9 de desembre: Sant Cuauhtlatoatzin (LEVANTE-EMV)

Hui 9 de desembre celebrem la festa de Sant Cuauhtlatoatzin, més conegut pel nom espanyolitzat de Juan Diego, que va nàixer el 1474 a la ciutat mexicana de Cuauhtitlan. El nom Cuauhtlatoatzin significa "el que parla com una àguila" o també, "àguila que parla". Cuauhtlatoatzin va ser un indígena que no pertanyia a cap de les capes socials de d prestigi de l´imperi asteca, com sí que ho eren els sacerdots, els guerrers o els mercaders. Tot i que no era esclau, Cuauhtlatoatzim formava part de la classe més baixa (la més nombrosa) de l´imperi, i treballava la terra. Casat i sense fills, el 1524 o l´any següent, Cuauhtlatoatzim, amb la seua dona, es va convertir al cristianisme, on rebé el nom de Juan Diego i la seua esposa, Mª Lucía. Van ser batejats pel P. Peter da Gand, un dels primers franciscans que arribaren a Mèxic.

D´acord amb la primera investigació formal realitzada per l´Església sobre les aparicions (les Informacions Guadalupanes de 1666), Cuauhtlatoatzin era un home molt devot i religiós, reservat i amant del silenci i de la penitència.

Quan el 1529 la seua esposa va morir, Cuauhtlatoatzin es va traslladar a viure a Tolpetlac, a casa d´un parent seu. Cuauhtlatoatzin anava cada dissabte i cada diumenge, abans de l´eixida del sol a l´església de Tenochtitlan, per així poder assistir a la missa i a les classes de formació religiosa. Caminava descalç ja que només els membres de les classes superiors dels asteques usaven sandàlies, confeccionades amb fibres vegetals o amb pell i per protegir-se del fred s´abrigava amb una manta. Va ser el 9 de desembre de 1531 quan, de camí cap a l´església de Tenochtitlan, Cuauhtlatoatzin, que ja tenia cinquanta-set anys, va sentir el cant d´un pardalet que li anunciava l´aparició de la Mare de Déu, al lloc que actualment es coneix com la "capella del Cerrito". Maria, que parlà a Cuauhtlatoatzin en la llengua nativa, el nàuhatl, i evidentment no en castellà, i que l´anomenà de forma afectuosa, el "més xicotet dels meus fills", li va demanar que es construira en aquell lloc una església. La Mare de Déu digué a Cuauhtlatoatzin que avisara el bisbe Juan de Zumárraga d´aquella aparició (que es repetí el 10, l´11 i el 12 següents) per tal que es construira un temple, on "poder mostrar el meu amor, la meua compassió, auxili i fortalesa, a tu i a tots els qui m´invoquen i confien".
La Mare de Déu li digué també que, perquè el bisbe creguera l´aparició, Cuauhtlatoatzin tallara unes roses que, malgrat l´hivern, miraculosament havien florit en aquell lloc. Cuauhtlatoatzin posà les roses dins de la manta que portava per protegir-se del fred i se n´anà a vore el bisbe Zumárraga. Davant el bisbe, en obrir la manta i caure les flors, aparegué pintada en la manta la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe.
Després de les aparicions, Cuauhtlatoatzin va dedicar la seua vida a propagar el relat de les aparicions de la Mare de Déu, fins que va morir el 30 de maig de 1548, quan tenia setanta-quatre anys.

Cuauhtlatoatzin, que va ser canonitzat a Mèxic pel papa Joan Pau II el 31 de juliol de 2002, va ser qualificat com "l´indígena senzill i humil que va contemplar el rostre dolç i serè de la Mare de Déu del Tepeyac". Primer sant indígena del continent americà, Cuauhtlatoatzin, com digué el papa Joan Pau II, "en acollir el missatge cristià sense renunciar a la seua identitat indígena, descobrí la profunda veritat de la nova humanitat". D´aquesta manera el missatge de Crist a través de la Mare de Déu, va prendre, com digué el papa Joan Pau II, "els elements centrals de la cultura indígena", a diferència del que passa a l´Església Valenciana, on els bisbes i els capellans, no solament no assumeixen la nostra cultura, sinó que la marginen.

Que la protecció de Sant Cuauhtlatoatzin ajude els bisbes i els preveres valencians a ser sensibles a la llengua i a la cultura del País Valencià, de la mateixa manera que la Mare de Déu de Guadalupe no va refusar la llengua indígena amb la qual va parlar a aquest sant.