Hui 4 de desembre celebrem la festa de Sant Joan Damascè, l´últim dels Pares de l´Església d´Orient i una figura destacada en la història de la teologia bizantina. Sant Joan Damascè va ser, per mitjà de la seua vida i de les obres que va escriure, un gran difusor de la Sagrada Escriptura i de la Tradició de l´Església. Joan va nàixer a Damasc, d´ací el sobrenom de "Damascè", en la segona meitat del segle VII, segurament el 675, i morí a mitjans del segle VIII, probablement el 750.
Nascut al si d´una família acomodada, Joan era fill d´un cristià de Damasc anomenat Sergi, que era recaptador d´impostos en el califat d´Abdul-Meleq. Per això Joan heretà de son pare la funció de tresorer, que exercí durant poc de temps. Insatisfet de la vida de la cort, com l´apòstol Sant Mateu el publicà i recaptador d´impostos, Joan Damascè abandonà aquest càrrec per fer-se monjo. Sobre l´any 700, Joan va entrar al monestir de Sant Sabas, a prop de Jerusalem, on es va dedicar amb totes les seues forces a l´ascesi i a la literatura. Va ser el monjo Cosme, qui segons la tradició va ser el seu primer mestre. Ordenat prevere per Joan IV, patriarca de Jerusalem portà una activitat literària considerable. En la seua professió de fe, escrita amb ocasió de la seua ordenació presbiteral, Joan Damascè, o el de Damasc, manifestà la seua acció de gràcies, tant per l´educació rebuda, com també pel do de la vocació. Joan escrivia: "Ara m´heu cridat, Senyor, per mitjà de la veu del vostre pontífex, al servei dels vostres deixebles". I és que la vocació a la vida monàstica o al presbiterat, és sempre un servei, com ens repeteix el papa Francesc. Així ho deia el papa el passat dia 26 als religiosos de Kènia, animant-los a "servir el Poble de Déu: els pobres, els xiquets, els ancians". I el papa deia també en aquest mateix sentit: "Deixar-se elegir per Jesús és deixar-se elegir per servir, no per ser servit".
Predicador i escriptor eximi, per això mateix Sant Joan Damascè va rebre el sobrenom de "Crisorroas", a causa de la triple riquesa que trobem en la seua obra i en la seua predicació: la santedat, el pensament i l´estil. A més, aquest sant doctor de l´Església va tindre una gran devoció a la Mare de Déu, i defensà la veneració de les imatges sagrades, en contra dels iconoclastes que no les acceptaven. La doctrina de Sant Joan Damascè s´insereix en la tradició de l´Església universal, ja que la seua doctrina sagramental preveu que elements materials presos de la naturalesa, poden ser instruments de la gràcia.
Sant Joan Damascè va morir el 750 i va ser enterrat al monestir de Sant Sabas, fins que més tard el seu cos fou portat a Constantinoble.
La seua obra més coneguda és "La Font del coneixement", un text dividit en tres parts: la "Didàctica", que es una introducció filosòfica basada en la filosofia dels Pares de l´Església i en la d´Aristòtil: la "Història de les Heretgies", basada en altres textos seus anteriors i "Sobre la fe ortodoxa", que és un resum de l´ensenyament dels Pares grecs sobre els capítols principals de la fe. Sant Joan Damascè té altres textos breus per defendre el culte a les imatges, o per comentar les cartes de Sant Pau. Té també altres obres dogmàtiques, exegètiques, homilètiques i poètiques. Una altra obra seua va ser els tres "Discursos contra els qui calumnien les imatges santes", un text que va ser condemnat pel Concili iconoclasta d´Hieria, el 754, després de la mort de Joan. Amb tot, aquesta obra va ser el motiu principal de la rehabilitació del Damascè per part dels Pares ortodoxos, convocats al II oncili de Nicea. En aquesta obra podem trobar els primers intents teològics importants de legitimació de la veneració de les imatges sagrades. De fet, Sant Joan Damascè defensava la veneració dels sants, basant-se en la convicció de que aquests, en haver participat de la resurrecció del Crist, no poden considerar-se morts.
La seua obra més coneguda és "La Font del coneixement", un text dividit en tres parts: la "Didàctica", que es una introducció filosòfica basada en la filosofia dels Pares de l´Església i en la d´Aristòtil: la "Història de les Heretgies", basada en altres textos seus anteriors i "Sobre la fe ortodoxa", que és un resum de l´ensenyament dels Pares grecs sobre els capítols principals de la fe. Sant Joan Damascè té altres textos breus per defendre el culte a les imatges, o per comentar les cartes de Sant Pau. Té també altres obres dogmàtiques, exegètiques, homilètiques i poètiques. Una altra obra seua va ser els tres "Discursos contra els qui calumnien les imatges santes", un text que va ser condemnat pel Concili iconoclasta d´Hieria, el 754, després de la mort de Joan. Amb tot, aquesta obra va ser el motiu principal de la rehabilitació del Damascè per part dels Pares ortodoxos, convocats al II oncili de Nicea. En aquesta obra podem trobar els primers intents teològics importants de legitimació de la veneració de les imatges sagrades. De fet, Sant Joan Damascè defensava la veneració dels sants, basant-se en la convicció de que aquests, en haver participat de la resurrecció del Crist, no poden considerar-se morts.
Home de gran cultura, la seua importància, des de punt de vista teològic, radica en el fet que Joan Damascè va saber reunir i exposar allò més essencial de la tradició dels Pares de l´Església. A través de la seua activitat literària, va transmetre una admirable síntesi de riquesa de la Patrística grega, i per això és, amb Sant Joan Crisòstom, el Pare de l´Església Oriental més citat pels autors escolàstics. El 19 d´agost de 1890 va ser declarat Doctor de l´Església pel papa Lleó XIII.
Sant Joan Damascè és un model per als monjos de hui, per la seua fidelitat a Déu i per la seua saviesa. A més, Sant Joan Damascè va ser un testimoni ocular del pas de la cultura grega i siríaca, compartida per la part oriental de l´imperi bizantí, a la cultura de l´Islam. Va ser també un dels primers en distingir en el culte privat i públic dels cristians, la diferència entre la veneració dels sants, adreçada a una imatge i l´adoració, que només es fa a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada