Cada any el 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor, l'Església celebra el dia de la Vida Consagrada: dones i hòmens que intentem viure el seguiment radical de Jesús, per mitjà dels consells evangèlics.
Els religiosos i les religioses, els monjos i les monges i els membres dels Instituts Seculars, són dones i hòmens amb un cor gran i amb una capacitat immensa per a estimar i per a servir.
Dones i hòmens que, amb senzillesa, humilitat i bon humor, viuen donant-se i donant-ho tot.
Dones i hòmens que lluiten contra el mal d'aquest món i rescaten aquells que se senten oprimits, oblidats o xafats pel poder.
Dones i hòmens que amb amor, retornen i restauren la dignitat que han perdut tants i tants germans nostres.
Dones i hòmens que acullen el drama dels qui no tenen treball, dels qui passen la nit al ras, dels qui viuen en la por i en la inseguretat i dels qui se senten asfixiats per la frustració i desànim.
Dones i hòmens que ajuden a fer nàixer somnis nous en els cors cansats i abatuts.
Dones i hòmens de fe i de pregària, que parlen el llenguatge de l'amor i de la tendresa, amb la veu del silenci, de la comprensió i de la solidaritat.
Dones i hòmens de pregària feta servei i de sol·licitud i afecte pels més indefensos i pels més dèbils.
Dones i hòmens de cor senzill, sensibles al dolor, a la desesperació i al cansament dels germans.
Dones i hòmens plens de bondat, de senzillesa i d'abnegació, que obrin camins d'esperança i que somnien un món millor, per així fer realitat la utopia del Regne.
Dones i hòmens que acullen les víctimes d'un món egoista i frívol, víctimes del desamor, de la violència cega i de la brutalitat dels hòmens.
Dones i hòmens amb les mans obertes i els braços disposats a l'abraçada, a l'acolliment, a l'amor.
Dones i hòmens somiadors d'esperança i creadors de vida nova, que retornen la innocència als qui han caigut en l'abisme de la droga, l'alcohol, de la ludopatia .
Dones i hòmens amb una mirada plena de tendresa i d'esperança i amb un cor immens, com un reflex de l'amor del Pare.
Dones i hòmens sense por, disponibles les 24 hores del dia, que amb la seua entrega curen l'anima dels qui no han rebut mai una carícia o una paraula d'amor.
Dones i hòmens que han descobert que la seua vida només té sentit des de l'amor expressat en el servei als més pobres, als malalts, als ancians, als immigrants.
I és que la nostra societat quedaria paralitzada i el nostre món quedaria bloquejat i sense ànima, sense els consagrats! Com Carmen i Delfina, de les Obreres de la Creu, l'agustí Domingo, l'escolapi Francesc, els Germans de Sant Joan de Déu, Josep i Joan Manel, el franciscà Josep Lluís, la teresiana Edelmira i tants altres que, amb alegria i senzillesa, lluiten contra la injustícia, el sofriment o la pobresa.
Encara hi ha algú que es pregunte per a què serveix la vida consagrada? O també, ¿on es troba l'Església de Jesús? És en aquestes dones i en aquests hòmens, on hi ha present Jesús i on es fa present el Regne!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada