12 de desembre: La Mare de Déu de Guadalupe (LEVANTE-EMV)

Hui 12 de desembre celebrem la festa de la Mare de Déu de Guadalupe, patrona de Mèxic i de tota l´Amèrica Hispana. Aquesta advocació té el seu origen en les aparicions de Santa Maria a l´indígena Cuauhtlatoatzin, més conegut pel nom espanyolitzat de Juan Diego, nascut el 1474 a la ciutat mexicana de Cuauhtitlan.

Va ser el 9 de desembre de 1531 quan, de camí cap a l´església de Tenochtitlan, Cuauhtlatoatzin va sentir el cant d´un pardalet que li anunciava l´aparició de la Mare de Déu, al lloc que actualment es coneix com la "capella del Cerrito". Maria, que parlà a Cuauhtlatoatzin en la llengua nativa, el nàuhatl, i evidentment no en castellà, i que l´anomenà de forma afectuosa, el "més xicotet dels meus fills", li va demanar que es construira en aquell lloc una església. La Mare de Déu digué a Cuauhtlatoatzin que avisara el bisbe Juan de Zumárraga d´aquella aparició (que es repetí el 10, l´11 i el 12 següents) per tal que en aquell lloc es construira un temple, on la Mare de Déu volia mostrar el seu amor, la seua compassió, auxili i fortalesa a tots els qui invocaren i confiaren en ella.

Quan Cuauhtlatoatzin va anar a vore el bisbe Juan de Zumárraga i li contà el que li havia dit la Mare de Déu, el bisbe li demanà una prova de la veracitat d´aquella aparició. Aleshores va ser quan Maria li digué a Cuauhtlatoatzin que tallara unes roses que, malgrat l´hivern, havien florit en aquell lloc tan àrid i estèril. Cuauhtlatoatzin posà les roses dins de la manta que portava per protegir-se del fred i se n´anà a vore de nou al bisbe Zumárraga, amb les roses com a prova. I va ser en obrir la manta i caure les flors a terra, quan aparegué pintada en aquella manta la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe. Aquesta pintura dibuixada a la manta de Cuauhtlatoatzin, és la que es conserva a la basílica de Guadalupe, el santuari marià més famós de Mèxic i un dels més coneguts i visitats del món.

Va ser així com a través de Cuauhtlatoatzin, "l´indígena senzill i humil que va contemplar el rostre dolç i serè de la Mare de Déu del Tepeyac", que Santa Maria es va fer present a Mèxic. I per això també milions de persones poden fer l´experiència de Déu, com a Lurdes, Fàtima, València o Montserrat, per mitjà de la presència de Santa Maria.

Com a fruit de la devoció popular dels cristians de Mèxic per la Mare de Déu de Guadalupe, va ser la seua coronació, que va tindre lloc el 1895. Cinquanta anys més tard, el 1945, el papa Pius XII corroborà aquestes aparicions de l´anomenada "Emperadriu d´Amèrica".
La imatge de la Mare de Déu de Guadalupe que quedà pintada a la manta de Sant Cuauhtlatoatzin és una icona de Santa Maria, sense l´Infant Jesús, amb les mans juntes en signe d´oració, com a Immaculada. Aquesta jove, amb rostre de mestissa, està embarassada de mesos. La Mar de Déu va coberta amb un mantell blau, amb estreles i els raigs de sol, que rodegen totalment la santa imatge, ens fan vore Maria com l´aurora de la salvació.

És curiós que la advocació de la Mare de Déu de Guadalupe no va prendre com a nom el lloc de les aparicions, Tepeyac, com sí que passa a Lurdes o a Fàtima, sinó que va ser al revés: el lloc, Tepeyac, prengué el nom de Guadalupe, que és com volia la Mare de Déu que és coneguera el seu nom.

La Mare de Déu de Guadalupe, que és la patrona de Mèxic, va ser proclamada pel papa Pius Xè, el 1910, "Patrona de l´Amèrica Hispana". La basílica de Guadalupe és la meta de milions de pelegrins que cada any s´acosten a venerar la Mare de Déu. Aquesta basílica és, des del 17 de novembre de 1983, Santuari Nacional per decisió de la Conferència Episcopal Mexicana i té per objectius, promoure el culte a la patrona de Mèxic i alhora, atendre pastoralment la multitud de pelegrins que arriben a veneren aquesta santa icona de Maria.