Amb el nom civil de Joan de Fidanza, aquest sant va nàixer el 1227 a prop de Viterbo, a la Toscana italiana. Greument malalt de menut, sa mare el va consagrar a Sant Francesc d'Assís, per la intercessió del qual, Joan va recobrar la salut. I aií ho canten aquests goigs: «Florencia el ser vos doná/ Llinatge noble y antich,/ Fervoros sant Deu procurà/ Dels menors essent vos xich;/ Quant en faxa heus va enviar,/ una mortal calentura».
Joan va ingressar als franciscans, per viure en la senzillesa evangèlica del sant d'Assís i alhora, en la i la ciència i en la saviesa de l'Orde. Va estudiar a la Universitat de París i després, durant 10 anys, va ser professor en aquesta mateixa ciutat, bressol de la cultura. Quan tenia 36 anys, l'Orde, reunida a Roma en capítol general, el 2 de febrer de 1257, va elegir Bonaventura ministre general. Durant el seu ministeri, va visitar les comunitats franciscanes de França, Alemanya, Itàlia i Espanya, celebrà capítols generals i provincials i va encoratjar els frares a ser fidels a la Regla. Per tot això, Sant Bonaventura és considerat el segon fundador de l'Orde de Sant Francesc d'Assís, del qual va escriure una biografia.
Amb la seua saviesa, Bonaventura predicava davant de papes i reis, així com també davant l'estament clerical i les comunitats religioses: «Ja profés en brevedat,/ Fonch vostra sabiduría/ Tal, pues Sant Tomás pasmat/ Buscant vostra llibrería:/ Per llibres vareu mostrar/ De Cristo en creu la figura».
El papa Gregori IX el va crear cardenal i amb l'ajuda de Bonaventura, el papa preparà el segon concili ecumènic de Lió, on el sant franciscà va dirigir els debats.
Durant els anys de docència a la Universitat de París, Sant Bonaventura va escriure els comentaris a la Bíblia i a les Sentències de Pere Llombard. També escrigué obres de Teologia, apologies, sermons i opuscles místics: «París Càtedra heus va dar,/ la orde el generalat,/ Gregori heus maná aceptar/ Capello, junt al bisbat:/ Y el Papat per vos va estar/ A vostra judicatura». En la seua obra trobem la síntesi de l'agustinianisme medieval i la idea del Crist, centre de la creació.
En Sant Bonaventura no trobem un fred exercici de la intel·ligència, sinó la saviesa de la ciència sagrada viscuda i practicada. Per això en ell s'ajunten ciència i experiència. Bonaventura va ser un frare humil, amb un gran amor a la pobresa, la pregària i la paciència. Una antiga llegenda ens mostra Bonaventura fregant els plats del convent, quan arriben els enviats del papa amb les insígnies cardenalícies. Si bé no està provat aquest fet, sí que resumeix l'esperit del frare en el servei humil als altres, com canten els goigs: «Vos que glòries desdenyàreu/ sent humil exemple bell,/ de cardenal lo capell/ a viva forsa acceptareu/ y rentant plats us trobareu/ al rebrer tant alt honor».
Sant Bonaventura, que va morir el 15 de juliol de 1274, va ser aquell home prudent, que va organitzar l'Orde dels Franciscans i que tenia un amor de pare amb els seus i una pietat cristocèntrica i mariana.
El papa Sixte IV el va canonitzar el 1482, dos-cents huit anys després de morir Bonaventura. I Sixte V, el 1588, el va declarar Doctor de l'Església, amb el qualificatiu de Seràfic. I és per això que l'aclamem amb aquests goigs antics: «Doctor y Sant singular/ Seráfich Bpnaventura;/ Vullau a Jesús pregar/ Nos don del cel la ventura».
Al nostre país els franciscans i les franciscanes es troben a Pego, Cocentaina, València, Vila-real, Ontinyent i Gilet i els caputxins, als convents (molts d'ells fundats per Sant Joan de Ribera) d'Alacant, Massamagrell, Orito, L'Olleria i València, al carrer Ciril Amorós, on tots ells continuen vivint la senzillesa evangèlica de Sant Bonaventura i del sant d'Assís: «Ja que de vostre esplendor/ la flama es gentil y pura/ Lliuraunos Bonaventura,/ de lo dupte y del error».
Sant Bonaventura és el patró de Pedreguer per l'influx dels pares franciscans que van predicar a la nostra terra després del 1609, data de l'expulsió dels moriscos des del port de Dénia, per ordre del Duc de Lerma, com recordava l'any 2014 l'amic escolapi P. Francesc Mulet, en l'homilia que va predicar a Pedreguer. La tradició ens diu que la devoció d'aquesta vila de la Marina a aquest sant franciscà s'inicià en una data incerta, a finals del segle XVI o a principis del XVII. Però sí que s'admet que Sant Bonaventura es patró de Pedreguer des d'abans de 1661. També a Onil hi ha el convent de Sant Bonaventura i encara, trobem l'anomenat Racó de Sant Bonaventura, que és un preciós paratge natural a Alcoi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada