Al llarg de la història han estat molts els màrtirs (una paraula grega que vol dir testimoni) que han estat precisament, testimonis de la fe. Només al segle XX podem comptar nombrosos màrtirs: des de les víctimes de la Rússia Soviètica, als de Mèxic, passant per les víctimes del nazisme, els monjos trapencs d'Algèria, els nombrosos màrtirs de les dictadures de l'Amèrica Llatina (entre ells el capellà valencià Antoni Llidó) o els cristians que encara hui en dia moren a Egipte o a Síria.
Els 522 màrtirs que diumenge seran beatificats a Tarragona van ser cristians, hòmens i dones que van morir per fidelitat a Jesús.
És veritat que la beatificació d'aquests màrtirs és un tema molt sensible a causa , entre altres causes, dels nombrosos errors històrics comesos per l'Església. Un d'ells va ser la Carta Col·lectiva de 1937, on a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i dels bisbes Mateo Múgika i Joan Torres, tots els altres bisbes beneïen la "Cruzada" de Franco, que no va ser sinó un cop d'Estat, i consagraven el nefast nacionalcatolicisme. Va ser així com el franquisme es va apropiar, indegudament, de la religió i d'uns màrtirs que no li pertanyien. Allò de "Caídos por Dios y por España", no va ser sinó una fal·làcia del Règim franquista, que va utilitzar d'una manera descarada la mort d'aquells hòmens i dones, màrtirs únicament per fidelitat a la fe que professaven.
D'entre els màrtirs que seran beatificats diumenge a Tarragona, hi ha diverses Filles de la Caritat, Fills de la Divina Providència, una dona laica i diversos Germans de Sant Joan de Déu.
Com ha dit el P. Josep M. Soler, abat de Montserrat, "no podem instrumentalitzar els màrtirs a favor de cap opció política nacionalista d'un signe o altre". Els nous beats "no se'ls pot enquadrar en cap dels bàndols que varen lluitar", i per això els recordem "pel seu seguiment de Jesucrist".
La beatificació de diumenge no s'ha d'entendre en clau política, ni menys encara com una exaltació del franquisme. Un franquisme, cal recordar-ho, que també va produir molts màrtirs!! O no va ser un màrtir Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pel govern de Franco? O, encara que no va morir físicament, no va ser també un testimoni, Lluís Lúcia, empresonat pel franquisme? O els nombrosos capellans bascos empresonats pel Règim?
La beatificació de diumenge és una crida a la reconciliació i al reconeixement d'aquells hòmens i dones que, per fidelitat a Jesús, i només per això, van donar la seua vida. De la mateixa manera que m'omplirà de goig la beatificació i posterior canonització del bisbe Òscar Romero, assassinat per l'ultradreta d'El Salvador, la del capellà de Xàbia Antoni Llidó, assassinat per la dictadura de Pinochet o la del P. Ignacio Ellacuria i els jesuïtes d'El Salvador, també ha de ser un motiu de joia la beatificació dels 522 màrtirs que hui ens són proposats com a exemples de reconciliació, de fidelitat a Jesucrist fins a la mort i d'amor als germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada