El dia 16 de juliol celebrem la festa de la Mare de Déu del Carme, una advocació tan venerada als pobles de la costa, i que prové de la Bíblia. La festa del Carme, concretament, té el seu origen a una muntanya de Palestina anomenada el Carmel.
La Sagrada Escriptura ens parla dels profetes Elies i Eliseu, que adoraven Déu al Carmel. Amb el temps, el cristianisme va considerar aquests profetes, com els prototips dels ermitans i dels monjos. Per això, a partir del segle IV, molts cristians elegiren la muntanya del Carmel, com un lloc per fer vida eremítica.
El primer llibre dels Reis ens parla d´Elies que, en un temps de sequera, pujà al cim del Carmel, des d´on divisà un núvol menut, que portà una pluja abundant (1R18: 42-45) La tradició carmelitana va vore prefigurada la Mare de Déu en aquest núvol, del qual naixeria (plouria) el Salvador.
Va ser a finals del segle XII, en acabar la tercera croada, quan uns hòmens, croats o devots, pelegrins de Terra Santa, decidiren fer-se ermitans en el Mont Carmel, establint-se a una vall, a la vora de la "font d´Elies". Aquests ermitans, anomenats llatins (per diferenciar-los dels bizantins) escolliren la Mare de Déu com a patrona i construïren la primera església dedicada a Santa Maria del Mont Carmel.
Va ser a finals del segle XII, en acabar la tercera croada, quan uns hòmens, croats o devots, pelegrins de Terra Santa, decidiren fer-se ermitans en el Mont Carmel, establint-se a una vall, a la vora de la "font d´Elies". Aquests ermitans, anomenats llatins (per diferenciar-los dels bizantins) escolliren la Mare de Déu com a patrona i construïren la primera església dedicada a Santa Maria del Mont Carmel.
L´expressió Carmel significa jardí, en hebreu i en àrab, i en llatí, poesia. Per això la Bíblia recalca la bellesa de la muntanya del Carmel. Amb tot, per a la tradició carmelitana, la bellesa per excel·lència del Carmel, és Santa Maria.
L´element més significatiu de la devoció de la Mare de Déu del Carme és l´escapulari, que originàriament era una peça de roba per protegir l´hàbit dels monjos. Va ser al segle XIV, quan l´escapulari del Carme passà a tindre una connotació mariana, degut a una llegendària aparició i entrega de l´escapulari de la Mare de Déu, al carmelita anglès Simó Stock, el 16 de juliol de 1251. Aquest escapulari del Carme va ser acceptat ràpidament per la pietat popular, que veia en ell la protecció de Maria sobre els seus fills.
D´una manera particular, la Mare de Déu del Carme és venerada pels frares i per les monges carmelites, tant del Carmel Descalç com del Calçat, presents a Puçol, València, Borriana, Ontinyent el Desert de les Palmes, les Alqueries, Villar del Arzobispo, Godelleta, Altea i Serra, que aclamen Santa Maria com a Patrona, Mare, Germana i Bellesa del Carmel.
La Mare de Déu del Carme també és la patrona de La Canyada de Biar, L´Eliana i Cox. I també a Vinaròs, Torrevella, Oliva, El Campello, Gandia, Santa Pola, Xeraco, Moraira, Cullera, Altea, el Port de València, Dénia, El Perellonet, Miramar, Borriana o Xàbia, la gent de la mar venera amb devoció la Mare de Déu del Carme, degut a que en l´edat Mitjana s´identificava "Maria", com "estrela del mar" (Stella maris) segons escrivia l´abat Sant Bernat.
També trobem ermites dedicades a la Mare de Déu del Carme a La Canyada de Biar, al Perellonet, Andilla i Asp. A la parròquia de la Santíssima Creu, al barri del Carme de València, se celebra la tradicional novena i la Mare de Déu del Carme també s´honora a la parròquia dels Carmelites Descalços de València, al carrer Alboraia i a la parròquia de Sant Joan de la Creu, al carrer Poeta Querol, i a la de Sant Isidor, dels Carmelites Calçats, i també les parròquies dedicades a aquesta advocació al Port de Sagunt, al Port de Borriana, a La Pobla de Farnals, a Sueca o a Xàtiva.
En un temps de crisi, és bonic el gest dels diversos capellans que en aquesta festa, en compte d´ofrenes florals a la imatge de la Mare de Déu del Carme, han demanat a la gent que les ofrenes que es facen, no siguen amb flors sinó amb aliments per a les persones necessitades.
Que la Mare de Déu del Carme siga la protecció dels hòmens i de les dones de la mar, dels ciutadans de L´Eliana i del barri del Carme de València i que siga per a tots, estrela brillant en les nostres nits.
Que la Mare de Déu del Carme siga la protecció dels hòmens i de les dones de la mar, dels ciutadans de L´Eliana i del barri del Carme de València i que siga per a tots, estrela brillant en les nostres nits.
Amb Mª Carme Gomà, en una de les seues precioses pregàries, invoquem la Mare de Déu del Carme, "Verge humil i senzilla, patrona del mar i dels pescadors. Que ella vetle per tots els treballadors i treballadores. Pels qui tenen faenes precàries, pels qui arrisquen la seua salut en el treball, pels qui són explotats amb condicions laborals indignes, i també pels qui estan a l´atur. Que contemplant les aigües de la nostra Mar Mediterrània, les mateixes que acaronen la falda del Mont Carmel a Israel, siguem agraïts del qu som i del que vivim". Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada