El drama dels milers de refugiats que fugen de la guerra, la fam i la por, està provocant un gran sofriment en aquestes persones que han de deixar els seus països d’origen forçosament, en recerca d’un lloc on viure en pau. Enmig d’aquesta tragèdia, el dolor d’aquests refugiats que busquen una vida digna augmenta encara més pel fet que són milers els xiquets que han ‘desaparegut’ a Europa (alguns parlen de 10.000 infants), víctimes d’aquells que sense entranyes i per aconseguir els seus fins, utilitzen mitjans sofisticats propis d’organitzacions de tràfic de persones. Segons diverses informacions, molts d’aquests infants poden haver caigut en mans de màfies criminals d’explotació sexual i d’esclavitud. Per això l’èxode provocat per la fugida dels refugiats ens urgeix a acollir amb sol·licitud aquests germans nostres que no fugen de casa per gust, sinó per necessitat.
Recentment, la vice-presidenta de la Generalitat del País Valencià es queixava de l’oposició del Govern central a permetre que el Govern Valencià puga acollir una part del refugiats que fugen de la guerra, per això la Sra. Oltra s’ha desplaçat a Grècia per agilitzar l’acollida de refugiats. Per altra part, per un informe d’Intermon-Oxfam hem sabut que el Govern central només ha dedicat una tercera part dels diners que es va comprometre a destinar a pal·liar aquest drama humà.
Quan qui podria posar remei a una situació tràgica no ho fa, sempre és bo de recordar com la solidaritat i la fraternitat dels cristians més pobres ha fet molt més que la indiferència dels poderosos. Un d’aquests moviments de solidaritat va tindre lloc a principis dels anys vuitanta, quan hi hagué l’episodi dels refugiats guatemalencs que entraren a la diòcesi de San Cristóbal de las Casas. Les comunitats indígenes varen acollir amb sol·licitud i amb fraternitat aquelles persones que fugien de la guerra. I quan els refugiats arribaren a la ciutat mexicana d’Amparo Aguatinta, enmig d’un diluvi, extenuats i amb por, i demanaren acolliment, es presentaren així: ‘Germans, estem cansats, vos demanem que ens acolliu. Ja sabeu que tenim problemes al nostre país’. Els ciutadans d’Amparo Aguatinta, en la regió de Chiapas, com a deixebles de Jesús de Natzaret, respongueren des de la solidaritat i des de l’amor al proïsme: ‘Germans: coneixem els sofriments del vostre país, i sabem fins a quin punt n’heu estat afectats. Sou carn de la nostra carn, sang de la nostra sang, sou els nostres germans. Mentre tinguem un tros de truita per compartir o un glop de cafè per oferir, estareu ací a la vostra casa. No tingueu por’. Així, aquells refugiats s’hi van quedar en Amparo Aguatinta deu anys. De la mateixa manera, altres comunitats indígenes també van actuar acollint com a germans els refugiats que travessaven la frontera.
Els cristians, com ha dit el papa, no podem caure en la ‘globalització de la indiferència’, sinó que hem de saber compartir els somnis de la gent més vulnerable, dels exclosos i de tothom qui sofreix. Recentment, el papa Francesc ha urgit els governs europeus a ‘fer autocrítica sobre la seua actuació a l’Orient Mitjà’. Com ha dit Francesc, ‘Si Europa no és capaç d’ajudar econòmicament els països d’on procedeixen els refugiats, aleshores ha de plantejar-se com afrontarà aquest repte’. I és que si els qui pateixen dificultats econòmiques foren ajudats i hi haguera pau als seus països, cap persona no tindria la necessitat d’eixir de la pròpia terra.
En aquest èxode de tants milers de persones, cal que els governs d’Europa aprenguen dels cristians d’Amparo Aguatinta, que van reconèixer que els refugiats guatemalencs eren ‘carn de la nostra carn, sang de la nostra sang’. I és que a vegades, els qui menys tenen són els qui més saben compartir. Això demostra, com ha dit el papa Francesc, que no serveix de res la riquesa a les butxaques si hi ha pobresa en el cor. I mentrestant, la mort de les persones ofegades al Mediterrani, que fugen de la guerra i de la fam, recaurà sobre les nostres consciències aburgesades, envoltades del confort i indiferents al sofriment dels més desvalguts. i encara que ens tapem les orelles, haurem d’escoltar la veu de Déu que ens dirà: ‘On és el teu germà?’ (Gn 4:9) i també: ‘Era foraster i no em vau acollir’ (Mt 25:43), i encara: ‘No oprimiràs ni vexaràs el foraster’ (Ex 22:20).
Més li valdria al govern espanyol i en particular el seu ministre d’Interior, a qui tant agrada condecorar imatges de la Mare de Déu, ser més sol·lícit amb els qui pateixen. El govern espanyol, tan preocupat per la llibertat i per la defensa de la religió, hauria d’escoltar les paraules que el papa digué en relació a la política antiimmigració del precandidat republica Donald Trump: ‘Els murs no es troben a l’Evangeli’, i per tant els qui construeixen murs en compte de ponts, ‘no són cristians’.
Informació relacionada: Bisbe Argelo: ‘Al voltant de Ceuta hi ha emigrants. Sé que no tenen papers, però tenen fam’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada