El 3 de desembre, celebrem la festa del profeta Sofonies, que donà nom a aquest llibre de la Bíblia, un dels més curts, amb només tres capítols. Sofonies va ser el novè dels profetes, anomenats menors, de l´Antic Testament. El títol del llibre situa el profeta Sofonies al temps del rei Josies (640-609). Molt probablement l´acció de Sofonies va tindre lloc entre el 630 i el 621.
El llibre de Sofonies consta de tres capítols que expliquen el pla de Déu per al seu poble. En primer lloc hi ha l´amenaça sobre Judà per la seua impietat, especialment per la imitació dels costums estrangers en el culte i en l´ètica moral. En segon lloc, el profeta prediu el judici contra les nacions estrangeres, i finalment el llibre acaba amb l´anunci de la glorificació de la Jerusalem dels temps messiànics.
El llibre comença amb la presentació que el profeta fa de si mateix, per la qual cosa sabem que Sofonies era una personalitat destacada, segurament descendent del rei Ezequies. Sofonies ens diu que va ser "fill de Cusí, fill de Godolies, fill d´Amaries, fill d´Ezequies, en temps de Josies, fill d´Amon, rei de Judà" (So 1:1).
El llibre comença amb la presentació que el profeta fa de si mateix, per la qual cosa sabem que Sofonies era una personalitat destacada, segurament descendent del rei Ezequies. Sofonies ens diu que va ser "fill de Cusí, fill de Godolies, fill d´Amaries, fill d´Ezequies, en temps de Josies, fill d´Amon, rei de Judà" (So 1:1).
Sofonies va viure en un temps de crisi, degut a la degradació de la pietat i del culte per part del poble. Per això el profeta va denunciar les deformacions religioses i la falta de compromís social i el desinterès dels rics davant la situació de pobresa que travessava el poble en aquell moment.
Molts especialistes han considerat les paraules de Sofonies com la denúncia més forta i més directa, gràcies a la qual es va produir una reforma religiosa el 621.
Per raons polítiques, socials i religioses, Sofonies va proclamar de forma profètica, la imminent arribada del judici de Déu, que jutjarà cadascú segons les seues obres. Per això el judici, amb un llenguatge fortament apocalíptic, és com el centre del llibre de Sofonies, que juntament amb el llibre de Daniel i el de Malaquies, es considerat l´obra apocalíptica per excel·lència de l´Antic Testament. Alguns han considerat aquest llibre, un dels primers escrits d´aquest estil literari, i fins i tot han definit el seu autor com el pare de l´apocalíptica literària.
L´anunci de l´arribada del "Dia del Senyor", (So 1:14-18) és com l´eix central d´aquesta obra. Sofonies anuncià l´arribada de Déu, que es presentaria en un moment de la història per jutjar el seu poble. L´objectiu del llibre de Sofonies és la de moure el poble a la conversió, per mitjà de l´anunci d´un càstig tan terrible com el diluvi (So 1:2-3).
L´anunci de l´arribada del "Dia del Senyor", (So 1:14-18) és com l´eix central d´aquesta obra. Sofonies anuncià l´arribada de Déu, que es presentaria en un moment de la història per jutjar el seu poble. L´objectiu del llibre de Sofonies és la de moure el poble a la conversió, per mitjà de l´anunci d´un càstig tan terrible com el diluvi (So 1:2-3).
El caràcter apocalíptic d´aquest llibre està adreçat sobretot als rics, no als pobres, que són els qui han experimentat en la pròpia vida les injustícies que el profeta denunciava. Per a Sofonies, la destrucció del mal era el pas necessari per a la salvació d´Israel.
Paradoxalment, la capacitat del profeta per descobrir les injustícies, és paral·lela a l´anunci d´un Déu salvador, misericordiós i bondadós. És Sofonies qui anuncià la salvació als pobres i als humils. En Sofonies hi ha com una mescla entre allò negatiu i l´esperança de salvació. Per això aquest profeta demanà una nova forma de viure la fe, que portaria el naixement d´una "resta", d´una xicoteta part del poble, que seria fidel a les promeses de Déu. D´ací que Sofonies és com el fundador d´un nou poble que viurà amb lleialtat a Déu, un Déu present enmig seu. I és que només la fidelitat, serà el camí per a la salvació.
Paradoxalment, la capacitat del profeta per descobrir les injustícies, és paral·lela a l´anunci d´un Déu salvador, misericordiós i bondadós. És Sofonies qui anuncià la salvació als pobres i als humils. En Sofonies hi ha com una mescla entre allò negatiu i l´esperança de salvació. Per això aquest profeta demanà una nova forma de viure la fe, que portaria el naixement d´una "resta", d´una xicoteta part del poble, que seria fidel a les promeses de Déu. D´ací que Sofonies és com el fundador d´un nou poble que viurà amb lleialtat a Déu, un Déu present enmig seu. I és que només la fidelitat, serà el camí per a la salvació.
A la part final del llibre, Sofonies anuncia una sèrie de promeses que posaran de manifest la misericòrdia de Déu. Per això el profeta Sofonies és considerat un profeta d´esperança i de consol, ja que anuncià un Déu que ofereix la seua victòria als justos que són perseguits. D´aquesta manera, el sofriment es transforma en goig i en promesa de salvació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada