Amb motiu de la beatificació dels màrtirs a Tarragona, hi ha hagut diverses crítiques sobre l´oblit que l´Església ha fet dels altres màrtirs i de totes les altres víctimes del franquisme.
L´11 de juliol de 2009, a la catedral nova de Vitòria, se celebrà una Eucaristia en memòria de Martín Lekuona, José Sagarna i altres dotze capellans més, que van ser afusellats pel règim franquista, els noms dels quals van estar silenciats durant 73 anys, des dels seus assassinats, sense exèquies ni cap mena de record. L´Eucaristia presidida pels quatre bisbes del País Basc en memòria d´aquests pastors de l´Església, va representar un signe de purificació, de reconciliació i de solidaritat fraterna.
La guerra civil (o incivil ) va ser una ruptura, un enfrontament marcat per l´odi i per la violència. I perquè hi va haver una ruptura, cal que hi haja també una reconciliació fonamentada en la justícia i en l´amor fratern. Tots els cristians, com es va fer al País Basc, hem de ser ministres de reconciliació, i amb una actitud valenta, hem de saber demanar perdó pels errors comesos, sobretot per un nacionalcatolicisme que tant ha desprestigiat la pròpia Església.
Només el perdó i la justícia fan possible la pau, en una societat dividida per tantes discòrdies, conductes insolidàries i opressions estructurals. Només reconeixent la pròpia responsabilitat en el desordre col·lectiu, podrem fer nàixer un món nou, basat en la justícia, el diàleg i el respecte a l´adversari. Els bisbes bascos, que consideraven inacceptable els silenci amb què l´Església ha mantingut durant anys la mort d´aquests homes de fe, van voler «purificar la memòria, servir la veritat i demanar perdó». El gest valent dels pastors del País Basc va consistir en reconèixer el ministeri sacerdotal, que amb dedicació i entrega havien fet els afusellats pel franquisme, i així, «viure junts, un acte de justícia reparadora i reconciliadora».
L´Església ha de ser sempre un espai de reconciliació. Per això és una bona notícia les declaracions del bisbe Martínez Camino, que creu que és una obligació d´humanitat obrir les foses comunes, per tal de no oblidar cap víctima innocent. Només si sabem viure l´esperit del diàleg entre les diverses maneres de pensar i les diverses opcions polítiques, podrem fer realitat les paraules del profeta Miquees: «Cap nació no empunyarà l´espasa contra una altra, ni s´entrenaran mai més a fer la guerra» (Mi 4:1).
La celebració en memòria dels 14 capellans afusellats pel franquisme, reparava la «falta contra la veritat, la justícia i la caritat», respecte a aquells hòmens que van ser ajusticiats pels qui es deien defensors de la fe. I al mateix temps, obria un espai de diàleg, de pau i de perdó. Ara, tots hem de demanar-nos perdó pels errors comesos. I tots hem de recordar totes les víctimes, amb una actitud de justícia i de generositat, per tal reparar l´oblit del passat i fer memòria d´una etapa de la nostra història, que mai més no hem de tornar a repetir.
.jpg)
Crist de la Reconciliació, Basílica de la Candelària (Tenerife)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada