Hui dia 14 de juliol celebrem la festa del Beat valencià Gaspar Bono. Va ser Félix Puimayor y Budar, "abogado de los Reales Consejos, y Hermano Profeso de la Ven. Orden Tercera de la misma Mínima Familia", qui va escriure la "Vida del Beato Gaspar de Bono de la Orden de Mínimos", una obra publicada a València el 1787.
Com escriu Félix Puimayor, "Valencia, Patria fecunda de Héroes, cuenta entre muchos santos al Beato Gaspar de Bono", que nascut el 5 de gener de 1530, va ser batejat a l´església de Sant Nicolau, com canten aquests Goigs antics: "En Valencia Ciutat bella/ en Vigilia dels Sants Reys/ nasquereu ab gran Estrella/ per dar de santedat Lleys;/ aquell dia tan festiu/ fereu més magestuós".
Des de menut, Gaspar era "dechado en humildad". Son pare, Joan Bonhóm, "apellido de que se formó el de Bono", era de Sant Lambert, a la Gascunya, i sa mare, Isabel Joana Monzó, "natural de la Villa de Cervera en el Reyno de Valencia, en el Maestrazgo de Montesa", eren teixidors i vivien molt senzillament. Els esposos Joan i Isabel van tindre quatre fills: Isabel Joana, Gaspar, Joana Anna i Mateu Dionís, que van ser instruïts pels seus pares "en la Doctrina Christiana, y maximas evangelicas", per tal que amb aquest ensenyament, "se acostumbrásen à la pràctica de las principales virtudes".
La família anava a "la Iglesia de San Juan del Mercado à oír Misa, asistiendo al divino Sacrificio con la mayor atencion, y reverencia, todos los dias de trabajo". Pel contrari, els dies de festa els pares portaven els quatre fills a "los Oficios divinos, por lo regular, al Convento de Jesus, Observantes de San Francisco". Per la seua part, el menut Gaspar, "que havia nacido para cosas grandes, crecia en la virtud". El xiquet, com diu Félix Puimayor, estava amarat per "la dulzura de su natural, su docilidad, y su modestia, à que acompañaba una extremada hermosura".
Als 10 anys, Gaspar entrà "à servir de Criado en casa de Martin Adanza, Mercader rico, cuyo caudal consistia en Terciopelos, Damascos, y otras ropas, y telas de seda". Enemic de la ociositat, Gaspar, a més d´aprendre Gramàtica, "empleaba los ratos libres de la ocupacion de su ministerio, en fervorosos exercicios de oracion al Señor, devociones à su Madre Santisima y leccion espiritual".
Als 10 anys, Gaspar entrà "à servir de Criado en casa de Martin Adanza, Mercader rico, cuyo caudal consistia en Terciopelos, Damascos, y otras ropas, y telas de seda". Enemic de la ociositat, Gaspar, a més d´aprendre Gramàtica, "empleaba los ratos libres de la ocupacion de su ministerio, en fervorosos exercicios de oracion al Señor, devociones à su Madre Santisima y leccion espiritual".
Als 15 anys Gaspar "se fue al Convento de Predicadores de Valencia, pidiendo el Sagrado Abito", on va ser admès. Però persuadit per la família, que havia quedat en la pobresa, "salio de la clausúra, y bolvio à servir en casa del Mercader". Poquet a poquet Gaspar "se iba debilitando, y extenuando en gran manera", ja que portava als seus pares i germans, el seu menjar, i per això anava debilitant-se. Quan ho va saber el seu amo, es va fer càrrec de la manutenció de la família de Gaspar: "Com pobresa, y caritat/ en vostres Pares brillaba,/ dels dos haveu heretat/ virtut, que tant vos gustava;/ y no obstant los asistiu/ en sas penas piadós".
Quan el jove tenia 20 anys, "siendo exemplar, y modelo de perfeccion", s´enrolà en l´exèrcit, "en el Servicio de Su Principe y pasó à el Exercito de Italia, que estaba en Campaña", com a "Soldado raso": "Buscant estát verdader,/ y elecció, que os convindria,/ sou després de Botiguér/ Soldat de Cavalleria;/ mes lo acert no conseguiu/ ni trobau contento en vos". Els deu ansy que Gaspar va passar fent de soldat en l´exèrcit de l´emperador Carles Vè, "le sirvieron de ensayo para la otra Milicia que le estaba guardada". Ferit en una batalla, Gaspar invocà Déu perquè "tuviése à bien concederle un poco mas de vida, no ya para gozar de las vanas glorias del Mundo, sino para emplearle, con el favor de su gracia en mayor servicio, y honor se su santisimo Nombre". Gaspar va invocar la protecció "de su amada Madre Maria Santisima baxo el titulo de Desamparados, afianzado en la nobleza con que desempeña tan dulce renombre en la prodigiosa Imagen que la venéra su Patria Valencia": "Ferit de enemich cruel/ de cavall foreu llansát/ pero alsánt los ulls al el/ vereu en Deu la pietat;/ del mon fugireu actiu/ per ser Minim Religiós". Una vegada refet de les ferides, va tornar a València des d´Itàlia.
El llibre Segon d´aquesta vida del Beat Gaspar Bono, narra el seu ingrés als Mínims, concretament al "Convento de San Sebastian. Orden de Minimos de mi Padre San Francisco de Paula, situado extra muros de su Patria Valencia". Va ser el 16 de juliol de 1560, quan Gaspar tenia 30 anys, que va fer la vestició de l´hàbit per iniciar el noviciat, durant el qual practicà la penitència i la mortificació, així com la "humildad, y obediencia en barrer, fregar, servir en la Enfermería, en el Huerto". El temps de noviciat de Gaspar, "su diversion eran la soledad, y el retiro", i "la abstinencia su regalo".
El 17 de juny de 1561, Gaspar va fer la professió al convent de Sant Sebastià de València. La seua vida era un exemple de "virtud, bondat, obediencia, devocion, y penitencia". Ordenat prevere un any i mig després de la professió, Gaspar vaser un home de pregària i un model de caritat. Observant en la pobresa, "jamás permitió tener consigo dinero suyo", de tal manera que era "un Angel en carne mortal": "Del Institut tan perfet/ los vots guardareu lleal,/ y la Puresa os ha fet/ de esperit Angelical;/ als blanchs Lliris excediu/ en ser pur, cast, y olorós".
Finalment el llibre Tercer d´aquesta vida de fra Gaspar Bono escrita per Félix Puymayor, narra "los sucesos del Beato Gaspar, desde que empezò à obtener cargos de Prelado hasta su dichosa Muerte".
Finalment el llibre Tercer d´aquesta vida de fra Gaspar Bono escrita per Félix Puymayor, narra "los sucesos del Beato Gaspar, desde que empezò à obtener cargos de Prelado hasta su dichosa Muerte".
El Beat Gaspar Bono va ser nomenat mestre de novicis, ja que "con su dulzura, y caridad conquistaba los corazones de sus Novicios". A més, "con su prudencia, y discrecion los dirigia por los rectos caminos de la perfecion". Fra Gaspar Bono va ser elegit "Corrector del Convento de Alaquás" i del de Sant Sebastià de València. També va estar als convents dels Mínims de Perpinyà i de Palma de Mallorca. A més, per influència de l´arquebisbe Sant Joan de Ribera, Gaspar Bono va ser nomenat provincial dels Mínims.
A València, el diumenge més pròxim a la festa del Beat Gaspar Bono, es trasllada la seua imatge des de la casa natal, al carrer Canyet 17, on es venera durant tot l´any, fins a la parròquia de la Mare de Déu del Puig: "Tot malalt será curat/ si ab cor net acut al Trono,/ y en tota necesitat/ vos prega Gaspar de Bono;/ á les Prenyades ohiu,/ y donau lo part ditxós".
Home de pregària i ple de bondat, el Beat Gaspar Bono va morir el 14 de juliol de 1604. Va ser beatificat pel papa Pius VI el 10 de setembre de 1786 i les seues restes es troben a l´església de Sant Nicolau de València: "Erau Serafi abrasat/ quant al Sagrament oravau,/ y os tenia arrebatát/ un sol Deu que allá adoravau;/ de devot contemplatiu/ li foreu obsequiós".
Per agrair a Déu l´exemple del Beat valencià Gaspar Bono, cantem amb aquests Goigs: "Puig sou sempre compasiu/ de qui os clama fervorós:/ pregau per tots à Deu viu/ Gaspar de Bono Gloriós".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada