dimarts, 21 de juliol del 2015

Les misses a la platja de Puçol i Xilxes (LEVANTE-EMV, 19/07/2015)

Fa uns dies vaig llegir en aquest diari, que l´Eucaristia que des de feia anys se celebrava a la platja de Puçol, concretament, a la plaça que hi ha al costat del centre Espai Voramar, havia hagut de canviar de lloc per decisió de l´Ajuntament. I el mateix ha passat a Xilxes, on l´alcalde creu que per "imatge turística", no s´ha de celebrar una missa a una rotonda d´aquesta vila.
Supose que la calor d´aquest mes de juliol, ha estat la responsable d´algunes declaracions poc meditades. Alguns mitjans de comunicació han parlat del "tripartito radical" de Puçol,"por prohibir la misa" en l´espai municipal on se celebrava fins ara. El mateix capellà que va celebrar l´Eucaristia, Ismael Ortiz manifestava que es trobaven "perseguits per la prohibició de celebrar el Dia del Senyor". Altres han dit que una activitat privada no ha d´ocupar una instal·lació pública. I l´alcalde de la vila, Enric Esteve, ha manifestat que "l´únic espai públic que hi ha a la platja, no ha d´acollir actes religiosos". Cal dir que l´alcalde, a més d´oferir una alternativa (un aparcament), està buscant una tercera possibilitat perquè els cristians de Puçol puguen celebrar l´Eucaristia a la platja. Per tot aquesta qüestió, alguns ja han qualificat d´anticlericals, als membres del "tripartito radical" de Puçol. I supose que també, alguns diran el mateix del govern de Xilxes.
Durant la campanya electoral del passat mes de maig, la Sra. Esperanza Aguirre , en un trobament amb Pastors Protestants, va criticar "el anticlericalismo de mis contrincantes políticos". Però què és l´anticlericalisme i el clericalisme?
El Diccionari Normatiu de l´AVL defineix el clericalisme, com la "la intervenció excessiva del clero en els assumptes polítics i socials". Altres diccionaris diuen que el clericalisme és la "intervenció de la jerarquia en el govern de l´Estat". Per la seua part, l´anticlericalisme està definit com la "doctrina o tendència contrària al domini polític o social de la clerecia", i també, com el "moviment contrari al clericalisme , és a dir, a la influència de les institucions religioses en els afers polítics o en la societat".
Per això el papa Francesc, en una entrevista d´octubre de 2013 que va concedir al Sr. Eugenio Scalfari, director del diari italià La Reppublica, afirmava: "Quan tinc al meu davant un clerical, ràpidament em torne anticlerical ". I el papa afegia encara: "El clericalisme no hauria de tindre res a vore amb el cristianisme".
És important, i per això forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans, que els cristians puguem manifestar i celebrar la nostra fe amb tota normalitat. Sense imposar-la als altres (ja hem patit prou el nacionalcatolicisme) però sí celebrant-la amb naturalitat. Sense caure en el clericalisme. Perquè l´Església té el dret i el deure de manifestar públicament la fe que professa, com demanava el papa Francesc el 10 de juliol de 2013: "Estem cridats a respectar la religió de l´altre, els seus ensenyaments, símbols i valors". Això mateix afirma també l´article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, quan proclama que tothom té dret a la llibertat de "pensament, consciència i religió", i a manifestar "la seua religió individual i col·lectivament, tant en públic com privadament". Tant en públic com en privat!
Les comunitats cristianes hem de tindre els nostres llocs de culte per tal de celebrar la nostra fe. Això sí, també crec que els ajuntaments estan per afavorir la convivència i la llibertat dels seus ciutadans, sense discriminació per raó de religió, de sexe o de cultura.
Els ajuntaments han de facilitar els espais municipals per als grups i les associacions que, amb respecte amb tothom, vulguen fer un acte propi? I els ajuntaments han de permetre aquestes manifestacions?
Els cristians ja tenim les esglésies i les ermites per celebrar la nostra fe, tot i que aquesta fe no pot quedar reclosa única i exclusivament en esglésies i ermites. Per altra part l´Esglesia sempre ha estat acollidora, i en molts locals parroquials s´han reunit (i fundat) grups de l´oposició al franquisme i en defensa dels Drets Humans.
No sé per què abans a Puçol, l´Eucaristia se celebrava al costat de l´Espai Voramar. El que sí que crec és que les autoritats han de respectar la llibertat de consciència, de pensament i de religió. De totes les religions. I que les comunitats han de poder manifestar lliurement la pròpia fe. No són una manifestació religiosa i popular les processons de Setmana Santa? Per això em trobe més a prop del Sr. Pere Fuset, regidor de València, quan el 22 de juny declarava a Levante: "Es tracta d´estar en festes religioses sense presidir-les", i també de la Vicepresidenta Mònica Oltra de participar en l´ofrena de flors durant les falles, que dels alcaldes de Puçol i de Xilxes. I també estic més a prop de la regidora socialista de l´Ajuntament de València, Sandra Gómez, en la missa de la Mare de Déu del Carme, per la seua presència, i perquè, a més, digué que si l´alcalde Joan Ribo i el regidor Pere Fuset no havien estat presents, és perquè no havien pogut fer-ho. Cap autoritat no té l´obligació d´anar a un acte religiós. Però les autoritats han de facilitar que els cristians puguem celebrar lliurement la nostra fe. També als carrers.
Crec que la laïcitat és una bona companya de camí en les relacions Església-Ajuntaments. Com col·laboren els ajuntaments en les festes de barri, amb els jubilats o amb els jóvens. O amb els equips de futbol, amb les manifestacions sindicals o les dels homosexuals. Col·laboració també, des del respecte mutu, amb les diverses Esglésies i confessions religioses.
Per altra part, ¿què passarà si un dia els musulmans demanen un espai municipal per celebrar el Ramadà? Els qui han parlat d´un "tripartito radical" aplaudiran que l´Ajuntament no done un espai per a aquest grup o bé estaran d´acord amb aquesta decisió?

Ni clericalismes ni imposicions. En les relacions Església-Estat cal una relació de respecte i alhora, de col·laboració, per tal de defendre la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

P. Oriol M. Diví (Catalunya Religió, 12/02/2024)

  Discret i senzill, atent, humil i acollidor. Aquests eren alguns dels trets més significatius del P.   Oriol M. Diví , monjo de Montserrat...

MONTSERRAT