Sant Francesc de Borja (LEVANTE-EMV, 03/10/2013)

Francesc de Borja, duc de Gandia, marquès de Llombai, virrei de Catalunya i tercer General de la Companyia de Jesús, va nàixer a la capital de la Safor el 28 d'octubre de 1510. Fill de Joan II Borja i de Joana d'Aragó, era «un niño afable a todos y agradable, afficionándose a su virtud», segons la Història de la vida del P. Francisco de Borja, escrita pel jesuïta Dionisio Vázquez. 

Amb 15 anys, Francesc estudià lògica i filosofia i en fer-ne 17, va ser enviat a la Cort de l'emperador Carles Vè. Tot i l'ambient mundà, el jove Francesc, encara que «era tan moço y medio extrangero de Castilla, no se hundió entre tanta grandeza».

Francesc es va casar amb la marquesa Leonor de Castro, amb la qual va tindre huit fills. En morir la reina Isabel, el seu marit, l'emperador Carles va demanar a Francesc que, des de Toledo, «lleve a Granada el cuerpo de la emperatriz». Va ser en arribar a la ciutat andalusa i vore la descomposició del cadàver de la reina, que Francesc va experimentar un gran xoc. Per això demanà a l'emperador deixar la cort, per tal «que comiençe a buscar y servir un Señor, el qual viva siempre para mi y yo pueda nunca morir a Él». Però l'emperador Carles, no va accedir a la petició del duc de Gandia i Francesc «se huvo de quedar en la corte algunos meses». 

Carles Vè «parecíale que sería bien ocuparle en algún cargo y afficion», i promogué «al marquès de digna y honesta ocupación y el Principado de Catalunya de un valerosa virrey y prudente governador», instal·lant-se a Barcelona.

El 1542, el jesuïta Antonio de Araoz li va parlar de la Companyia de Jesús, quedant Francesc, gratament impressionat.

Un any després, en morir son pare, i confirmat per l'emperador com a nou duc de Gandia, Francesc tornà a la ciutat ducal, on va ser «recibido con señales de mucho amor, assí de la clerezía como de los seglares». A Gandia reparà la muralla i construí l'hospital, «para que se recogiessen a él los peregrinos y se curasen los enfermos».

Després de morir la seu dona, Francesc va protegir la Companyia, construint a Gandia «la iglesia y collegio y escuelas» i als 36 anys decidí «dexar riquezas y renunciar su estado y ser pobre de Christo», com a jesuïta. 

L'1 de setembre de 1550 se n'anà a Roma i d'allà a Loiola i Oñati, on va ser ordenat prevere. Va construir molts col·legis i de nou a Roma, va ser Vicari General. Finalment, el 2 de juliol de 1565, era elegit Prepòsit General de la Companyia de Jesús. 

Francesc de Borja va morir el 30 de setembre de 1572, «aún no bien cumplidos los 62 de nacimiento». Segons el text de Dionisio Vázquez, Sant Francesc era «alto de cuerpo; de hermoso rostro, blanco y colorado; de agraciadas facciones, la frente ancha, la nariz algo larga y aguileña, los ojos grandes y zarcos, la boca pequeña y los labios de color de la fina grana, grueso de cuerpo y, creciendo la edad, se iva haciendo más corpulento».

Que Sant Francesc de Borja siga exemple i guia per a tots els cristians de Gandia i de Llombai.