El passat 9 d´octubre, el primer ministre italià, Enrico Letta, visitava l´hangar de l´aeroport de Lampedusa, amb els 328 taüts dels immigrants que van morir sis dies abans. Davant d´aquella tragèdia, Letta va dir: «Tindran un fumeral d´Estat». I també: «Els morts rebran la nacionalitat italiana». I pel contrari, els 116 adults rescatats de naufragi amb vida, van ser acusats d´un delicte d´immigració clandestina. No és vergonyós que, una vegada morts aquells immigrants, se´ls done la nacionalitat italiana? I el funeral d´Estat? Aquells immigrants ofegats, la majoria d´ells provinents d´Eritrea i de Somàlia, no necessitaven cap honor després de morts!
D'eldiario.es
Els morts eren dones, xiquets i hòmens, que fugien de la misèria, a la recerca d´un món millor. I en la seua recerca, buscant un futur millor a Europa, no van trobar sinó la mort. Com és que els governs d´Europa, que durant anys i anys han espoliat i empobrit l´Àfrica, ara no tenen ni vergonya ni humanitat? Quants milions d´euros es gasten cada any gasten en armament? I quants en infraestructures i en inversions als països del Tercer Món? No és una vergonya, que el Consell haja enterrat l´obligació d´enviar el 0,7% al Tercer Món? Són els primers en venerar la Mare de Déu dels Desemparats, però al mateix temps ignoren els desemparats d´aquest món.
Ningú no ix per gust del seu propi país. Quan els immigrants deixen la seua terra, és perquè estan desesperats.I si no, que ho pregunten als jóvens valencians que han d´emigrar, perquè al nostre país no tenen cap futur!
Els emigrants del Tercer Món ixen de la pròpia terra perquè es moren de fam. Com podem estar impassibles davant el drama de la mort de tantes persones? No es tracta de posar fronteres i barreres, hermèticament tancades per impedir l´emigració. Es tracta d´obrir camins de solidaritat, que facen possible un món més humà. Es tracta també de crear llocs de treball al països del Tercer Món. Es tracta de crear inversions que ajuden al desenrotllament dels pobles subdesenvolupats, perquè els ciutadans d´aquells països no es vegen obligats a fugir, a jugar-se la vida o a trobar-se la mort.
Com podem ser tan insensibles davant aquesta tragèdia que es repeteix pràcticament cada dia? És possible que continuem malgastant diners, mentre germans nostres continuen morint? No ressona en els nostres cors el crit de Déu, «On és el teu germà?» (Gn 4:9) O també les paraules de Jesús: «Lluny de mi, maleïts, perquè vaig tindre fam i no em donàreu de menjar, era foraster i no em vau acollir» (Mt 25:41-42) .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada