El 20 de desembre, ja a les portes del Nadal, celebrem la festa del monjo i abat Sant Domènec de Silos, que segons la tradició va nàixer en l´any mil de l´era cristiana a la vila de Cañas, que en aquell moment pertanyia al Regne de Navarra i que hui pertany a la Rioja.
Fill d´una família noble, el menut Domènec tenia una fonda pietat i un gran esperit de fe. Després de fer de pastor durant quatre anys, els seus pares accediren al desig de Domènec de consagrar-se a Déu com a clergue, gràcies al patrimoni de la família i a l´ajuda del capellà de la parròquia de Cañas. Així, aprengué els psalms i els altres llibres de la Sagrada Escriptura, el cant eclesiàstic i les homilies dels Sants Pares. No sabem si va fer tota la carrera eclesiàstica al seu poble, pel fet que a cada vila hi havia una mena de seminari parroquial, o bé estudiaria la teologia a la ciutat episcopal de Nájera. El que sí que sabem és que el bisbe d´aquesta seu, Sancho, ordenà Domènec de prevere quan el jove tenia vint-i-sis anys, edat en la qual només eren ordenats diaques.
Després d´una breu experiència eremítica, als trenta anys ingresà al monestir benedictí de San Millán de la Cogolla, on durant els seus primers anys com a monjo completà la seua formació intel·lectual gràcies a la important biblioteca d´aquest monestir, que posseïa les promulgacions dogmàtiques dels concilis ecumènics de l´Església. dos anys després de la seua professió, l´abat el va nomenar mestre de novicis, cosa que va fer que els monjos més veterans, no ho veieren bé. Per enveja o per bona fe, es va posar en dubte la seua virtut i la seua objectivitat en la tasca que realitzava i degut a això, Domènec deixà de ser mestre de novicis i va ser nomenat prior de Santa Maria de Cañas, un monestir que es trobava en una situació lamentable. Amb gran esforç, Domènec va restaurar i revitalitzar aquesta comunitat, construint fins i tot una església nova.
Des del monestir de San Millán de la Cogolla se seguia amb interès l´obra que Sant Domènec estava fent al priorat de Cañas, i per la seua bona traça, a finals de 1038, va ser nomenat, a la força, ja que la humilitat de Domènec rebutjava aquest càrrec, prior major d´aquest priorat. Als pocs mesos de ser nomenat prior, va morir l´abat Garcia i en el seu lloc va ser nomenat l´anterior prior, tot i que si l´elecció haguera segut lliure, i haguera estat en mans dels monjos, segur que l´abadiat haguera caigut en la persona de Domènec.
Per aquell temps governava Navarra i la Rioja, Garcia, fill major del rei Sancho, que no respectava ni els drets sagrats ni les donacions que tenien els monestirs. Per això el 1040, havent-se quedat sense diners, Garcia, pensant que el nou abat de San Millan recolzaria les seues peticions, li exigí una forta suma de diners. Però la negativa de Domènec, respectuosa però rotunda, va produir la còlera del monarca que després de parlar amb l´abat, va aconseguir que aquest traguera Domènec del càrrec de prior, i l´enviara desterrat al priorat de San Cristóbal, anomenat també Tres Cel·les. Així, el 1041, Sant Domènec se n´anà a Castella, on el rei Ferran li va oferir la seua protecció i li permeté que visquera al seu palau, però Domènec va rebutjar aquest oferiment i li va demanar poder viure en una ermita que pertanyia al priorat de San Millán.
A principis de 1041, el monestir de Sant Sebastià de Silos estava pràcticament abandonat, amb un grup de monjos que vivien sense pena ni glòria. Va ser aleshores quan el rei Ferran va encomanar a Domènec la restauració d´aquest monestir, i el va proposar d´abat. En un matí d´hivern, Domènec entrà a Silos, acompanyat del bisbe i d´alguns nobles, per prendre possessió del monestir. Fra Domènec va iniciar la restauració materialment el cenobi, començant per l´església. Cap al 1056 començà la restauració de la sala capitular i el claustre romànic, que encara hui podem vore la seua autèntica bellesa. Amb el seu esperit ferm i seré, Domènec també es va preocupar d´animar la vida espiritual dels monjos, fins que va morir el 20 de desembre de 1073. Sant Domènec de Silos va ser canonitzat el 1076, com a resposta oficial a la veneració de tot un poble.
Com va escriure el P. Clemente de la Serna, abat emèrit del monestir de Silos, "l´abat sant de Silos, com l´anomenava Berceo, va viure fent extraordinàriament bé, les coses ordinàries i normals", i per això va ser "un valent i esforçat cristià i monjo".
Que l´exemple de Sant Domènec de Silos siga per a tots els monjos, un estímul en la nostra vida de pregària i de treball, de silenci i d´acolliment, per tal que arribem a ser, en la solitud dels claustres, hòmens de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada