Amb només un dia de diferència, hi ha hagut la coincidència de dues notícies pel que fa a dos monestirs benedictins catalans: Sant Daniel de Girona i Montserrat. Va ser el dilluns passat, dia 1, quan es va presentar a Girona el documental Feliç Mil Mil·lenari, dirigit per Pere Solé i David Gimbernat, que explica la història mil·lenària d'aquesta comunitat de monges benedictines de la Vall de Sant Daniel. I un dia més tard, el 2, es va conèixer el nomenament del P. Manel Nin, monjo de Montserrat, com a exarca dels catòlics grecs de ritus bizantí.
Les monges de Sant Daniel van iniciar els actes del Mil·lenari el 15 de juny de 2013, un esdeveniment que s'allargarà fins el 2018, quan commemorarem els primers mil anys de l'acta de dotació del monestir. Són mil anys de presència orant d'aquestes monges benedictines, que fan de Sant Daniel un far d'espiritualitat, i on, juntament amb la bellesa del seu patrimoni cultural, podem pouar els valors de la vida monàstica contemplativa.
Pel que fa a Montserrat, un dels monjos del nostre monestir ha estat nomenat pel papa Francesc exarca dels catòlics grecs de ritus bizantí. Professor i expert en patrologia siríaca, el P. Manel Nin és professor de Litúrgies Orientals, Consultor de la Congregació per a les Esglésies Orientals i fins ara, Rector del Col·legi Grec de Roma.
La vida monàstica, tan desconeguda pels nostres contemporanis (i tan arrelada a Catalunya en temps passats) vol fer present enmig del nostre món l'amor de Déu. Un amor que no és quelcom per guardar per a un mateix, sinó per compartir-lo. Un amor que ajuda els monjos i les monges a conèixer-se més, i per això, també ajuda a conèixer (i a acceptar) els altres tal com són. No com ens agradaria que fossin. D'aquí que la vida monàstica és un camí que porta a unificar interiorment cada persona, no fugint de la realitat, sinó acceptant-la i assumint-la, sense idealitzar-la en el sentit de somiar una realitat irreal.
Cada monestir és una escola, un obrador, una família on caminem per tal d'esdevenir testimonis d'una altra manera de viure, i on l'amor, i no el diner, el poder o la fama, és la base de la vida comunitària, i per tant, el fonament de las relacions fraternes. Per això als monestirs valorem més el fet de "ser", que el "fer", ja que descobrim que el valor de cada persona està, no tant en allò que fa, sinó en allò que és.
Quan el Concili Vaticà II, en el decret Perfectae caritatis, parla de la "venerable institució de la vida monàstica" (nº 9) ens exhorta a renovar "les antigues tradicions" per adaptar-les "a les actuals necessitats", i fer que els monestirs "siguin com llavors d'edificació del poble cristià". És això el que pretenem que siguin les comunitats monàstiques: experiència de fraternitat i de trobament amb Déu, amb els germans i amb un mateix, a la llum de la Paraula de Déu.
És important que els monjos i les monges, com ha escrit el P. Abat Josep Mª Soler, ens "obrim a la Paraula de l'Evangeli, perquè transformi cada dia més les nostres vides, a través de la pregària, l'acompanyament espiritual i el servei als germans". En això hi ha el "secret" de la vida monàstica, que no és sinó un camí de fraternitat i de comunió, de pregària i de servei atent i diligent als germans de comunitat i a tots els qui s'atansen als monestirs.
La presentació del documental sobre Sant Daniel i el nomenament del P. Manel Nin com a exarca d'Atenes, fan que en aquest Any Sant de la Misericòrdia, els monestirs siguin coneguts com a llars de comunió i de fraternitat.
Les monges de Sant Daniel van iniciar els actes del Mil·lenari el 15 de juny de 2013, un esdeveniment que s'allargarà fins el 2018, quan commemorarem els primers mil anys de l'acta de dotació del monestir. Són mil anys de presència orant d'aquestes monges benedictines, que fan de Sant Daniel un far d'espiritualitat, i on, juntament amb la bellesa del seu patrimoni cultural, podem pouar els valors de la vida monàstica contemplativa.
Pel que fa a Montserrat, un dels monjos del nostre monestir ha estat nomenat pel papa Francesc exarca dels catòlics grecs de ritus bizantí. Professor i expert en patrologia siríaca, el P. Manel Nin és professor de Litúrgies Orientals, Consultor de la Congregació per a les Esglésies Orientals i fins ara, Rector del Col·legi Grec de Roma.
La vida monàstica, tan desconeguda pels nostres contemporanis (i tan arrelada a Catalunya en temps passats) vol fer present enmig del nostre món l'amor de Déu. Un amor que no és quelcom per guardar per a un mateix, sinó per compartir-lo. Un amor que ajuda els monjos i les monges a conèixer-se més, i per això, també ajuda a conèixer (i a acceptar) els altres tal com són. No com ens agradaria que fossin. D'aquí que la vida monàstica és un camí que porta a unificar interiorment cada persona, no fugint de la realitat, sinó acceptant-la i assumint-la, sense idealitzar-la en el sentit de somiar una realitat irreal.
Cada monestir és una escola, un obrador, una família on caminem per tal d'esdevenir testimonis d'una altra manera de viure, i on l'amor, i no el diner, el poder o la fama, és la base de la vida comunitària, i per tant, el fonament de las relacions fraternes. Per això als monestirs valorem més el fet de "ser", que el "fer", ja que descobrim que el valor de cada persona està, no tant en allò que fa, sinó en allò que és.
Quan el Concili Vaticà II, en el decret Perfectae caritatis, parla de la "venerable institució de la vida monàstica" (nº 9) ens exhorta a renovar "les antigues tradicions" per adaptar-les "a les actuals necessitats", i fer que els monestirs "siguin com llavors d'edificació del poble cristià". És això el que pretenem que siguin les comunitats monàstiques: experiència de fraternitat i de trobament amb Déu, amb els germans i amb un mateix, a la llum de la Paraula de Déu.
És important que els monjos i les monges, com ha escrit el P. Abat Josep Mª Soler, ens "obrim a la Paraula de l'Evangeli, perquè transformi cada dia més les nostres vides, a través de la pregària, l'acompanyament espiritual i el servei als germans". En això hi ha el "secret" de la vida monàstica, que no és sinó un camí de fraternitat i de comunió, de pregària i de servei atent i diligent als germans de comunitat i a tots els qui s'atansen als monestirs.
La presentació del documental sobre Sant Daniel i el nomenament del P. Manel Nin com a exarca d'Atenes, fan que en aquest Any Sant de la Misericòrdia, els monestirs siguin coneguts com a llars de comunió i de fraternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada