diumenge, 9 de febrer del 2014

El bisbe Joan Josep Laguarda (SAÓ, Gener, 2014)

Joan Josep Laguarda i Fenollera, bisbe auxiliar de Toledo, d’Urgell, de Jaén i de Barcelona, va morir el 4 de desembre de 1913, ara ha fet 100 anys.

Laguarda va nàixer a València el 22 d’abril de 1866 i va ser batejat a la parròquia de Sant Esteve. Va ser coadjutor de Chulilla i més tard, rector de la parròquia dels Sant Joans de València. El cardenal Monescillo el va nomenar prefecte del Seminari Conciliar de València i durant huit anys va fer classes als seminaristes de Metafísica, Economia Política i Dret Civil.

Quan el Dr. Sancha fou nomenat arquebisbe de Toledo, s’emportà amb ell Joan Josep Laguarda, que va ser majordom, fiscal eclesiàstic i vicari general de la diòcesi toledana. A petició del cardenal Sancha, el papa Lleó XIII va nomenar Laguarda, amb només 33 anys, bisbe auxiliar de Toledo.

El bisbe valencià Joan Josep Laguarda

El 1902, Joan Josep Laguarda va ser destinat al bisbat d’Urgell i el 26 de novembre de 1906 va ser nomenat bisbe de Jaén. Preconitzat bisbe de Barcelona el 29 d’abril de 1909, va prendre possessió de la diòcesi el 27 d’octubre següent. En el seu discurs d’entrada, el bisbe Laguarda deia: “Vinc a treballar  perquè els meus diocesans s’estimen els uns als altres i a revifar la seva fe”.

El 1910, el bisbe Laguarda organitzà a Barcelona  la V Setmana Social, per millorar la situació dels obrers. També promogué el Congrés de Música Sagrada, fundà el Montepio i l’Assemblea de Joventuts Marianes i l’Hospitalitat Diocesana de la Immaculada Concepció. El bisbe Laguarda es va preocupar per la Capella de Música de la Catedral, “floreciente gracias a la especial atención que puso en dotarla de los mejores elementos”. A més, restaurà diverses esglésies destruïdes durant la Setmana Tràgica. Cal dir que malgrat que durant aquesta setmana, del 25 de juliol al 2 d’agost de 1909, el bisbe Laguarda encara no havia pres possessió del bisbat, el bisbe Joan Josep Laguarda es posà de part dels obrers: “La servidumbre obrera es terrible y la Iglesia no la mira con indiferencia. No: la Iglesia dice a los obreros: ¡Sed libres! ¡Huid de la opresión!”. Per això, La Vanguardia  destacava que “El Dr. Laguarda fue el prelado, el pastor de esa hora tràgica y sublime en su palabra afectuosa y eficaz, que llegaba por igual a los grandes y a los humildes, alma dispuesta al heroismo y consagrada al deber”.

També ajudà la colònia valenciana, fundant en l’església de Betlem de Barcelona, la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, “de la que el Dr. Laguarda era gran devoto”.

La Vanguardia destacava també els fruits del Dr. Laguarda, “en las esplendidas y grandiosas manifestaciones de fe, con que la Barcelona católica ha celebrado el año jubilar del Centenario de Constantino”.

El bisbe Laguarda va morir a Barcelona ara ha fet cent anys i va ser enterrat a la parròquia del Carme, que ell va construir.

El 5 de desembre de 1913, l’endemà de la mort del bisbe Laguarda Fenollera, la nota necrològica del diari La Vanguardia deia: “Ha sido mucha y muy eficaz su labor de propagación de la fe, su obra de acción social para que reinara la concordia entre sus diocesanos a los que amaba con paternal cariño”. La Vanguardia destacava “el inolvidable Prelado que deja en Barcelona una estela profunda de suavidad cristiana”, amb un “pontificado corto pero profundo”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Juan Cotino, ‘màrtir de la fe” (Castelló Notícies, 18/04/2024)

  És un deure de l’Església pregar pels difunts. Per tots els qui han mort, siguen qui siguen. I per això el 13 de juliol de 2020, a la parr...

MONTSERRAT