Nascuts a
Tessalònica el segle IX, els germans Ciril i Metodi, monjos, van sobreeixir per
la seua missió evangelitzadora entre els pobles eslaus, inculturant la fe en aquesta
gent.
El príncep de la Gran Moràvia ,
Ratislau demanà a l’emperador bizantí Miquel III, que enviara un bisbe per explicar
la fe en la llengua del poble. I van ser Ciril i Metodi els qui començaren a
evangelitzar els països eslaus. Ells van comprendre que no podien predicar
l’Evangeli si no ho feien en la llengua del poble eslau, per la qual cosa traduïren
la Bíblia i
els textos eucològics, per celebrar la litúrgia.
Pel zel pastoral
dels Sants Ciril i Metodi, el papa Joan Pau II, el 31 de desembre de 1980 els
va proclamar patrons d’Europa, juntament amb Sant Benet.
El 2 de febrer de
1969, el papa Pau VI, en la carta apostòlica, Antiquae nobilitatis (que els bisbes valencians haurien de
llegir!!) posava de manifest la importància de la traducció dels textos bíblics
i litúrgics a l’antiga llengua eslava, que van dur a terme els dos germans: “Un mèrit insigne de Sant Ciril i Sant Metodi
fou el d’haver iniciat la litúrgia en llengua eslava, perquè volien la
participació del poble en el culte. El Concili Vaticà II, en el seu
aggiornamento litúrgic i pastoral, ha disposat que el culte diví siga celebrat
en la llengua pròpia de cada un dels pobles”.
Va ser Ciril qui va
construir un alfabet, adaptant els sons peculiars de la llengua eslava. Però
alguns dirigents eclesiàstics no van vore bé això, ja que creien que només hi
havia tres llengües sagrades: l’hebreu, el grec i el llatí! Ciril i Metodi
rebutjaren aquesta absurditat, amb les paraules de Jesús de predicar l’Evangeli
a totes les nacions. Convençut el papa Adrià II, aprovà les traduccions eslaves
de la Bíblia
que havien fet els dos germans.
A la mort de Ciril,
Metodi, que ja era bisbe, va tindre problemes amb eclesiàstics germànics que no
s’adaptaven als costums eslaus i que, absurdament, utilitzaven el llatí, de la
mateixa manera que els rectors valencians utilitzen el castellà!! Degut a
aquest enfrontament, Metodi va ser empresonat i posteriorment perdonat pel papa
Joan VIII.
Els germans Ciril i
Metodi van ser missioners i evangelitzadors, promogueren la cultura i foren
precursors de l’ecumenisme, ja que van treballar per conservar la unitat de la
fe entre les Esglésies de les que procedien i les Esglésies de les terres
eslaves que ells van evangelitzar.
Ciril i Metodi van
defensar les característiques pròpies pel que fa a la llengua i a la cultura de
les noves Esglésies, a desgrat de l’oposició. Per això el papa Joan XXIII els
definí com a “dues columnes de la unitat,
dos missatgers de pau”.
Joan Pau II afirmà:
“Ciril i Metodi són models per a tots els
missioners que han treballat per traduir en les llengües vives dels diversos
pobles, la Bíblia
i els textos litúrgics” a fi que
la paraula de Déu siga “accessible segons
les formes expressives pròpies de cada civilització”.
Això ho tindran en
compte els nostres bisbes? Els valencians podrem tindre la nostra llengua a la
litúrgia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada