Cada 2 d’octubre,
els valencians celebrem la festa de l’Àngel Custodi del Regne de València, una
celebració que naix amb el patronatge de l’Àngel sobre els pobles i les viles
reials.
A l’edat mitjana,
la societat valenciana estava dividida en tres braços o estaments:
l’Eclesiàstic, el Nobiliari i el Reial, cada un dels quals tenia un patró, com
ho manifesta el retaule de la capella del Palau de la Generalitat , que Joan
de Sarinyena va pintar el 1602 i que el President no mostra mai, ni apareix mai
en cap fotografia, degut a la senyera sense blau que porta l’Àngel Custodi!!
Del retaule de Joan de Sarinyena (XV-XVI) al Palau de la Generalitat
Els clergues tenien
per patrona la Mare
de Déu, Sant Jordi era el patró de l’estament nobiliari o militar i el Sant
Àngel Custodi (amb l’escut i la bandera amb les armes reials d’Aragó) era el
patró del braç reial, format pels pobles i les viles reials.
Tot i que en
l’última reforma del calendari litúrgic, la festa dels àngels s’ha posat el 29
de setembre, amb Sant Miquel i els altres àngels, l’Àngel Custodi del Regne de
València, tradicionalment se celebra el 2 d’octubre, tot i que no sempre ha
estat així.
El número 12 de la
revista Sicània, de 1959, portava un article del benvolgut i enyorat mossèn
Vicent Sorribes, on descrivia la festa del Sant Àngel, el diumenge de l’octava
dels Sants Apòstols Pere i Pau. Segons mossèn Sorribes, aquesta festa se
celebrava a València abans del segle XV, tot i que la que descriu ell, té el
seu origen el 1446.
Mossèn Sorribes
escrivia: “Vull contar-vos com celebràvem
la Festa del Sant Àngel Custodi. Quan arribava el
dissabte dins l’Octava de Sant Pere i Sant Pau, la nostra Ciutat encesa de
llum, flamejava com un canelobre d’or. En fer-se boqueta-nit, quan el sol de
posta untava el paisatge amb una llum de mel, les campanes de la nostra
València piquelorejaven l’anunci de la
Festa ”.
Mossèn Sorribes
descrivia així l’ambient festiu que hi havia a la ciutat: “El ramat d’estrelles il·luminava els carrers; les Senyeres de les
quatre barres onejaven en els palaus gòtics i als balcons de les cases”.
Retaule de Jaon de Sarinyena, amb l'Àngel Custodi
El diumenge de bon
matí la gent es dirigia a l’ajuntament, en una ciutat que “tota endumenjada semblava un poble bíblic”. Aplegats a la Casa de la Ciutat , es complien “els manaments publicats pels honorables
Capítols de la Seu
i del Consell, els quals per solemnització de la festa havien convidat els
honrats hòmens, qui a honor i glòria del Sant Àngel i de la Ciutat els placia de venir
de bon matí”.
De l’ajuntament
eixia la processó cap a la Seu ,
amb dos jóvens de 16 anys vestits d’àngels, “que portaven a la mà dreta vergues argentades simbolitzant els Veguers
dels Jurats”. Després venien 18 xiquets orfes de la Casa de Sant Vicent Ferrer
vestits d’àngels, “enlairant cada u, un
Estendart de la Ciutat ,
els qual cantaven: “Àngel Custodi, del Déu Infinit, Guardeu la Ciutat de dia i de nit. Per
tal que no entre el mal enemic”. La processó seguia amb 6 hòmens sonadors i
després “un jove habillat d’àngel
cavalcant a sobre d’un formós cavall de llarga cua, guarnit a l’estil valencià”.
Darrere es feia “palesa la figura representativa del Sant
Àngel Custodi, ricament drapat amb túnica i guants vermells i una sobrevesta
brodada amb rica pedreria”, amb un títol que deia: “Este és el gran Àngel de la dita
Ciutat de València”.
Quan la processó arribava
a la Seu , “eixia a rebre-la la
Creu Majorla Cadira Episcopal
La figura de
l’Àngel Custodi, té a València un valor emblemàtic, des que els Jurats
proclamaren la seua festa el 1446 com a protector de la ciutat i Regne.
Probablement, gràcies a la iniciativa de Francesc Eiximenis, els Jurats
valencians acordaren posar la
Ciutat de València, sota la protecció de l’Àngel Custodi,
considerat des d’aleshores, com un dels patrons de la Ciutat i del Regne.
Que el Sant Àngel
Custodi siga la benedicció del Cap i Casal. Que ens deslliure d’aquells
polítics que, amb mentides i enganys, no actuen amb honestedat i honradesa.
Que el Sant Àngel
Custodi defense el nostre patrimoni arquitectònic i natural i la llengua i la
cultura dels valencians. I que continue protegint València, sobretot els ciutadans
més dèbils, xafats per la prepotència dels poderosos.
Que el Sant Àngel
Custodi continue guardant la ciutat de dia i de nit, “per tal que no entre el mal enemic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada