Hui, 10 de juliol, celebrem l´aniversari del martiri dels Beats valencians, Carmel Bolta, nascut a de Real de Gandia i de Francesc Pinazo, de l´aldea de Chopo, d´Alpuente. Ells dos, amb sis franciscans més i dos laics maronites, varen ser beatificats pel papa Pius XI el 10 d´octubre de 1926, i proposats com a exemples de fidelitat a la fe en Jesucrist, fins al punt de donar la pròpia vida per l´Evangeli. Aquests dos Beats valencians i els seus companys, van ser assassinats pels drusos i els turcs a Damasc, simplement pel fet de ser cristians i no voler apostatar de la fe. Davant l´amenaça de mort si no es convertien a l´Islam, aquests franciscans van preferir donar la vida abans que renegar de Jesucrist. El 1860 a Síria, com encara passa hui en dia en aquest país i també a Iraq i a d´altres zones de l´Orient Mitjà, els cristians eren perseguits per raó de la seua fe, davant la indiferència del món occidental, que actualment calla o mira cap a una altra banda, sense protestar per aquest genocidi.
Eren huit els frares franciscans que hi havia al convent de Damasc, i dos d´ells eren valencians: el P. Carmel Bolta, de Real de Gandia i el G. Francesc Pinazo, d´Alpuente. Davant el clima de persecució que hi havia a la zona, van recomanar als huit franciscans que es refugiaren al palau d´Ab-el-Kader. Però els religiosos fills de Sant Francesc, com que no havien fet res de mal, no van voler deixar el convent i per això van morir màrtirs de Jesucrist
Carmel Bolta i Banyuls va nàixer a Real de Gandia el 29 de maig de 1803. Carmel, que tenia de nom civil, Pasqual, va ingressar als franciscans. Vestí l´hàbit al convent de Sant Francesc de València i va fer la professió el 1825. Va estudiar als convents de València i de Xàtiva i va ser ordenat prevere el 1829. Després va ser enviat al convent de Sant Blai de Sogorb, fins que el juliol de 1831 s´embarcà per anar a les missions de Terra Santa, on arribà el 3 d´agost d´aquella any. Va ser un entès en llengües orientals, sobretot en l´àrab, que coneixia bé.
El 1833 el P. Carmel va ser nomenat president de l´hospici de Jaffa. Instruït, simpàtic de caràcter i afable, estudià llengües orientals, per la qual cosa el govern turc li oferí la càtedra d´àrab, que ell no acceptà per tal de dedicar-se plenament a l´evangelització. Després de 10 anys a Jerusalem, i d´haver estat per dues vegades superior de Damasc (1843-1845 i 1851-1858), l´octubre de 1858 va ser nomenat capellà dels catòlics de Damasc, professor d´àrab dels jóvens capellans i també de l´escola de la Missió, que tenia més de 400 alumnes.
Francesc Pinazo, l´altre màrtir valencià que donà la vida juntament amb els altres companys la nit del 9 al 10 de juliol de 1860, va nàixer a l´aldea de Chopo, a Alpuente, el 24 d´agost de 1802. De nom civil, Bartomeu, de menut va ser pastor i va treballar al camp. El 1825 ingressà al convent franciscà de Xelva i després passà al de Sant Francesc de València. Va fer la professió el febrer de 1832 i destinat al convent de monges clarisses de Gandia com sagristà, on va fer aquest servei durant onze anys. El 1843 s´embarcà a Terra Santa on arribà l´octubre següent. Primer va ser enviat a Damasc, on va passar sis anys com a cuiner i sastre i després, durant sis mesos, estigué al Sant Sepulcre. El 5 d´abril de 1850 fou destinat a Nicòsia, on a més de fer de cuiner i de sastre va ser també sagristà de la parròquia llatina. Més avant fou enviat a Natzaret i el 1853 a Jaffa, del 1856 al 1858 estigué de nou al Sant Sepulcre i el 1958 va ser destinat a Damasc on va donar testimoni de la fe.
El testimoniatge dels màrtirs, els d´ahir i els de hui, ens encoratgen a viure la fe d´una manera honesta, sincera i confiada. Que aquests dos màrtirs valencians que hui recordem, ens ajuden a ser missatgers del Regne.
El testimoniatge dels màrtirs, els d´ahir i els de hui, ens encoratgen a viure la fe d´una manera honesta, sincera i confiada. Que aquests dos màrtirs valencians que hui recordem, ens ajuden a ser missatgers del Regne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada