Sant Basili, que va ser qualificat per Sant Gregori Naziançè, com a Gran i com a model de bisbe, va nàixer el 330 a Cesarea, al si d'una família amb grans propietats. Basili estudià a Constantinoble i més tard, professor de retòrica. Després de vendre els seus béns, Basili es va retirar amb amics i familiars a una propietat, per fer vida contemplativa. Per conèixer el monaquisme, Basili va viatjar als centres monàstics més importants d'aquell temps: Palestina, Síria i Egipte. Ordenat prevere el 362, Basili s'enfrontà a l'emperador Valent que era arrià (negava la divinitat de Jesús) mentre que Basili defensà la fe de Nicea.
Quan el 367 hi hagué una gran fam, Basili es posà al costat dels pobres, amb una predicació molt dura contra els rics. Gregori Nazianzé escrivia: «Hi va haver una gran fam, la ciutat patia, no arribava ajuda i la pesta s'escampava sense remei. El més dolorós és la insensibilitat i l'avarícia dels rics que fan negocis amb la pobresa i fan créixer les calamitats. La seua cobdícia, supera tota mesura»
Tres anys més tard, el 370, Basili va ser escollit bisbe de Cesarea, on desplegà una gran activitat caritativa, creant una ciutat hospitalària per atendre als més marginats, amb un hospital per a leprosos, asil per a ancians, hostatgeria per als qui necessitaven refugi, centres d'aliments...
Entre les obres més importants de Sant Basili, tenim les Regles Monàstiques i Sobre l'Esperit San, una reflexió teològica de Basili sobre la tercera persona de la Trinitat, que va ser consagrada pel Concili de Constantinoble, el 381.
Basili va escriure també un Tractat sobre el Baptisme i 365 cartes. Pel seu amor a la litúrgia, tenim una anàfora eucarística que porta el nom de Basili i que s'utilitza a les Esglésies de ritu bizantí.
Basili va donar nom al monaquisme anomenat basilià, que és el monaquisme grec oriental, ja que encara que ell no va ser l'iniciador de la vida monàstica, sí que va ser el qui li donà forma. Per a Sant Basili, els monestirs havien de ser fraternitats, on l'Evangeli fóra la Regla de vida, amb un equilibri entre la pregària i el treball manual, l'ajuda als pobres, l'austeritat i l'acolliment dels pelegrins.
És per la seua important empremta en el monaquisme, que Sant Benet va citar en la seua Regla, Sant Basili, com a model de vida monàstica.
Basili destacava que la condició social del pobre i del ric, no és voluntat de Déu, sinó fruit del pecat, perquè Déu ho creà tot, per a tots, i ho donà a tots! Per això, en un sermó contra la riquesa, Basili escrivia: «¿Què contestaràs al Jutge, tu que revesteixes les parets i deixes desvestit l'home; tu que deixes que el blat acabe podrint-se i no alimentes el qui passa fam; tu que enterres l'or i menysprees el qui mor en la pobresa?».Per això denunciava «els goluts, que preferien més rebentar, que donar el que els sobrava als necessitats».
En el 2014, Basili, que va morir l'1 de gener de 379, és un exemple per a tots nosaltres, per la seua sol·licitud pels pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada