El dia 21 de juliol celebrem la festa de Sant Llorenç de Bríndisi, que va ser un gran orador i missioner, així com també un escriptor i contemplatiu, a més d´un místic i un mitjancer de pau. Al llarg de la seua vida, Sant Llorenç va encarnar els ideals més elevats de la reforma caputxina.
El nostre sant, que va nàixer a Bríndisi el 22 de juliol de 1559, i que rebé el nom de Juli Cèsar, va ser fill de Guillem Russo i d´Isabel Masella. Sabem ben poc de la seua infància, però sí que s´endevina en el menut, una ànima sensible i dòcil. Orfe de pare, va ser acollit com a oblat pels frares menors conventuals. I va ser quan va morir sa mare, que passà a viure amb un familiar seu que era capellà, on conegué els caputxins, i als qual va demanar ser admès. Va vestir hàbit dels fills de Sant Francesc el 19 de febrer de 1575, passant a dir-se des d´aquell moment, Llorenç. El 24 de març de l´any següent va fer la professió religiosa i començà els estudis de Lògica a Pàdua i després, els de Filosofia i Teologia, a Venència.
Enamorat de la Sagrada Escriptura, se la sabia de memòria, de tal manera que l´hauria pogut escriure-la de cap a cap. Llorenç estudià també llengües orientals, per tal de comprendre millor la Bíblia. Segons els seus germans d´Orde, Llorenç estudiava pregant, de tal manera que els seus condeixebles afirmaven que "més que estudiar, semblava que estiguera pregant". Llorenç també es va donar a la penitència i a les mortificacions, esdevenint un gran contemplatiu. Va ser ordenat prevere el 18 de desembre de 1582.
La predicació va ser l´activitat més intensa que desenrotllà Sant Llorenç de Bríndisi. Així predicà amb gran fervor i per això eren molts els qui anaven a escoltar-lo, tant a Bríndisi com a Venècia i a d´altres llocs. La seua formació intel·lectual i espiritual i la seua memòria prodigiosa, juntament amb la gran lucidesa i agilitat que tenia, feren que els seus sermons, moltes vegades improvisats, foren admirats per tots aquells que l´escoltaven. A part de la facilitat d´improvisar, Llorenç acostumava a preparar cada sermó amb tres hores de pregària, anotant les idees que després desenrotllaria en la seua predicació. Auster en el menjar, predicava no només als cristians sinó també als jueus de Roma.
Sant Llorenç de Bríndisi va ser mestre de novicis, vicari provincial de la Toscana, provincial de Venècia i de Suïssa i definidor general i el 24 de maig de 1602 fou elegit General de l´Orde. Va fundar nombrosos convents de caputxins al centre d´Europa i va visitar, sempre a peu les comunitats caputxines del nord d´Itàlia, Suïssa, Lorena, els Països Baixos, Brussel·les, Amberes, París, Lió, Marsella, Tolosa, el Regne de València, Catalunya i Aragó. Sant Llorenç de Bríndisi, que va ser també un gran polemista, va ser un frare enamorat de la pobresa, com Sant Francesc d´Assís, vivint-la amb sinceritat i humilitat i mai va perdre la serenor d´esperit. També fou un mitjancer de pau a Milà i un gran taumaturg, ja en vida i més encara després de mort.
Les seues obres les podem classificar en quatre grups: les de predicació, les escripturístiques, una obra de controvèrsia religiosa i finalment els escrits de caràcter personal i autobiogràfic.
Sant Llorenç de Bríndisi va morir el 22 de juliol de 1619 a Lisboa i el seu cos va ser traslladat al convent de les monges franciscanes de Villafranca del Bierzo, a Galícia. Va ser canonitzat pel papa Lleó XIII, el 8 de desembre de 1881 i posteriorment, el 19 de març de 1959, el papa Joan XXIII el va declarar Doctor de l´Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada