Membre de l’Orde de
Sant Agustí i arquebisbe de València, Sant Tomàs de Villanueva va nàixer a
Fuenllana (Ciudad Real) a finals de 1486, tot i que passà els primers anys de
la seua vida a Villanueva de los Infantes, d’ací el nom de Tomàs de Villanueva.
Sepulcre de Sant Tomàs de Villanueva, a la catedral de València
Als 15 anys anà a
estudiar a la Universitat
d’Alcalà, on es va graduar de Mestre. Aquell mateix any començà els estudis de
Teologia, també a Alcalà, on obtingué el doctorat i on exercí com a catedràtic
d’Arts.
El 1516 entrà al
convent de Sant Agustí de Salamanca, on inicià el noviciat. Va fer la professió
religiosa el 25 de novembre de 1517 i va ser ordenat capellà, un any després.
Al llarg de la seua vida, Sant Tomàs de Villanueva ocupà diversos càrrecs de
responsabilitat en l’Orde de Sant Agustí:
professor de Teologia a Salamanca i prior del convent, Vicari General,
Provincial i Visitador de la
Província de Castella, Primer Provincial de la Província d’Andalusia, Prior
de Bugos i de Valladolid.
El 26 de juny de
1544, l’emperador Carles V va nomenar Tomàs nou arquebisbe de València, una
diòcesi que portava 111 anys sense bisbe. Sant Tomàs entrà a la diòcesi
valenciana l’1 de gener de 1545. El fet que hi hagueren bisbat sense bisbe
durant molt de temps, era corrent, una situació que no li agradava a Sant
Tomàs. Per això, en un dels seus sermons, i referint-se a l’absència dels bisbes
a les diòcesis, deia: “Que el pastor
estiga en Xipre i les ovelles en Lusitània, és intolerable”.
Sant Tomàs va
promoure la renovació espiritual i moral de l’arquebisbat de València i el 1550
fundà el Col·legi Seminari de la
Presentació , “per
estudiants pobres”, per tal de
formar-los per a ser ordenats capellans. També evangelitzà els moriscos
conversos.
Sant Tomàs de
Villanueva es va distingir per la seua predicació i pel seu ensenyament. Però
sobretot per la seua sol·licitud pels pobres, deixant al seu pas sobre la terra
una estela de bondat. De rostre ascètic, les seues paraules eixien d’un home
que predicava allò que creia i creia allò que predicava. Per això va edificar
els seus germans amb la seua paraula i el seu exemple. Tomàs, que va viure
austerament, denuncià els abusos dels poderosos i va estar al costat dels més
dèbils. Sa casa sempre estava oberta als pobres, que com deia ell, eren “els propietaris” de les rendes de
l’arquebisbat, de les quals, Tomàs volia ser només el tresorer. Sol·lícit pels
més desvalguts, visitava els presos i els malalts, ja que com a “ pastor de l’Església em dec als meus súbdits”.
Morí a València, el
8 de setembre de 1555 enmig de la màxima pobresa, ja que repartí als pobres tots els seus béns, fins i tot el
llit on anava a morir. El seu sepulcre es troba a la catedral de València i la
seua festa és hui, 10 d’octubre.
Amb més de 400
sermons, publicats després de la seua mort, va ser canonitzat el 1658 pel papa
Alexandre VIIè.
Sant Tomàs, que és
patró de Benicàssim, té dedicades a la nostra terra diverses ermites, com a
Puebla del Arenoso o L’Orxeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada