El 24 de febrer de 1974, hui fa 40 anys, es va llegir a les parròquies del Bisbat de Bilbao la pastoral El cristianisme, missatge de salvació per als pobles, escrita pel seu bisbe, Antonio Añoveros. Aquesta valent pastoral del bisbe de Bilbao, estigué a punt de provocar la ruptura de relacions entre l´Estat espanyol i la Santa Seu.
La pastoral parlava, amb un to més que innocent, del dret a la normalització lingüística de l´eusquera, una llengua prohibida i perseguida a Euskadi: «El poble basc, igual que els altres pobles de l´Estat espanyol, té dret a conservar la seua pròpia identitat».
La pastoral d´Añoveros també exposava la voluntat de l´Església d´integrar-se «amb el poble fins al límit del possible» i citava aquells «que no busquen en l´Església sinó un trampolí per defendre els seus credos polítics».
Malgrat el pretès aperturisme d´Arias Navarro i el seu discurs del 12 de febrero, el Govern entengué aquella pastoral com un atac a la unitat d´Espanya, i per això pretengué expulsar de l´Estat, el bisbe Añoveros i el seu vicari general, José Ángel Ubieta, que consideraven l´autor material de la pastoral.
En aquell afer tan complicat, el cardenal Tarancón va tindre un paper determinant en la defensa del bisbe de Bilbao. Tarancón s´oposava a l´eixida d´Añoveros d´Epanya: «Añoveros no abandonarà l´Estat de forma voluntària, sinó només per la força i amb coneixement de la Santa Seu».
El cardenal es va negar a col·laborar amb el Govern i reuní el Comitè Executiu de la Conferència Episcopal Espanyola. Va ser Tarancón qui va redactar un text on, segons el cànon 2334, s´explicitava la pena d´excomunió, per a aquells que, «directa o indirectament impedeixen la jurisdicció eclesiàstica d´un bisbe». El cardenal valencià va tindre aquesta nota a la seua butxaca tot el diumenge 24, per tal de fer-la pública pels mitjans de comunicació, si el bisbe Añoveros era expulsat d´Espanya. Cal dir que a l´aeroport de Sondika, hi havia un avió per emportar-se el bisbe Añoveros.
Com conta el bisbe Ramón Echarren, que va ser auxiliar de Tarancón, aquell diumenge, «durant el dinar, el cardenal va parlar amb el bisbe Añoveros», per interessar-se per ell, i per mostrar-li el seu recolzament, ja que Tarancón era un fervent defensor dels drets del bisbe de Bilbao. Si bé no estava d´acord amb la forma com s´havia donat a conèixer la pastoral, sí que ho estava pel que feia al contingut del text.
Per la seua part, el Ministeri d´Exteriors va tindre redactada una nota de ruptura de les relacions amb el Vaticà. Segons conta Echarren, «va ser Franco qui amb un colp a la taula, manà parar les mesures punitives contra Añoveros». I és que Franco no podia concebre una ruptura del Règim amb l´Església Catòlica.
Com m´agradaria que els quatre bisbes del País Valencià feren també una pastoral per defendre la llengua i la cultura del nostre poble, que després de més de 50 anys del Vaticà II, l´Església continua marginant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada