Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Cada Nadal, germanes i germans, celebrem d’una manera particular l’amor
de Déu manifestat, revelat, en l’Infant del pessebre. Cada Nadal, com ens ha
dit el papa Francesc, celebrem “el
trobament amb Jesús i el trobament de Déu amb el seu poble” (Entrevista al
diari La Stampa.
15 desembre 2013) Un Déu que s’ha fet home i que “visqué entre nosaltres” (Jo 1:14). Un Déu que s’ha fet un de
nosaltres, per tal de compartir així la nostra vida.
El Nadal, germanes i germans, ens ha d’ajudar a mantenir viva la flama
de l’esperança, malgrat tot! I a fer que l’Església, abans que una institució, sigui
una abraçada fraterna de misericòrdia i de comunió, i un lloc de perdó i de festa.
El Nadal, germanes i germans, ens ha de fer a tots els cristians,
contemplatius de l’amor en el silenci orant, perquè així, amb la pregària i l’acolliment,
l’Església esdevingui una trobada de fe, fraterna i joiosa.
El Nadal ens ha de fer testimonis d’alegria, de servei i de senzillesa,
característiques d’aquells homes i dones que cerquen Déu, un Déu que trobem en
la intimitat del cor, allí on hi germina la llavor de l’amor i de l’esperança.
El Nadal ha de fer possible que la soledat es transforma en comunió,
les ofenses en perdó i la discòrdia en diàleg. Així, amb el silenci, el treball
i la pregària, descobrirem que acollir és molt més que escoltar i que enmig de
les presses i de la incomunicació, podem crear espais per a humanitzar el món.
El Nadal ens ha de fer veure que, canviar aquest món és possible i que
el Regne somiat és una utopia, sí; per una utopia que podem fer realitat.
El Nadal ha de fer que les nostres comunitats cristianes, lluny de tancar-se
en elles mateixes, obrin horitzons d’esperança i de pau, ja que l’Infant del
pessebre, el Déu-amb-nosaltres ens fa descobrir que amb la pregària esdevenim
fa forts en la debilitat i generosos en la pobresa.
El Nadal ens ha de portar a viure amb un somriure al rostre, mentre
neix en els nostres cors, sentiments i actituds d’alegria i de pau.
El Nadal ens ha de fer dejunar del consumisme, tan estès en el nostre
món i ha de fer de nosaltres homes i dones que creuen en el perdó i en la
fraternitat, en l’esperança i en l’ésser humà.
El Nadal, germanes i germans, ens ha d’ajudar a fer de l’Església un
espai obert a tots aquells que compartim la pregària i la reflexió, el diàleg i
el perdó, el compromís i la lluita per la justícia. I també, un espai obert als
allunyats de la fe, per acollir-los amb afecte i estimació.
El Nadal ens ha de fer germans els uns dels altres i artesans de pau i d’esperança,
per així, construir una Església que sigui una llar oberta a tothom, espai de proximitat,
de comprensió i de comunió, d’alegria i de consol.
El Nadal ens ha d’ajudar a mantenir encesa la flama de l’esperança,
enmig d’un món desesperançat i cansat.
El Nadal, com ens diu el papa Francesc, “ens parla de tendresa i d’esperança”, perquè “Déu és amb nosaltres”. Perquè “Déu
es fia de nosaltres” (Homilia del papa a Santa Marta. 19 desembre 2013 )
El Nadal és el temps per descobrir el Déu-amb-nosaltres, en la gent
sense pàtria i sense família, en les persones que ploren, en tots aquells que
han perdut l’esperança, en els qui mai no s’han sentit estimats, ens els
ancians que viuen sols, ens els qui treballen per la llibertat i per la
justícia i en tots els qui sofreixen.
Nadal és també temps d’encontre i de trobada, per desfer recels i
malentesos. És així com ho va viure a Terra Santa el papa Pau VIè, avui fa 50
anys, com a pelegrí de pau i de reconciliació.
Germanes i germans, només viurem realment el Nadal, si el celebrem
oberts als signes dels temps, oberts al món i a totes les seves inquietuds.
Perquè allò de sagrat, de meravellós, de diví, ha entrat en l’espessor del
nostre món. I així s’ha fet el Nadal!
Veient l’Infant, intuïm ja que el pessebre fa olor de benaurances. Per
això només podrem celebrar el Nadal, acostant-nos al Nen Déu amb un cor pobre,
humil, senzill, lliure, perquè com deia Joseph Jaubert, “per apropar-se a Déu, no cal ser ni savi ni filòsof, sinó nen o com a
molt, poeta”.
Germanes i germans, Déu ha visitat el seu poble. Déu s’ha fet un de
nosaltres. Tant de bo sapiguem descobrir-lo en tots aquells que se’ns apropin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada