Hui 22 de febrer,
l’Església llatina celebra la festa de la Càtedra de Sant Pere, per commemorar el primat
d’aquest Apòstol i la seua missió de confirmar la fe dels cristians.
En la Confessió de Pere a
Cesarea de Felip (Mt 16:17-19) quan l’Apòstol reconegué Jesús com a Messies,
Crist li va confiar el servei pastoral de guiar l’Església: “Tu eres Pere. Sobre aquesta pedra jo
edificaré la meua Església”. És per això que la Càtedra de Sant Pere
representa simbòlicament, la missió de Pere com a dipositari de la fe.
La paraula càtedra
significava materialment el tron o la seu episcopal, però ja els Pares de
l’Església l’utilitzaven particularment, com a signe de l’autoritat de la fe i
de l’ensenyament atribuït als bisbes, però especialment a la Seu de Pere, a Roma. Per això,
ja al segle III, Sant Cebrià escrivia: “Es
dóna a Pere el Primat per a que es mostre que és una l’Església de Crist i una
la càtedra”. Sant Cebrià, que defensava el primat i l’autoritat de Pere,
proclamava que “Déu és u, u el Crist i
una càtedra fundada sobre Pere”. També el Concili de Calcedònia (451)
declarava, en rebre una carta del papa Lleó el Gran: “Pere ens ha parlat per la veu de Lleó”, ja que el papa era reconegut
com a successor de l’Apòstol.
Les representacions
més antigues de l’Apòstol Pere el
mostren assegut sobre una roca, per recordar-nos que ell és el fonament de
l’Església, com aquell que ensenya la doctrina. Altres representacions el
mostren assegut en una càtedra.
Aquest tron de
fusta de carrasca va estar visible durant l’Edat Mitjana per ser venerada,
primer a Santa Prisca, a l’Aventino, lloc on segons la tradició hauria viscut
Pere, fins que al segle IV, el papa Sant Damas la traslladà al baptisteri del
Vaticà. Finalment, al segle XVI, en edificar-se l’actual basílica, Bernini
construí al fons de l’absis un gran altar barroc, que té com a imatge principal
una gran càtedra de bronze, sostiguda per àngels, on hi ha l’antiga càtedra de
l’Apòstol.
Si l’art ha
propagat la devoció al magisteri Petrí simbolitzat en la càtedra, la litúrgia
instaurà molt aviat a Roma i a les províncies de l’Imperi, la festa de la Càtedra de Sant Pere. El
primer testimoni escrit que ha arribat a nosaltres és la Depositio martyrum, un calendari litúrgic romà
del 336, on ja s’assenyala el 22 de febrer com el Natale Petri de Cathedra, o dia de la institució del pontificat de
Pere. I com a mínim, als segles IV i V, es commemorava l’episcopat de Pere i el
seu magisteri universal i, particularment, el seu episcopat com a bisbe de Roma.
Sant Agustí
predicava així: “Quan celebrem el
natalici de la càtedra, venerem l’episcopat de Pere”.
Aquesta festa va
desaparèixer dels segles VII al X. El 1558, el papa Pau IV fixà la festa, de
nou el 22 de febrer, perquè no se sap perquè s’havia traslladat al 18 de gener.
La festa de la Càtedra de Sant Pere ens
porta el record del papa Francesc i del seu ministeri Petrí, com a signe de
comunió i d’unitat de l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada