Tomàs va nàixer al castell de Roccassecca, a prop de la ciutat
d’Aquino, sobre el 1225. Els seus pares, nobles, van enviar el fill
encara menut, com a oblat al monestir benedictí de Montecasssino. El
1235, Tomàs deixà l’abadia benedictina, i a Nàpols començà els
estudis universitaris, entrant en contacte amb els dominics. El 1244
decidí entrar a l’Orde dels Predicadors, tot i que sa mare
preferia que fóra benedictí, i que haguera arribat a abat de
Montecassino.
De camí a París, dos germans seus, seguint l’orde de la mare,
assaltaren l’expedició i s’emportaren Tomàs a Montesangiovanni,
un castell de la família, on li exigiren que deixara els dominics.
D’ací el conduïren al castell de Roccasecca on el van pressionar
de nou, perquè abandonara l’Orde. Al final, veient que no podien
amb ell, sa mare i els germans el deixaren seguir la seua vocació.
Arribat a París el 1245, Tomàs començà els estudis de Teologia.
Després anà a Colònia, on arriba a ser un bon professor, i
després, de nou a París, es doctorà, i arribà a ser catedràtic
de Teologia. Una obra important de Tomàs és la Summa contra
els pagans, que escrigué amb la idea d’establir un
diàleg amb els seguidors de les religions no cristianes. Tomàs es
convertí també en teòleg de la cort papal. A Viterbo començà a
escriure la seua obra més coneguda, la Summa teològica.
Defensor d’Aristòtil, va ser considerat sospitós d’heretgia.
Com digué Guillem de Tocco, “Fra Tomàs proposava en el seu
ensenyament, problemes nous, trobava nous mètodes, introduïa raons
noves”. I és que l’ensenyament tradicional, transmetia el
que havien dit els Pares de l’Església, inspirats en Plató. Però
Tomàs, sense trancar amb la tradició, s’atrevia a pensar pel seu
compte i a repensar la fe, amb categories inspirades en la filosofia
aristotèlica. La novetat de Tomàs no va ser el canvi d’orientació,
sinó el fet de substituir la simple lectura, per la introducció de
qüestions a discutir. No es tractava de “racionalitzar” la fe,
sinó de posar la raó al servici de la Paraula de Déu, que és l
que suscita la fe. Per això, a un que defensava la pura obediència
i l’autoritat, Tomàs li digué: “Amb l’autoritat tindràs
la veritat, però te n’aniràs amb el cap buit”. Així, en la
Summa teològica, després de la pregunta inicial,es presenten
els arguments en contra i a favor de les possibles respostes, es
desenrotllen les raons que avalen l’opinió que manté l’autor, i
finalment es dóna resposta a les objeccions.
Sant Tomàs va morir al monestir cistercenc de Fossanova, el 7 de
març de 1274. Va ser canonitzat per Joan XXII, el 1323 i proclamat
doctor de l’Església, el 1567.
Era tan gran la seua fama de teòleg, que al Concili de Trento, la
Summa teològica, s’entronitzava a l’altar major, al
costat de la Bíblia.
L’herència de Sant Tomàs, tingut pel “més savi dels sants i
pel més sant dels savis”, és encara hui molt gran en l’estudi
de la teologia i per això és el patró dels filòsofs i dels
teòlegs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada