Eulàlia sobre Barcelona, aquesta verge i màrtir també era patrona d’alguns gremis, i va ser aclamada implorant la pluja, l’amor i la pau, en uns segles agitats i guerrers.

Santa Eulàlia va ser canonitzada el 633, com a màrtir de Crist, tal i com canten els Goigs que li han estat dedicats: “Contempleu radiosa la Verge/ que, abrandant el seu pit/ amb intrèpida fe, desconcerta/ Dacià, el jutge inic,/ i proclama la creu salvadora,/ llum i guia de l’únic camí”.


No hem de confondre aquesta màrtir, amb Santa Eulàlia de Mèrida, nascuda també a finals del III, la festa de la qual se celebra el 10 de desembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

"El porno no mola" (Religión Digital, 07/02/2024)

  Este es el título del interesante  libro  que ha escrito  Anna Salvia , psicóloga especializada en educación y salud sexual, una obra diri...

MONTSERRAT