L’Església, llevat
d’alguns casos d’intolerància com la inquisició, ha estat sempre al costat de
la cultura. És per això que trobe a faltar una paraula aclaridora dels nostres
bisbes a favor de la veritat, en tot l’embolic promogut pel PP, amb motiu de la
definició de “valencià”, de l’AVL.
Segurament, com ja
han dit altres vegades, els bisbes valencians no s’han pronunciat perquè això
seria “fer política”. Com si el silenci
no fora també política!!
En una entrevista
que li van fer al canonge Espasa el 1979, mossèn Josep Espasa contava que “quan vaig anar a demanar-li a González
Moralejo l’ús del valencià a la litúrgia, em va contestar que “eso es hacer
política”. Escolta tu, va ser la meua resposta, i el prohibir l’ús del valencià
no és política centralista o què?”. I és que tot és política! Per acció o
per omissió!!
El canonge Espasa
deia també en aquella entrevista, que el papa Joan Pau II “va dir que no era missió dels capellans fer política. D’acord, estic d’acord”, afirmava mossèn
Espasa. I afegia: “Però tampoc no hi que
fer política de dretes, que és la que normalment es fa”!!! Més clar,
aigua!!
Sant Benet volia
que els monestirs foren centres d’espiritualitat i també de cultura. Amb el
llibre, la creu i l’aixada, els monestirs esdevenien lloc de fe, de treball i
de cultura. Per això Montserrat sempre ha defensat la nostra llengua. En temps
de dictadura, quan la llengua era perseguida, Montserrat va ser un referent en
la lluita per la llibertat! Això és fer política? ¿I el silenci davant
l’extermini de la nostra llengua no és fer política?
Per què els bisbes
valencians no diuen una paraula de solidaritat a favor de l’AVL, per denunciar
la manipulació del PP? Per què no es posen públicament al costat de la ciència
filològica i de la llibertat?
El professor
Joaquim Garcia Roca ens ha recordat que mossèn Espasa estava a favor de la
llibertat, que “o és absoluta o no és
llibertat”. Com diu Garcia Roca, “La
passió per la llibertat serà un motiu permanent de la vida i de les
preocupacions d’Espasa, que el va dur a distanciar-se de l’individualisme, del
dirigisme i de la irresponsabilitat”. Per això, des del seu refugi de la Marina , Espasa denunciava
el 1972, “el programa d’un Rector del
Seminari, que invitava els seminaristes a “volver a la obediencia y a la disciplina, y a renunciar a los
propios criterios”!! Pel contrari, mossèn Espasa
proposava “aprender a ejercer
personalmente su propia responsabilidad”!!
Exercir la pròpia
responsabilitat, com desitjava el bon mossèn Espasa, és el que jo desitjaria dels
bisbes valencians, per denunciar així la mentida i la manipulació que està fent
el PP, pel que fa a les senyes d’identitat dels valencians!
“La democràcia i la identitat nacional dels
País Valencià, serien les llargues apostes d’Espasa”, com diu Garcia
Roca. ¿Per què el tema de la nostra llengua no és una aposta decidida i valenta
dels nostres bisbes?
Que Sant Vicent
faça el miracle!! Amén!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada