Joan Josep Laguarda
i Fenollera, bisbe auxiliar de Toledo, d’Urgell, de Jaén i de Barcelona, va
morir el 4 de desembre de 1913, ara ha fet 100 anys.
Laguarda va nàixer
a València el 22 d’abril de 1866 i va ser batejat a la parròquia de Sant Esteve.
Va ser coadjutor de Chulilla i més tard, rector de la parròquia dels Sant Joans
de València. El cardenal Monescillo el va nomenar prefecte del Seminari Conciliar
de València i durant huit anys va fer classes als seminaristes de Metafísica,
Economia Política i Dret Civil.
Quan el Dr. Sancha
fou nomenat arquebisbe de Toledo, s’emportà amb ell Joan Josep Laguarda, que va
ser majordom, fiscal eclesiàstic i vicari general de la diòcesi toledana. A
petició del cardenal Sancha, el papa Lleó XIII va nomenar Laguarda, amb només
33 anys, bisbe auxiliar de Toledo.
El bisbe valencià Joan Josep Laguarda
El 1902, Joan Josep
Laguarda va ser destinat al bisbat d’Urgell i el 26 de novembre de 1906 va ser
nomenat bisbe de Jaén. Preconitzat bisbe de Barcelona el 29 d’abril de 1909, va
prendre possessió de la diòcesi el 27 d’octubre següent. En el seu discurs
d’entrada, el bisbe Laguarda deia: “Vinc
a treballar perquè els meus diocesans
s’estimen els uns als altres i a revifar la seva fe”.
El 1910, el bisbe
Laguarda organitzà a Barcelona la V Setmana Social, per
millorar la situació dels obrers. També promogué el Congrés de Música Sagrada,
fundà el Montepio i l’Assemblea de Joventuts Marianes i l’Hospitalitat
Diocesana de la Immaculada Concepció.la Capella de Música de la Catedral , “floreciente gracias a la especial atención
que puso en dotarla de los mejores elementos”. A més, restaurà diverses
esglésies destruïdes durant la Setmana Tràgica. Cal dir que malgrat que durant
aquesta setmana, del 25 de juliol al 2 d’agost de 1909, el bisbe Laguarda
encara no havia pres possessió del bisbat, el bisbe Joan Josep Laguarda es posà
de part dels obrers: “La servidumbre
obrera es terrible y la
Iglesia no la mira con indiferencia. No: la Iglesia dice a los obreros:
¡Sed libres! ¡Huid de la opresión!”. Per això, La Vanguardia destacava que “El Dr. Laguarda fue el prelado, el pastor de esa hora tràgica y sublime
en su palabra afectuosa y eficaz, que llegaba por igual a los grandes y a los
humildes, alma dispuesta al heroismo y consagrada al deber”.
També ajudà la
colònia valenciana, fundant en l’església de Betlem de Barcelona, la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats,
“de la que el Dr. Laguarda era gran
devoto”.
El bisbe Laguarda
va morir a Barcelona ara ha fet cent anys i va ser enterrat a la parròquia del
Carme, que ell va construir.
El 5 de desembre de
1913, l’endemà de la mort del bisbe Laguarda Fenollera, la nota necrològica del
diari La Vanguardia
deia: “Ha sido mucha y muy eficaz su
labor de propagación de la fe, su obra de acción social para que reinara la
concordia entre sus diocesanos a los que amaba con paternal cariño”. La Vanguardia destacava “el inolvidable Prelado que deja en Barcelona
una estela profunda de suavidad cristiana”, amb un “pontificado corto pero profundo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada