El 8 de desembre celebrem la festa de la Puríssima Mare de Déu, la “plena de gràcia” (Lc 1:28) i la “beneïda entre les dones” (Lc 1:42), la Verge Mare que ens acompanya cada any en el camí de l’Advent. Com ha dit el papa Francesc en la seua exhortacio. “L’alegria de l’Evangeli”: “Maria com a mare és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part, fins que brote la justícia. Com una autèntica mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (E,G. 283).
Maria, obedient i dòcil a Déu, que ell va fer santa i immaculada, és “l’honor del nostre poble” (Jdt 15:9) Per això, el monjo Amadeu de Lausana, al segle XII, va anomenar la Mare de Déu, “mare de la salvació, mare de la gràcia, mare de la misericòrdia”. I és que com va dir el papa Francesc hui fa una any, “la Mare de Déu allibera tota la humanitat de l’esclavitud espiritual i material”.
Els Pares de l’Església ja van identificar Maria com la dona de l’Apocalipsi, “vestida de sol, amb la lluna als peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles” (Ap 12:1) Per això, la doctrina de la Immaculada Concepció, la trobem als inicis del cristianisme. Així, Maria és considerada la nova Eva, com destaca Sant Justí o Sant Ireneu. I Sant Sofroni, al segle VIIè definí la Mare de Déu com “la Santa, la radiant Verge plena de saviesa, sense taca en el cos, l’ànima i l’esperit”.
Segles més tard, Sant Pere Pasqual, en la seua Contemplació del Dimecres Sant, escrivia: “Vós sots aquella donzella per Déu triada, en la qual peccat venial, ni mortal, ni original, ni actual en Vós no ses causada”.
Diversos cants, alguns atribuïts a Sant Vicent Ferrer, que el poble cantava en les processons de l’anomenada “Companya del Mestre Vicent”, proclamaven així la Concepció Immaculada de Maria: “Verge Santa, cuant beneïta/ fou la vostra concepció./ Castell de virginitat,/ Vos avets lo Angel portat/ que nos ha a tots deslliurat/ del lloch de la perdició”.
També Roiç de Corella defenia la Concepció Immaculada de Maria, en el Tractat de la Conceptio de la sacratísima Verge Maria, Mare de Deu, Senyora Nostra. I Roiç de Corella defenia així, que Maria fou concebuda sense pecat original: “Maria d’alta Sima/ Ay Déu! Qui us loarà?/ Ton alba sou pujada,/ Ningú no y bastarà./ Pujar tan alt, Senyora,/ Per vostra humilitat/ Que us feu merexedora/ la Sancta Trinitat/ Que foseu preservada/ Tan alta sou pujada,/ Ningú, no y bastarà”.
Com no podia ser d’altra manera, els reis de la Corona d’Aragó, recolzaren les teories de Ramon Llull a favor de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Concretament, Llull va defendre la concepció puríssima de Maria, al Llibre de l’Arbre de la Ciència i també al Llibre de Santa Maria.
També Joanot Martorell, fent-se ressò de la devoció del poble per la Immculada, va posar en boca de Tirant aquesta invocació: “¡Oh Immaculada Verge, reina de paradís, advocada dels pecadors”. I Sant Tomàs de Villanueva, per defendre la Concepció sense pecat de Maria, escrigué el seu In Conceptione Beatae Mariae Virginis.
També els Goigs de la Gloriosa Mare de Déu de la Concepció, canten en aquests termes la puresa de Maria: “Ab eterno preelecta/ Mare del Verb divinal/ tos temps fos cura i neta/ del pecat original”.
Un cas particular de la devoció a la Immaculada es dóna a Algemesí, on es fa la missa i la Novena a la Puríssima, a la parròquia de Sant Jaume, 9 dies abans del 8 de desembre i a les 6,30 del matí, amb l’església plena de gom a gom, amb gent major i també jóvens, com em recorda l’amic Eduard Sarrió. Tot i que la novena està dedicada a la Immaculada, és la imatge de la Mare de Déu de la Salut, anomenada afectuosament pels algemessinecs la Moreneta, la qui presideix aquesta novena, ja que és traslladada des del seu cambril a la capella de la comunió. Antigament la novena es feia amb música de guitarres, i per això el nom de “Novena de les guitarretes” que rep encara aquesta celebració. En l’actualitat són els jóvens músics de l’Schola Cantorum d’Algemesí, amb flautes, violins o violoncels i amb els cantors, els qui posen la música i el cant en aquesta novena, que comença amb el preciós Virolai a la Mare de Déu de la Salut, amb lletra de l’escriptor Martí Domínguez i música del mestre Agustí Alaman. Aquests dos insignes algemessinecs, van compondre aquest cant a la Mare de Déu (que el poble d’Algemesí canta amb emoció) el 1947, amb motiu del VIIè Centenari de la Troballa de la Santa Imatge. Després de la novena, tradicionalment la gent va a esmorzar xocolate amb xurros.
També Vila-real, amb les Purissimeres, celebra amb goig aquesta festa dedicada a la Mare de Déu en la seua Concepció Immaculada. Pel que fa a Otos, aquesta vila de la Vall d’Albaida celebra la titular de la parròquia i a Castelló de Rugat, el dia de la Immaculada celebren la Mare de Déu del Remei.
Santa Maria, anomenada “Tota Santa” per les Esglésies d’Orient, concebuda sense pecat original, va ser recoberta de la gràcia de Déu i va ser embellida amb “vestits de victòria i de felicitat” (Is 61:10)
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, la festa de la Immaculada és com “un far lluminós que ens encoratja en la fe i en l’esperança”.
Que Santa Maria, la Mare Immaculada, que com ha dit el papa Francesc “és fruit de l’amor de Déu que salva el món”, acompanye el poble de Déu en el camí de la fe durant aquest temps d’Advent, en l’espera del Messies.
I en aquesta festa, cantar el Magníficat, com deia Guillem Rovirosa, “ha de ser per a nosaltres el fonament de la nostra acció apostòlica i social”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada