Josep Espasa Signes va nàixer fa 100 anys (NIHIL OBSTAT, 10/01/2014)

Josep Espasa Signes va nàixer a Dénia el 9 de gener de 1914, aquest dijous farà 100 anys. El 1925 ingressà al Seminari de València i posteriorment estudià a la Universitat Gregoriana de Roma, on el 1937 obtingué el doctorat en teologia.

El 1939 Espasa va ser nomenat professor del Seminari de València i el 1945, l’arquebisbe de València Prudencio Melo el nomenà Rector del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, del Cap i Casal, on s’hi estigué fins el 1970 que va ser apartat. Va ser delegat d’Ecumenisme de l’arquebisbat i fundador del Centre Ecumènic Interconfessional. Escrigué els llibres Falsejaments i veritats cristianesi Què cal creure.

El canonge Josep Espasa va ser un promotor de l’obertura de l’Església valenciana, i per això, al voltant d’ell, com a rector del col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, van eixir una sèrie de capellans que destacaren pel seu esperit innovador. A més, va recolzar l’ús del valencià en la litúrgia, cosa inèdita entre la major part del clergat valencià.

Com destaca Ramir Reig al llibre Feixistes, rojos i capellans, Josep Espasa va fer del col·legi de Sant Tomàs, “un espai obert a l’amistat i a la recerca en comú”. I els seus alumnes “esdevingueren elements crítics per amor a la veritat”, amb el desig que “l’Església s’alliberés d’hipocresia i d’hipoteques, i portés l’Evangeli al Poble”.

Josep Espasa concebia un cristianisme antidogmàtic, i va ser un ferm seguidor del camí obert per Mounier. Com a eines pedagògiques, el canonge Espasa organitzava trobades sobre el moment polític d’aleshores.

Com diu Nel·lo Pellicer, Espasa era “un mediterrani apassionat per la veritat, que ell veia sintetitzada en l’Evangeli”. El canonge Espasa, “un home de fe lluminosa”, no va ser mai ni un contestatari, ni un radical. Però sí que estava disposat a “obrir qualsevol porta, sense temors, ni prejudicis”. El seu caràcter obert va fer que acollís l’assagista Joan Fuster i el periodista Vicent Venturaal col·legi de Sant Tomàs, com a bons amics seus. També portà Llorenç Gomis, perquè prediqués els exercicis espirituals als seminaristes. Home obert a les tendències més modernes, va tenir problemes amb les autoritats eclesiàstiques.

Al seu entorn es formaren les generacions de capellans que després van destacar pel seu esperit innovador, com el cas d’Emili Marín, fundador i director durant molts anys de la revista Saó. De fet, amb el canonge Espasa, el Col·legi Sant Tomàs va ser un far progressista. Josep Espasa es caracteritzava pel seu menyspreu del poder eclesiàstic i per la seva passió per la veritat.

Fill predilecte de Dénia

El 1970, una vegada expulsat del col·legi de Sant Tomàs per la seva ideologia progressista, el canonge Espasa tornà a Dénia, on desplegà el seu magisteri, de la mateixa manera com abans ho havia fet a València, i on es va fer càrrec de l’ermita de la Pedrera. Allí a Dénia, el 1963, el canonge Espasa va acollir a sa casa Vicent Ventura, confinat allí, per l’exili forçós, després que el periodista valencià participés al Contuberni de Munic. A Dénia, a casa del bon canonge Espasa, vaig visitar amb el meu pare l’amic Ventura.

El canonge Josep Espasa va morir el 1980, i tres anys més tard va ser nomenat fill predilecte de Dénia. La seua biblioteca, amb importants llibres de teologia, pastoral i filosofia, el 1983 va passar a formar part de la Biblioteca Valenciana.

El 2005, en el 25è aniversari de la mort del canonge Espasa, l’ajuntament de Dénia posà una placa a l’ermita de la Pedrera, que ens recorda el capellà represaliat per les seves idees progressistes i pel seu compromís amb la llengua. En aquell acte, el seu nebot, Antoni declarava que el canonge va ser “un fervent amant de la vida a la Pedrera, on tots eren amics seus”.

Com ha escrit Vicent Cremades al llibre L’Església en la Transició, el canonge Espasa va ser “un home liberal, obert, objectiu i ecumènic”, que cal recordar.

En el centenari del naixement del canonge Espasa, tant l’arquebisbat de València com el d’Oriola-Alacant i l’Ajuntament de Dénia, haurien d’homenatjar el bon capellà Josep Espasa, un home bo i lliure, i amic de tots!

Josep Espasa va ser un prevere humanista, il·lustrat i alhora, nacionalista, que exhortava als seus seminaristes a treballar per la unitat: “No hi ha més que una Església i cal reformar-la des de dins”. Josep Espasa va ser “un home de Déu, un cristià de Dénia i un mossèn nacionalista”, com la definit Vicent Cremades.