14 de juliol: La Dedicació de la Catedral d'Oriola (14/07/2015)

Hui dia 14 de juliol celebrem l´aniversari de la Dedicació de la Catedral d´Oriola. Aquesta festa celebra el dia en el qual recordem la consagració d´aquest temple que aplega la comunitat cristiana, presidida pel seu bisbe, per celebrar l´Eucaristia i la pregària de l´Església. És a la catedral de cada diòcesi, on l´Església s´ompli d´alegria en l´assemblea dels deixebles de Jesús, ja que cada catedral és el centre de la vida litúrgica del bisbat.

La catedral d´Oriola, consagrada o dedicada a Déu el 14 de juliol de 1597 pel bisbe Josep Esteve, és l´església mare de la diòcesi i lloc on el bisbe té la seua càtedra. I és en la festa de la seua Dedicació o Consagració, i també en l´aniversari d´aquesta data, que el temple s´ompli de la glòria de Déu, per aplegar o reunir la comunitat cristiana entorn del seu bisbe. I és que com destacava el Concili Vaticà II, cada diòcesi "és una porció del Poble de Déu que es confia al bisbe", cadascun d´ells, successor dels Apòstols.

Sabem que els primers cristians no tenien llocs específics de culte. Com veiem al llibre dels Fets dels Apòstols, Pere i Joan anaven al Temple de Jerusalem a pregar (Ac 3:1) fins l´any 70 que va ser destruït aquest lloc de culte. També les sinagogues eren llocs habituals de pregària. Però sobretot eren les cases o esglésies domèstiques, on els cristians es reunien per celebrar l´Eucaristia, anomenada també fracció del pa o acció de gràcies. Així ho veiem en el llibre dels Fets dels Apòstols: "Cada dia assistien unànimement al Temple, i a casa partien el pa i prenien l´aliment amb alegria i simplicitat de cor" (Ac 2:46)

Era en l´assemblea de pregària, a les cases, que els cristians reconeixien la presència de Crist en mig d´ells, és a dir en la comunitat cristiana local, fent de cada comunitat cristiana, un temple de Déu, com ens diu Sant Pau: "No sabeu que sou temple de Déu i que l´Esperit de Déu habita en vosaltres?" (1C 3:16). I també: "Nosaltres, en efecte, som el temple del Déu viu" (2C 6:16).

Després de les persecucions, amb la pau de Constantí, el 313, els cristians es van construir basíliques, que eren consagrades o dedicades a la celebració dels Misteris, en un ritu de consagració, on s´ungia l´altar i les columnes amb el Sant Crisma, el mateix Crisma amb que s´ungeixen els batejats, els confirmats i els preveres. Sant Eusebi de Cesarea ens recorda que hi havia festes de dedicacions de temples en totes les ciutats on hi havia cristians, i per tant, consagracions de les esglésies on es reunien els deixebles de Jesús. Aquest historiador ens descriu l´alegria d´aquestes festes del Poble de Déu, d´aquesta manera: "Hòmens i dones de totes les edats, amb totes les forces, somrients en l´ànima i l´esperit, glorificaven el Senyor amb pregàries i accions de gràcies" (Història Eclesiàstica X,III,1,4 i IV,71).

Tradicionalment, una vegada era dedicada o consagrada una església, cada any s´acostumava a celebrar l´aniversari de la consagració.
La catedral d´Oriola va ser consagrada pel bisbe Josep Esteve, el 14 de juliol de 1597. El bisbe Esteve, nascut a València, va prendre possessió d´aquesta diòcesi d´Oriola el 3 de març de 1594. Aquesta església es va construir sobre les restes visigòtiques, hispano-àrabs i mudèjars, i va rebre el títol de col·legiata pel papa Benet XIII, el papa Luna, el 1413. Va ser el papa Juli II qui, el 1510, elevà aquesta col·legiata a catedral. L´actual catedral d´Oriola va començar a construir-se el segle XIV.

A la catedral d´Oriola, el bisbe Jesús Murgui té la seua càtedra, d´ací el nom de catedral per a l´edifici que guarda la càtedra o cadira del bisbe, des d´on imparteix el seu magisteri i la potestat de pastor de l´Església diocesana. La catedral d´Oriola és també signe de la unitat dels cristians en aquella fe que el bisbe anuncia i predica. I encara, la catedral és imatge del cos místic de Crist, on els diversos membres que formen aquest cos, estan units per la caritat.

Com diu el prefaci de la missa de la Dedicació d´un temple, Déu simbolitza el misteri de la comunió amb els creients, i el realitza "en aquesta casa visible que ens heu permès alçar, en la qual" Déu escolta i protegeix "aquesta comunitat de fidels que peregrinen" cap al Pare. El prefaci fa notar com els temples són signes de les comunitats cristianes, ja que "l´Església, estesa per tot el món, creix com a Cos del Senyor", fins que arribe "a la seua plenitud en la visió de pau de la Jerusalem del cel".

Hui, la celebració de l´aniversari de la Dedicació de la catedral d´Oriola, és un dia per donar gràcies a Déu per aquesta Església particular que aplega, en la pregària i en l´acció de gràcies, el Poble de Déu que camina en aquest lloc concret. I és també, hui que fa 518 anys de la consagració d´aquest temple, un dia per agrair els milers i milers de cristians que ens han precedit i que ens han transmès la fe que nosaltres hem de viure i de transmetre als nostres fills, perquè així, aquesta Església, en l´actualitat, d´Oriola-Alacant, siga per a la nostra societat, font d´esperança i de comunió.