Hui 6 de desembre, i en el nostre camí cap al Nadal, celebrem el Diumenge segon d´Advent, on amb la litúrgia, el profeta Baruc i Sant Pau ens criden a l´alegria i per això mateix, a l´esperança.
Tots sabem, com deia Guillem Rovirosa, dirigent de la Germandat Obrera d´Acció Catòlica, que "el desengany és la meta final de totes les il·lusions". I és que mentre que "les il·lusions les posem em coses o en persones, l´esperança és una altra cosa". Per això l´esperança, com deia Rovirosa "només pot posar-se en Déu". Com ho van fer els sants, que van ser "capaços de despullar-se d´il·lusions i revestir-se d´esperança". Així han alimentat "des de fa dos mil anys, l´esperança d´altres".
En aquest Diumenge segon d´Advent, el profeta Baruc (5:1-9) ens convida a traure´ns "el vestit de dol i d´aflicció", per revestir-nos "amb la glòria de Déu", a cantar "d´alegria recordant l´obra de Déu", ja que és Déu mateix qui "conduirà Israel, ple d´alegria, a la llum de la seua glòria".
També l´Apòstol Sant Pau, en la carta als filipencs (1:4-6; 8-11) ens demana créixer en l´amor.
També l´Apòstol Sant Pau, en la carta als filipencs (1:4-6; 8-11) ens demana créixer en l´amor.
Però és l´Evangeli de Sant Lluc (3:1-6) que ens presenta la figura fascinant de Joan el Baptista, l´home que "rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà, predicant un baptisme de conversió per obtindre el perdó dels pecats". Joan era la veu que cridava a la conversió i a obrir un camí d´esperança. Era, una persona que amb la seua vida va proclamar la proximitat del Regne. Per això també nosaltres, com a deixebles de Jesús, hem de ser testimonis d´esperança. Com ens ha dit el papa Francesc en l´exhortació "El Goig de l´Evangeli", hem de ser "persones-cànter, per a donar a beure els altres". L´aigua que ens dóna el Crist per saciar la nostra set, també l´hem de saber transmetre als altres.
Enmig de la seua societat, el Baptista va ser un home d´idees clares, que amb la seua vida, amb el seu missatge i amb la seua paraula, va esdevindre expressió d´un somni: l´arribada del Regne de Déu, l´arribada del Messies tant de temps esperat i desitjat per tantes generacions. Però per fidelitat a aquell somni, Joan va ser màrtir, és a dir, testimoni de fe. Per això l´Advent com a temps d´esperança, també és, com ha dit Santiago Agrelo, bisbe de Tànger, una denúncia contra allò que oprimeix l´home, "perquè tinguen una esperança de justícia" els qui més pateixen.
En el nostre camí d´Advent, en aquest Diumenge segon, tots els cristians hem de ser també, com el Baptista, testimonis d´esperança enmig d´un món desesperançat. Com ho van ser Guillem Rovirosa, Joan XXIII, Pau VIè, la Mare Teresa de Calcuta o tants i tants cristians i cristianes que van fer de la seua vida un anunci del Regne. Com ho és el papa Francesc, que ens convida a renovar els nostres cors i a renovar l´Església. A obrir camins de llibertat i d´alliberament, sobretot per a aquells que es troben cansats i abatuts, tristos i desenganyats de tantes il·lusions. El papa Francesc ens convida, ens urgeix fins i tot, a fer amb la nostra vida, un camí de justícia enfront de tantes injustícies, una torxa de llum enmig de tantes foscors, un espai d´alegria enmig de tantes tristeses, un recés de pau enmig de tanta violència.
Com ha dit el teòleg Leonardo Boff, "el papa Francesc porta una nova primavera" a l´Església i al món, ja que "no es presenta com un doctor, sinó com un pastor que col·loca el món, els pobres i la protecció de la Terra com a qüestions essencials". Amb la seua actitud propera i humil, com Joan el Baptista, el papa Francesc ens convida a ser missatgers d´esperança, per així preparar el camí del Senyor que ve a tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada