Sant Vicent màrtir (LEVANTE-EMV, 22/01/2014)

Patró de l’arxidiòcesi i de la ciutat de València i també de Guadassuar, Corbera i Benimàmet, Sant Vicent va nàixer a finals del segle III a Osca. Els seus pares ja eren cristians i ell estudià a Saragossa amb el bisbe Valeri, que l’ordenà diaca. Vicent es preocupà dels pobres i dels orfes i també excel·lí en la predicació. Va ser amb la persecució de Dioclecià, el 303, quan el bisbe Valeri i el seu diaca Vicent van ser empresonats i posteriorment desterrats a València. Vicent, que defensà públicament la seua fe davant les acusacions del jutge, va ser turmentat, i morí l 22 de gener de 304. 

Són moltes les versions del martiri de Sant Vicent, com el poltre, per desconjuntar els seus membres. També va ser lligat a una creu en forma d’aspa i més tard el cremaren viu en unes graelles. Però com que el sant diaca no va morir, el tancaren en un calabós que tenia un llit ple de trossos trencats de ceràmica. Però el llit dolorós es transformà en un llit de flors. En morir Sant Vicent, el seu cos va ser abandonat en un lloc solitari, per tal que les bèsties el devoraren. Però un corb negre defensà el cos del màrtir. Finalment, les despulles del sant diaca foren lligades a una pedra, com una mola de molí i van ser llançades al mar. Però la pedra, en compte de tirar el cos del màrtir avall, va flotar, portant el cos de Sant Vicent a la platja de Cullera, on va ser recollit per un grup de cristians, que li donaren sepultura.

Són tres els sermons (274, 275 i 276) que Sant Agustí va dedicar al patró de València, ja que la fama del diaca arribà fins al nord d’Àfrica. El seu martiri va ser recollit en les “Actes del martiri de Sant Vicent, diaca de Saragossa, sota Dioclecià”. També Sant Lleó el Gran i Sant Just d’Urgell van escriure sermons lloant el sant. I el poeta Prudenci, li dedicà l’Himne V del seu Peristéfanon.

València edificà un església al lloc del seu martiri, al davant de la roca, a les portes de la ciutat, i que és el que coneguem com a Sant Vicent de la Roqueta, bressol del cristianisme valencià. Aquesta església, actualment es troba en una situació lamentable, per la deixadesa de l’Ajuntament de València, que s’ompli la boca parlant de “valenciania” i de defendre “las señas de identidad”, però deixa abandonat el nostre patrimoni cultural!!

La devoció a Sant Vicent es va estendre ràpidament per Europa, degut a la dispersió de les seues relíquies. A València, ja el segle XII hi ha documentació del cos del sant que es trobava a la ciutat, ja que el bisbe de València, Jeroni de Perigord, sobre el 1102, s’emportà el braç del màrtir en un viatge a Terra Santa. Però en morir a Bari, el braç de Sant Vicent es quedà en aquesta ciutat italiana, que el 1970 el va retornar a la Seu valenciana.

Sant Vicent màrtir ens és model de fermesa en la fe, ja que no va dubtar a donar la seua vida per Jesucrist! Que el sant diaca siga font de benedicció per a tots els cristians de l’arxidiòcesi de València, perquè visquem amb fidelitat a Jesús.