El P. Bonaventura
Ubach, monjo de Montserrat que va viure 30 anys a l’Orient Bíblic, escrivia al
seu “Dietari d’un viatge per les regions
d’Iraq”, a propòsit l’ambient dels pobles que visitava: “Hi ha 1700 musulmans amb la seua mesquita i
uns 400 sirians catòlics. Si per la vesprada algú s’aventura a eixir, és per
donar una volta a les seues vinyes i horts o per anar a una font que hi ha als
afores. Cap baralla. Cap altercat. Tots viuen
en pau i harmonia ”.
Desgraciadament,
això ja no passa als països de majoria musulmana amb una presència minoritària
de cristians. Constantment, els mitjans de comunicació ens informen d’atacs als
llocs de culte o a les cases dels cristians. A Egipte, Mali, Síria, Nigèria o
Iraq, els creients de diverses confessions cristianes estan en el punt de mira
del fonamentalisme islàmic. Ja són centenars de cristians els que han estat
assassinats i en són moltes més els que s’han vist obligats a fugir del propi
país. A Israel, són molts els àrabs cristians que han deixat la seua terra forçosament,
desapareixent així el cristianisme en països de llarga tradició cristiana.
I malgrat que la
Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat (art 1) a
la vida (3) i a la llibertat de pensament, de
consciència i de religió, així com a manifestar públicament aquests
drets (18) desgraciadament, al segle XXI aquests drets són conculcats. Les
minories cristianes dels països de majoria musulmana, avui es veuen perseguides
o expulsades. I hi ha por, una por més que justificada, per les amenaces a que
estan sotmesos els cristians.
En un informe de la
revista Der Spiegel, s’afirma que els cristians són hui en dia el grup religiós
més perseguit, des de Corea del Nord a Iran i des d’Aràbia Saudita, Afganistan
o Somàlia. Només a Iraq, en pocs anys s’ha passat de 4 milions de cristians, a
menys de 400.000!!
Fa uns anys la
persecució va ser a l’Amèrica Llatina, on l’arquebisbe Òscar Romero va ser
assassinat pels paramilitars d’El Salvador. I també Ignacio Ellacuria i altres
jesuïtes de la Universitat Centroamericana van sofrir el martiri o el capellà
valencià Antoni Llidó, mort per la dictadura de Pinochet, pel seu compromís cristià
amb les classes més pobres. Avui són els cristians de l’Orient mitjà.
I amb aquestes
massacres, quina és la resposta del món occidental? Només el silenci? Som molts
els qui ens sorprenem d’un món “civilitzat” que calla davant d’aquestes assassinats. On són les
manifestacions de protesta? Com s’ha
dit, l’horror d’aquestes matances clama contra el silenci d’aquells que no fan
res per evitar la mort dels innocents!
I amb tot, “el món no ha estat creat per a ser un
cementeri”, com deia el papa Joan XXIII, sinó per a viure en la fraternitat,
en la justícia, en la llibertat, en el respecte dels uns als altres! Perquè com
ha dit el papa Francesc, “la violència
mai no porta la pau”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada