El papa Francesc continuava la seua homilia així: “Déu és concret, però són molts els cristians que fingeixen”, i per això fan de la fe i de la religió, un adorn sense compromís. És el cas, per exemple, d’aquells que van a les processons o es posen en els primers bancs a la missa, com una ocasió de prestigi i només per lluir-se, però els falta l’experiència del servei als més pobres. Quans polítics actualment imputats anaven darrere de la custòdia en la processó del dia de Corpus, o seien a les primeres files a la missa d’Infants, o aclamaven la Mare de Déu dels Desemparats en el trasllat, o defensaven el Sant Calze com a patrimoni de València! Aquests polític no haurien d’oblidar que Jesús de Natzaret va desemmascarar la hipocresia dels escribes i dels fariseus, que obraven per “fer-se vore de la gent”, i que per això portaven “ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues”, que els agradava ocupar “els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues” i que la gent els saludara “a les places” i els donara el nom de rabí, o siga, mestre (Mt 23:5-7). Podríem dir que també hui, alguns polítics que han defensat jurar el seu càrrec davant d’un crucifix, després s’han despreocupat dels més desvalguts. I fins i tot ara es troben imputats per suborn.
En la seua homilia, el papa Francesc ens encoratjava, no a dir, sinó a fer, com exhortava al poble el profeta Isaïes: “No perjudiqueu els altres, apreneu a fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes” (Is 1:16-17). El papa també ens recordava que en el trobament amb Déu, ell no ens preguntarà “què has dit de mi? Ens preguntarà sobre les coses que hem fet”. Perquè el dir “ens porta a la vanitat”, i això “no és ser cristià”.
Finalment el papa demanava que Déu ens done la saviesa per “entendre on és la diferència entre dir i fer”. I acabava així la seua homilia: “El camí del dir ens porta al lloc on estaven els mestres de la llei, aquells clergues que els agradava disfressar-se”. Com alguns polítics valencians que es presentaven com a defensors de la religió, però que després menyspreaven la gent més necessitada. Són els polítics que han defensat que la Senyera entrara a la catedral el 9 d’Octubre per al Te Deum, o els qui encapçalaven les romeries de la Magdalena o de la Santa Faç o els qui pronunciaven pregons de Setmana Santa, però que després, oblidant la justícia, s’han enriquit d’una manera immoral, marginant els més desafavorits de la societat valenciana.
Aquests polítics haurien de recordar que la política està per servir els ciutadans i no per a servir-se’n d’ells. Per això en aquest últim cas, també ells hauran de sentir les paraules del profeta Isaïes: “Els vostres dits estan bruts de rapinya” (Is 59:3)
Els qui, des de la política, s’aprofiten dels altres per enriquir-se, haurien d’escoltar l’exhortació de papa Francesc el dimecres passat, quan digué: “Si es perd la dimensió de servei, el poder es transforma en arrogància i es converteix en domini i explotació”, ja que els “polítics corruptes volen més, més i sempre més”. Per això els poderosos, “també hui, per tindre diners, exploten la gent”. Qui siga confrare, que prenga candela!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada