Des del 2000, any
que va ser beatificat el papa Joan XXIII, l’Església celebra la seua festa cada
11 d’octubre, en l’aniversari de l’inici del Concili. Enguany serà l’últim any
que celebrarem la festa del beat Joan XXIII, perquè el pròxim 27 d’abril, el
papa bo serà (finalment!) canonitzat. Tot i que el poble cristià de seguida el
va aclamar com a sant, serà des de l’any que ve, que el papa Roncalli entrarà a
formar part, oficialment, del santoral.
El papa Joan XXIII
Nascut a Sotto il
Monte el 1881, Roncalli va ser alhora, un capellà senzill i culte i un papa,
més pastor que Summe Pontífex o Cap d’Estat. El seu somriure i la seua bondat
captivaren els catòlics, els cristians d’altres confessions i fins i tot els no
creients.
Joan XXIII ha estat
un dels papes de més relleu del segle XX, malgrat els pocs anys que va estar a la Seu de Pere. I alhora, va ser
també un dels papes més estimat, degut al seu caràcter afable i a la seua
senzillesa i proximitat. La visita a hospitals, presons i parròquies, feien
present la seua bondat de pare.
Joan XXIII va obrir
l’Església als nous temps i amb l’aggiornamento
que va suposar el Vaticà II i l’encíclica Pacem in terris, el papa oferí una nova visió de l’Església, llar
oberta a tothom. Aquesta encíclica va ser rebuda amb entusiasme per tots els
qui anhelaven la pau i la defensa dels Drets Humans, sobretot a l’Estat
espanyol, ja que era un text valent, que denunciava el discurs oficial del
franquisme.
Com va dir el papa
Pau VI, “L’herència del papa Joan,
l’esperit que ell va infondre al nostre temps no pot quedar tancat al sepulcre;
la mort no podia apagar-lo. ¿Podríem abandonar aquest camí que magistralment ha
traçat Joan XXIII de cara al futur?”. I el papa Montini afegia: “No, això no és possible”.
I és que com ha dit
el papa Francesc, “Joan XXIII i Pau VI
van ser dels, “anem avant”, atents a l’Esperit”. Uns papes no per frenar
l’Església, ni per “hivernar-la”, ni tampoc per controlar-la, sinó per
obrir-la, sense pors, als nous temps!
Roncalli va ser el
papa de la comprensió i del diàleg, el papa del somriure, de la bondat i de la
llibertat religiosa, un tema tabú a l’Estat espanyol!! I també el papa de la
pau, ja que va ser ell el qui va ajudar a solucionar la crisi dels míssils i la Guerra Freda
Com ha dit el P.
Josep Mª Soler, abat de Montserrat, “Joan
XXIII ha deixat un gran record en l’Església, perquè amb la seua manera de fer,
manifestava la bondat de Déu”. Joan XXIII era el papa que amb un somriure
ens feia present el Déu de la misericòrdia i del consol.
Joan XXIII, que es
definia com un papa “aprenent”, va
comprendre que al segle XX, el
llenguatge i les maneres de fer de segles anteriors ja no servien i per això es
posà al davant de l’aggiornamenot, de
la renovació de l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada