El bisbe Joaquim Pinya (SAÓ, SETEMBRE, 2013)

El 8 de juliol va morir als 83 anys d’edat el bisbe Joaquim Pinya, emèrit de Puerto Iguazú.

Joaquim Pinya i Batllevell va nàixer a Sabadell el 25 de maig de 1930. Membre de la Companyia de Jesús, va ser ordenat prevere el 1961.

El 2006, el bisbe Joaquim va encapçalar una coalició ampla, que va derrotar l’exgovernador de Misiones, Carlos Rovira, en unes eleccions on, recolzat pel president Néstor Kirchner, volia modificar la Constitució de la província, per aconseguir una reelecció indefinida.

                                   El bisbe Joaquim Pinya

Després de treballar al Paraguai durant més de 20 anys, va ser cridat a Misiones, a l’Argentina, pel bisbe de Posadas, Jorge Kemerer. El 1986, en crear-se la diòcesi de Puerto Iguazú, Joaquim Pinya va ser nomenat primer bisbe d’aquesta nova Església, fins que el 2006, en ser-li acceptada la jubilació, va encapçalar el Frente Unido por la Dignidad.

El FUD s’oposava a la reelecció indefinida de l’aleshores governador, Carlos Rovira, que contava amb el recolzament del Kirchnerisme. El bisbe Pinya, per tal d’encapçalar l’oposició a Rovira, va voler consultar aquesta decisió amb el cardenal Bergoglio, president de la Conferència Episcopal Argentina, i actual papa, que va recolzar la formació d’aquest moviment plural de partits. El 29 d’agost de 2006, el NO, promogut pel bisbe Pinya, es va imposar amb el 56% dels vots, contra e1 42% del SÍ governamental.

Home humil i amic dels pobres, el bisbe Joaquim treballà sempre a favor de la dignitat del indígenes. Així, al Paraguai recolzà les Ligas Agrarias, que s’enfrontaven al règim dictatorial d’Alfredo Stroessener. Pel seu compromís a favor dels desvalguts, Pinya va ser expulsat del Paraguai amb altres jesuïtes. A l’Argentina, Bergoglio el va designar delegat de l’episcopat en la pastoral indígena.

El bisbe que va derrotar el Kirchnerisme va ser un exemple d’honestedat i de lluita contra la dictadura i la corrupció i un lluitador incansable per la igualtat social i els valors de la República. Ell deia: “Done gràcies a Déu, per haver pogut prestar un servei a la Pàtria i a l’Església”.

El bisbe Pinya va escriure entre d’altres, els llibres: “Vaig estimar la justícia i vaig odiar la mentida” i també “ La veritat vos farà lliures”.

Ja com a bisbe emèrit, Joaquim Pinya va defensar la gent que vivia al voltant del riu Corpus, i que estava en contra de la construcció de més pantans. El bisbe recordava que en el referèndum de 1996, el 90% de la població es va oposar a nous pantans. I per això, el bisbe denunciava en el text titulat “¿Corpus sí, Corpus no? ¿Corpus NO!”, l’actitud de la presidenta d’Argentina i del president del Paraguai, “enfront de la voluntat popular”. El bisbe Pinya, escrivia: “Fins quan ens passaran pel damunt i fins quan continuarem com a convidats de pedra?”. Joaquim Pinya s’oposava a “sacrificar moltes hectàrees de terres fèrtils i suportar el deteriorament ambiental”. Se sabia que l’empresa constructora, en cas de fer-se el pantà, tindria, com a mínim, 20 anys per vendre l’energia. I el bisbe deia: “Per això tenen tantes ganes que es facen les preses als rius Corpus i al Garabí. Pel gran benefici econòmic per als qui venen l’energia; una altre meganegoci més”. El bisbe Joaquim acabava el seu text, demanant que “no ens enganyen una vegada més”.

En la missa d’enterrament del bisbe Joaquim a la catedral de Puerto Iguazú, el bisbe Marcelo Martorell, successor de Pinya digué: “Crec que hem de comprometre’ns amb les coses del nostre temps i hem d’ajudar els més pobres i els més necessitats, que és el que ell va fer ací, a Misiones. Hem de seguir el camí que ell ha traçat”.

Cada vegada que venia a Catalunya, el bisbe Joaquim pujava a Montserrat a venerar la Mare de Déu, “d’incògnit”. Només l’anell de fusta que portava al dit, revelava el seu ministeri episcopal. I quan parlava a la comunitat, després de sopar, eixien dels seus llavis paraules de compromís i de fidelitat per l’Evangeli i per la gent que ell servia com a bisbe.

Tant de bo tinguérem a l’Església molts bisbes Pinya, un pastor que realment feia “olor d’ovella”!! El seu lema episcopal, “Per a servir”, el va viure plenament, al servei dels més desvalguts, fins a la seua mort!