El papa Francesc a l'amèrica llatina (Diari de Girona, 19/07/2015)

El recent viatge del papa Francesc a Llatinoamèrica ha estat com una brisa o un oreig suau de l'Esperit. Ha estat el pas d'un profeta de l'esperança, enmig dels pobres i dels desesperançats. El Papa, a l'Equador, Bolívia i Paraguai, s'ha trobat amb el cor de l'Església Llatinoamericana, tot passant (com ho feia Jesús) pels carrers i per les places d'aquests tres països, on ha desvelat el seu programa social. 
El Papa, una vegada més, ha fet una crida al diàleg, a la unitat en la diversitat, a superar conflictes, a consolidar la democràcia i a construir una societat més justa.
Amb valentia, el papa Francesc ha denunciat la corrupció, que ha definit com "el càncer dels pobles", així com el sistema econòmic actual, "que mata". Per això, el Papa ha demanat un canvi d'estructures en una societat insensible, on hi ha una globalització de la indiferència, que no s'immuta quan un home mor de fam o de fred, però que es trasbalsa si les borses baixen dos o tres punts. El Papa ha insistit en la necessitat d'un canvi real i una economia "al servei dels pobles", ja que el sistema actual "ja no l'aguanten els pagesos, els treballadors, les comunitats, els pobles", aixafats pel poder i per l'oligarquia. Francesc ha exigit un desenvolupament econòmic que tingui en compte els més dèbils i els més desvalguts de la nostra societat, ja que quan es governa ignorant aquestes persones, no hi ha un veritable desenvolupament. I per això ha demanat que la mesura del model econòmic sigui "la dignitat de la persona, especialment dels més vulnerables". Com els profetes d'Israel, el papa Francesc s'ha dirigit als empresaris, polítics i economistes, perquè no es deixin portar per "un model econòmic idòlatra, que necessita sacrificar vides humanes en l'altar del diner i de la rendibilitat". 
En sintonia amb la recent encíclica Si?gueu lloat, ha demanat la protecció de la natura i alhora, perdó "no només per les ofenses de l'Església, sinó pels crims contra els pobles durant la conquesta d'Amèrica". El Papa, amb valentia, ha lamentat el paper de bona part de l'Església, perquè "s'han comès molts i greus pecats contra els pobles indígenes d'Amèrica, en nom de Déu". A més de reconèixer i valorar el paper de les dones, Francesc ha defensat el Primer Ministre de Grècia, Alexis Tsipras, "en l'intent d'aconse?guir una revisió justa del deute grec", que no signifiqui una humiliació més gran i encara més patiment per als ciutadans d'aquest país. 
El viatge del papa Francesc a tres dels països més pobres de Llatinoamèrica ha estat ple de gestos i de denúncies contra les situacions de marginació i d'injustícia social. Una vegada més, ha parlat de pobresa i de misericòrdia, de diàleg i de Drets Humans, sensibilitat envers els qui més pateixen i de servei. Com abans va fer a Lampedusa, i com ha remarcat Leonardo Boff, el papa Francesc "no parla dels pobres, va a veure'ls i els ?abraça". Per això els discursos del Papa a Llatinoamèrica, com l'exhortació El goig de l'Evangeli o l'encíclica Sigueu lloat no són paraules buides, sinó el crit del profeta que ens encoratja a estar al costat dels pobres i dels qui sofreixen, per tal d'infondre'ls esperança i joia. Per això les paraules, i sobretot els gestos del papa Francesc, sí que són entesos per la gent. No es queden en retòrica, sinó que arriben al cor de les persones, sobretot, a aquelles que tenen els ulls negats de llàgrimes i necessiten ser consolades, i a aquelles que no troben sentit a la pròpia existència i necessiten una paraula d'encoratjament. 
Amb aquest viatge a Llatinoamèrica, el papa Francesc ens proposa globalitzar l'esperança, tot desafiant els mercats, els poders econòmics i les finances mundials, amos d'un món injust.