Com cada 14 de juliol, hui celebrem la festa de Sant Camil de Lel·lis, que va nàixer a Chieti, als Abruzos italians, el 25 de maig de 1550, dia de Pentecostès. Com que son pare era militar, Camil als 17 anys intentà entrar a l´exèrcit sense aconseguir-ho. Una ferida que el feia patir molt, va fer que el jove se n´anara a Roma, a l´hospital de Santiago, per tal de curar-se. En restablir-se, Camil es quedà a l´hospital com a criat. Però la seua afició al joc va fer que el tiraren al carrer. Va ser quan s´allistà a l´exèrcit com a soldat mercenari. Però en acabar el temps militar, i seduït novament pel joc, va quedar en la misèria, fins al punt de demanar almoina a les portes de les esglésies. Va començar a treballar en la construcció, al convent caputxí de Manfredònia. I va ser el 2 de febrer de 1575, quan descobrí que Déu el cridava al seu servei i per això demanà el seu ingrés als caputxins. Com que la ferida s´havia obert de nou, Camil tornà a l´hospital de Santiago, on comprengué, ara de manera més nítida, que havia de dedicar la seua vida a cuidar els malalts. És quan va pensar fundar una confraria per servir els qui estaven malalts.
En ser ordenat prevere el 1584, Camil, amb altres companys, començà a viure, d´una manera pobra, en comunitat. Camil i els seus primers germans, van vore aprovada la seua confraria, gràcies al breu, "Ex omnibus", de 18 de març de 1586, del papa Sixte V.
La vida de Camil i dels seus companys consistia cada dia en anar a l´hospital de l´Esperit Sant, a prop del Vaticà, on atenien els malalts, en un ambient pobre i molt poc higiènic. També varen començar a assistir els presos i els moribunds, servint amb una actitud d´heroïcitat, les víctimes de la pesta i d´altres epidèmies. La fundació dels anomenats Ministres dels Malalts, va tindre lloc el 8 de desembre de 1591.
Els companys de Camil, que es van escampar per d´altres llocs, portaven la Creu Roja al pit, que més tard s´ha internacionalitzat com a signe d´atenció als malalts, als refugiats i a tots aquells que pateixen. La congregació va anar estenent-se, però Camil va haver de suportar amb paciència diverses contrarietats, fins i tot dels mateixos religiosos que havien conviscut amb ell.
Camil, amb una entrega sol·lícita i heroica, va dedicar la resta de la seua vida a l´atenció física i espiritual dels malalts. La nit del 13 al 14 de juliol de 1614 (l´any passat va fer quatre segles) Camil entrava en agonia, morint el dilluns següent, dia 16, quan tenia 64 anys. La notícia de la mort s´escampà ràpidament per Roma, els habitants de la qual ploraren aquest servidor dels malalts.
Canonitzat el 29 de juny de 1746, el papa Lleó XIII, el 1886, va declarar Sant Camil de Lel·lis, juntament amb Sant Joan de Déu, patró dels malalts. I el 1930, també amb Sant Joan de Déu, el papa Pius XI el declarà patró del personal sanitari dels hospitals.
Els religiosos Camils, tal com ens exhorta Sant Pau, estan al servei de les obres de misericòrdia (Rm 12:6-8), en la cura dels malalts (1C 12:9) i en l´assistència als necessitats (1C 12:28). Per això el carisma dels deixebles de Sant Camil de Lel·lis es resumeix en viure i en ser testimonis de l´amor misericordiós de Déu en l´atenció als malalts i als més necessitats.
Sant Camil de Lel·lis, estimant i servint, va descobrir en els malalts el mateix Crist, tal i com Sant Mateu, al capítol 25 del seu Evangeli ens ho presenta.
A València els religiosos Camils van arribar el 1765, enguany fa 250 anys, i en l´actualitat s´ocupen del servei religiós a l´hospital la Fe, del Cap i Casal. Els religiosos Camils es troben als cinc continents treballant en el camp sociosanitari i en la pastoral de la salut, fent realitat el seu lema: "Cuidar i ensenyar a cuidar", per així humanitzar més el nostre món.
L´any passat vam celebrar el IV centenari de la mort de Sant Camil, per això cal agrair a Déu el testimoniatge d´aquest home abnegat en el servei als malalts, i també la sol·licitud amb la que treballen actualment tots els religiosos Camils, escampats per tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada