En el seu recent viatge apostòlic a Mèxic, el papa Francesc s´ha mostrat, una vegada més, com un home de frontera, enviat per l´Esperit a les perifèries del nostre món. No només a les perifèries geogràfiques, sinó també a les existencials. En els seus discursos, i també en els seus gestos i mirades, ha portat als més desvalguts de l´Amèrica Llatina, la tendresa i la misericòrdia de Déu. Amb valentia i esperança, a la ciutat de Mèxic, el papa ha denunciat les injustícies del nostre món, manifestades en els privilegis d´aquells que s´aprofiten dels més desvalguts: «Cada vegada que busquem el camí del privilegi o benefici d´uns pocs a costa del bé de la majoria, la vida és un camp fèrtil per a la corrupció, el narcotràfic i la violència». Per això, a la catedral, Francesc encoratjava els bisbes mexicans a denunciar l´opressió i la mentida amb valentia i amb «coratge profètic», i a no utilitzar només «condemnes genèriques» i abstractes que no diuen res, ni són fruit d´un compromís amb els més pobres. Com Jesús de Natzaret, els cristians no podem ser políticament correctes, amb un llenguatge eteri que no tinga els peus a terra ni toque els problemes concrets de la gent.
A Ecatepec, el papa denunciava també una altra plaga del nostre món, fruit d´una política que afavoreix les desigualtats i que busca l´enriquiment personal, sense tindre en compte les necessitats dels altres. El papa reconeixia que Mèxic és «una terra d´oportunitat», i per això lamentava els fluxos migratoris, provocats per «la necessitat d´emigrar per a somiar». El papa també denunciava la insolidaritat i la indiferència dels governants davant la gent que no té treball, i per això demanava que en el treball, cap persona no siga explotada.
Però va ser a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas, on Francesc va denunciar amb energia, la discriminació i la marginació que han patit al llarg dels segles els pobles indígenes amb les seus llengües i cultures. I deia a l´homilia de la missa als indígenes que l´escoltaven: «Moltes vegades, de manera sistemàtica i estructural, els seus pobles han estat incompresos i exclosos de la societat». Per això, en un gest molt important, a la missa hi hagué la presència de les diverses llengües indígenes a les lectures i als cants.
Ja en el viatge de retorn a Roma, el papa desaprovà l´actitud d´aquells que en compte d´obrir camins posen barreres i en compte de construir ponts, fan murs. A una pregunta d´un periodista sobre la posició antimmigració del precandidat republicà Donald Trump, el papa denuncià la tragèdia humana d´aquells que han de fugir de la fam i de la guerra. I per això digué, recordant que els murs no es troben a l´Evangeli (tampoc les reixes de Ceuta i de Melilla) que aquells que construeixen murs en compte de ponts, no són cristians.
El viatge apostòlic del papa Francesc ha estat per als cristians, una crida a despertar-nos i a actuar a favor dels qui ho passen malament. No a viure com a anestesiats o endormiscats, absents al patiment de la humanitat. El papa ens demana que des de la misericòrdia, baixem a la misèria dels més desvalguts, per traure´ls del seu sofriment. I és que la fe ha de ser sempre un camí d´alliberament, no de conformisme, per trencar les cadenes que encara oprimeixen tants i tants germans nostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada