Avui, 2 de febrer, en la festa de la Presentació del Senyor, acabem l'Any de la Vida Consagrada, un any que va ser obert el 30 de novembre de 2014, primer diumenge d'Advent. En la carta circular Alegreu-vos, de febrer de 2014, que la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica adreçà als consagrats, se'ns convidava a "visitar les fronteres del pensament i de la cultura, a afavorir el diàleg i a sortir al trobament de tothom". I també a viure la novetat del Regne, sense "por a deixar caure estructures caduques".
En la missa crismal de 2014, el papa Francesc s'adreçava als preveres amb unes paraules que els consagrats (i tots els cristians) podem fer ben nostres, ja que si els preveres són ungits amb el sant crisma, també tots els cristians hem estat crismats en el baptisme i en la confirmació. El papa deia: "En la nostra joia sacerdotal hi ha tres trets significatius: és una alegria que ens ungeix (no que ens unta i ens torna untosos, sumptuosos o presumptuosos), és una alegria incorruptible i és una alegria missionera que irradia i atreu tothom, començant per l'inrevés: pels qui estan més lluny". I és aquesta alegria la que hem de compartir amb tothom.
En el seu viatge a Corea, el 16 d'agost de 2014, el papa s'adreçà als consagrats per recordar-nos que estem "cridats a ser "experts" en la misericòrdia divina", i a portar, com ens deien els bisbes de Catalunya, un "missatge de vida i de salvació, que és una vertadera esperança per a la humanitat". Els consagrats estem cridats, com deien també els bisbes catalans, "a créixer en la misericòrdia, la paciència i la caritat perfecta".
La joia de la vida monàstica (i de la vida consagrada en general) com diu l'abadessa emèrita de Sant Benet de Montserrat, Montserrat Viñas, és descobrir que "Déu vol ser estimat en el tu concret dels nostres germans i germanes, sobretot amb les que convivim, encara que ens costi de reconèixer-lo en els seus rostres i en les seves actituds". Si fem aquest pas, no sempre fàcil, "sí que serem una comunitat que viu en la joia de Pasqua, un testimoni viu del triomf de la vida sobre la mort. Una comunitat en la qual sabrem guarir les nostres ferides i les dels altres". I és que enmig d'una cultura del desen?contre, les persones consagrades estem cridades a ser "icones vivents de la maternitat i de la proximitat de l'Església".
L'Any de la Vida Consagrada que acaba avui, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, ens ha servit "per recordar els inicis del nostre carisma, preservat pel text de la Regla i actualitzat per la inspiració que l'Esperit suscita al llarg de la història", ja que "el carisma que hem rebut no és sols per a no?saltres i pels altres membres de la comu?ni?tat, és per servir l'Església i la humanitat".
En aquest Any de la Vida Consagrada, el papa Francesc ens ha demanat als consagrats de no tindre por "de mostrar l'alegria d'haver respost a la crida del Senyor, a la seva elecció d'amor i de testimoniar el seu Evangeli en el servei a l'Església". Només així serem artesans de comunió i testimonis d'alegria, de consol i d'esperança en el nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada