Aquest dijous tindrà lloc a Alfarb la presentació del llibre ‘El nou veí del carrer Blanc’, una nova obra de la mestra alfarbina M. Rosa Diranzo.
La novel·la tracta d’un home de cabells blancs, de pas cansat. Un home del qual ningú no sabia d’on venia ni tampoc qui era. Un senyor que s’instal·là, tot sol, en l’última casa del carrer Blanc de Benitrull. L’amistat amb Luana, una xiqueta romanesa que vivia al poble, assetjada pels seus companys, així com la relació amb la seua veïna Angeleta i la infermera Elena, va canviar la vida del senyor Manolo. Va ser a Benitrull que aquest home es reconcilià amb si mateix i pogué trobar el que tant desitjava: la pau. Aquesta és la síntesi del nou llibre de M. Rosa Diranzo, una escriptora jove i alhora amb un bagatge ben gran i ple d’il·lusió.
Aquest nou llibre, deliciós i ple d’enigmes, de la mestra M. Rosa Diranzo, el presentarà el dia 25 a la Casa de la Cultura d’Alfarb Santi Cervera, batle d’aquesta vila.
Rosa Diranzo, nascuda a Alfarb el 1957, va viure als principis dels anys seixanta al sud-oest de França on son pare treballà en una fàbrica de seients. En tornar al País Valencià estudià el batxillerat a l’institut Eduardo Primo de Carlet i posteriorment, magisteri a València. Com a professora de francès i de valencià, ha exercit la seua docència als col·legis d’Ademús, Torrent, València, Aiora, Carcaixent, Sumacàrcer, Ontinyent, Crevillent, Llombai, Alfarb i actualment a Catadau.
A més de l’obra, ‘El nou veí del carrer blanc’, publicat per l’editorial Neopàtria d’Alzira, M. Rosa Diranzo ha escrit novel·les juvenils com ‘El secret de l’olivera’ i ‘La pantalla màgica’. També ha escrit un relat que retrata la seua infància a França, ‘La vella locomotora’, i una novel·la per a adults, ‘El marge i el camí’ i ‘Mestra, conta’ns coses!’.
Escrita amb un estil àgil i entenedor, M. Rosa Diranzo ens ofereix l’obra ‘El nou veí del carrer blanc”, amb vint-i-cinc capítols que, de segur, encisarà tots aquells qui entren en aquest món de fantasia i de realitat.
Com m’ha comentat M. Rosa en relació a aquest nou llibre seu, ‘no es pot dir que siga una novel·la exclusivament juvenil, ni tampoc per a adults, atès que els dos protagonistes són personatges d’edats molt diferents’. Com diu M. Rosa, ‘a mi l’escriptura em serveix per a pegar la volta a la realitat. No puc resignar-me que la vida siga esta broma pesada, aparentment sense sentit’. En aquesta obra, M. Rosa Diranzo no pretén, com diu ella mateixa, ‘reflectir la crua realitat, per a això ja tenim els diaris. Intente bussejar pel fons de l’ésser humà i cercar la llum que tots portem dins, més o menys visible’.
En aquesta obra, la professora M. Rosa Diranzo ha volgut imaginar-se de quina manera una persona íntegra i sàvia s’enfronta a una debilitat humana’. I és que com ens recorda M. Rosa, Virgili ja deia: ‘Sóc humà, res que siga és humà no m’és aliè’. Per això M. Rosa desitjaria que ‘en tancar el llibre el lector sentira esperança, i per què no? Que somriguera’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada