Conten que un dia, un ratolí descobrí a l’estable l’ama de la casa posant una ratera a l’estable. El ratolí, alarmat, avisà la gallina, el porc i la vaca que vivien amb ell sobre el perill d’aquella ‘arma’ mortífera. Però la gallina li digué que per a ella aquell artefacte no era cap perill. Això mateix li digué el porc, i també la vaca, qui afirmà que una ratera no li podia fer cap mal a ella. El ratolí, desolat i ple de por, s’amagà al seu cau.

Una nit se sentí el soroll de la ratera que havia atrapat una serp verinosa. L’ama de la casa, a les fosques, s’acostà a la ratera, i creient que era un ratolí, tocà l’animal, sentint al moment la mossegada de la serp mig ferida. El marit portà la dona a l’hospital, i després d’atendre-la com cal, com que ella estava molt dèbil, els metges li recomanaren que el millor que podia fer per la seua muller era un bon caldo. L’home, en arribar a casa, matà la gallina i féu un caldo suculent per alimentar la seua dona. Com que la malaltia s’allargava, vingueren uns familiars d’aquella dona que vivien fora del poble per veure-la. Com que es van quedar uns dies a casa, el marit matà el porc per donat de menjar els seus parents. Finalment la dona es va morir, i el dia de l’enterrament l’home matà la vaca, ja que volia fer un bon dinar als qui havien vingut a sa casa a donar-li el condol per la mort de la seua muller. El ratolí, mentrestant, des del seu amagatall, va veure com morien primer la gallina, després el porc i finalment la vaca.
No és això el que ens ha passat amb el virus de l’ebola i amb altres malalties que han matat milions de persones? Des del 20 d’agost de 1976 que va ser detectat el primer cas d’ebola al nord del Zaire, cap país ‘civilitzat’ no ha fet res per trobar una solució a aquesta malaltia. Àfrica queda molt lluny! És només un continent espoliat i empobrit pels països europeus que van colonitzar aquella terra. I és també un continent que es visita només per fer turisme. Però llevat d’això, Àfrica queda molt lluny. A ningú no li importa què passa més enllà de l’estret de Gibraltar. Només quan el virus va arribar al Primer Món es quan es va disparar l’alarma. I ara tot són protocols, presses, hospitals i vacunes. Abans: la despreocupació i l’abandonament. Només els missioners, religiosos i religioses que han estat sempre al costat dels més pobres, dels desvalguts, dels més abandonats, són els únics que han estat (i encara continuen) treballant a favor d’aquesta gent. Per això em va semblar mesquí que algú posara en qüestió la repatriació dels missioners infectats per l’ebola. Els qui no han considerat encertada aquesta mesura, deixarien els seus fills infectats a l’Àfrica en unes vacances, o demanarien que els portaren a Europa?
Els homes, les dones, i els xiquets que a l’Àfrica han anat morint d’ebola des del 1976, no eren persones? No mereixien l’atenció sanitària que ara estan tenint els infectats a Europa i els EUA? Els malalts africans només rebien la indiferència i l’oblit d’un món que ha maltractat aquest continent durant segles, amb l’esclavitud i l’espoli dels seus recursos naturals, empobrint-lo amb una actitud despòtica.
El mateix que va passar amb el virus de l’ebola està passant ara amb el del Zika, que està provocant un caos a diversos països de Llatinoamèrica i que, com en el cas del virus de l’ebola, encara queda lluny del món ‘civilitzat’, un món ‘civilitzat’ que, una vegada més, viu d’esquena als problemes i al sofriment dels més necessitats.
Quan el ratolí va veure la ratera, només ell es va prendre seriosament el perill que comportava aquell artefacte. La gallina, el porc i la vaca, amb una actitud insolidària i egoista, es van desentendre d’un arma mortal, que, aparentment no els podia fer cap mal, però que finalment va acabar amb ells. Per insolidaritat. Per falta de responsabilitat.
Si l’ebola no haguera arribat a Europa i als EUA, els malalts africans infectats d’aquest virus continuarien morint en l’anonimat. De la mateixa manera com han estat morint des del 1976, sense que ningú no sabera ni què era l’ebola ni es preocupara per aquesta gent. Ignorats i oblidats pel Primer Món. Un Primer Món que com Caín, es desentén del seus germans.
Tant de bo que amb el cas del virus del zika, que està afectant Brasil, Bolívia, Mèxic, Haití o Veneçuela, sapiguem reaccionar d’una manera diferent, sense esperar a fer-ho quan aquesta malaltia arribe a Europa.